Entre amics

Pepa Plana, pallassa: “A escena, només amb la mirada ja sabem què ens volem dir”

L’Institut del Teatre va unir la Pepa Plana i la Noël Olivé a finals dels anys 80

La Pepa Plana i la Noël Olivé en una escena de Veus que no veus, que es veurà al juliol al festival Cruïlla XXS.
Núria Juanico
02/07/2020
2 min

L’Institut del Teatre va unir la Pepa Plana i la Noël Olivé a finals dels anys 80. Les dues actrius havien deixat els pobles natals respectius per instal·lar-se a Barcelona i estudiar interpretació. En aquella etapa de joventut no només compartien classes, sinó també pis. “Ens vam fer molt col·legues. Fins i tot vam decidir viatjar juntes en autoestop i vam arribar fins a Berlín”, recorda Plana. Però quan la seva etapa formativa va acabar, els camins de les dues intèrprets es van anar allunyant. “Després de l’Institut del Teatre tothom es busca la vida com pot. Vaig començar a viatjar i a muntar companyies, i em vaig deixar de veure amb els companys de promoció, entre els quals hi havia la Noël”, explica la pallassa, guardonada amb el Premi Nacional de Cultura.

Durant dècades, la Pepa i la Noël van fer les seves vides sense que aquestes es creuessin. Però al llarg de la seva trajectòria, Plana tenia molt clar que si mai feia un duo amb una dona, la seva parella escènica seria la Noël. “Ho pensava des de feia 15 anys. Un dia ho vaig explicar a una revista i la Noël ho va llegir. I es veu que ella anava rumiant, «A veure quan em truca la Pepa»”, diu Plana. Quan la pallassa va decidir-se i Olivé va despenjar el telèfon, van emergir totes les emocions. “Ens vam retrobar i semblàvem dues padrinetes explicant batalles. Ens vam posar al dia de les nostres vides i vam recordar tot el que havíem compartit. Era com si haguéssim acabat l’Institut del Teatre la setmana passada, i vam recuperar molt el riure. Ens vam oblidar que havíem quedat per treballar”, assenyala Plana. Recuperar aquella complicitat de joventut va ser una experiència “difícil d’explicar amb paraules”, afegeix la pallassa. “Tenim una connexió que no es pot inventar. A escena només amb la mirada ja sabem què ens volem dir. És una amistat molt bèstia, perquè tenir això amb algú a dalt d’un escenari és complicadíssim”, diu Plana. El vincle entre les dues queda reflectit a Veus que no veus, el duo que van estrenar l’any passat i que es podrà veure el 18 de juliol al Teatre Victòria, en una funció dins el festival Cruïlla XXS.

L’espectacle presenta la versió femenina de les entrades clàssiques, els números entre dos pallassos que inicien una obra o enllacen escenes. Plana adopta el rol d’August mentre que Olivé fa el de Cara Blanca. El muntatge va suposar un repte per a les intèrprets en molts sentits. Olivé, per exemple, no havia fet mai de pallassa. “A l’assaig em preguntava: «Tu confies en mi?» I jo li deia: «Sense cap mena de dubte»”, diu Plana, que té molt clara una cosa: “Amb algú que no conec de res no hauria pogut inventar-me aquesta aventura”.

stats