Mag Lari: “Amb el Xavi sovint ens diem que ens estimem. És bonic“

Sovint les amistats -sobretot les artístiques- sorgeixen gràcies a un projecte o un espectacle en comú. “Fas un programa de tele i tens una relació molt intensa amb les persones que treballen amb tu. Però quan el programa acaba, aquell vincle desapareix”, explica Josep Maria Lari, conegut artísticament com el Mag Lari. “Sempre et dius: «Ens seguirem trucant, ens seguirem veient»; però moltes vegades això es converteix en fum”, afegeix l’il·lusionista. Per això, a l’hora d’escollir una persona amb qui manté un fort lligam d’amistat, Lari opta pel periodista Xavi Canalias, amb qui no ha coincidit mai en terreny de feina.

Lari i Canalias es van conèixer el 2006 en una festa d’aniversari d’Àngel Llàcer, tot i que tots dos sabien d’abans qui era l’altre. “L’havia sentit al programa Prohibit als pares, de Ràdio Flaixback, i l’havia vist al programa El salt de l’Àngel,de TV3. El vaig anar a saludar i recordo que ja vam començar rient molt”, recorda Lari, que afegeix: “M’adono que a la meva vida no ric gaire, i amb el Xavi sempre riem fins que ens agafa mal de panxa”. Des d’aleshores la relació d’amistat ha anat evolucionant, alhora que ells, i les seves vides, també canviaven. “Ens veiem un cop al mes, quan podem, perquè la feina ho dificulta. Però el contacte és constant. Quan em passa alguna cosa truco al Xavi i ell em diu: «Fes-me un titular». L’hi faig i després, quan ens trobem, l’hi explico bé”, diu Lari.

El mag és conscient que mantenir les amistats és una tasca àrdua, i per això dona tant valor al vincle amb Canalias. “No sempre he sabut cuidar els amics i n’he perdut alguns, sobretot de la infantesa. Me n’he penedit tota la vida i ara els estic intentant recuperar, però quan han passat molts anys pel mig és complicat”, admet. De l’amistat amb Canalias en destaca també la sinceritat i l’honestedat que comparteixen. “Amb el Xavi sovint ens diem que ens estimem. És bonic, perquè noto que ell també m’estima molt”, explica Lari.

En una feina com la seva, que implica una elevada exposició pública, no sempre és fàcil establir relacions d’amistat. “Notes que algú se’t vol acostar i vol establir un vincle. Em sap greu, però per a mi ha de superar uns filtres -apunta el mag-. I si ho fa per interès, en un moment o altre li veus el llautó”. En la confluència entre professió i relacions personals també es troba amb casos de gent que el coneix d’abans d’haver-se convertit en un personatge públic. “Alguns senten una certa afinitat, però no volen molestar o s’acosten amb molta prudència, perquè tenen la sensació que potser no els pertoca fer-ho -afegeix Lari-. Aquestes amistats no sempre acaben prosperant”.