Guillem Clua: “Els amics formen part del que som i ens defineixen“

Les amistats poden néixer en qualsevol terreny sempre que estigui ben adobat, també el d’una relació sentimental. I malgrat que la promesa de seguir sent amics després de la ruptura d’una parella sovint es trenca amb facilitat, hi ha casos en què aquesta evolució fructifica i se solidifica fins a convertir-se en un lligam sòlid amb els anys. El director i dramaturg Guillem Clua n’és un molt bon exemple. Un dels seus millors amics és el Víctor Josep, amb qui fa més de 15 anys va mantenir una relació sentimental que el va marcar. “Va ser la meva primera parella important, amb qui vaig conviure durant cinc anys. Vam tenir una relació molt maca”, explica Clua, autor d’espectacles com Justícia, que la temporada passada es va poder veure al Teatre Nacional de Catalunya.

Quan tots dos van veure que el seu vincle com a parella s’apagava van decidir transformar-lo. Clua defensa que les relacions es modulen i canvien amb el temps, i per tant que no es poden entendre com un vincle fix i immutable. “Qualsevol relació és canviant, no estàtica. No crec en les relacions per a tota la vida com a parella monògama tradicional, no han de ser necessàriament així perquè siguin exitoses. Els lligams evolucionen”, diu el dramaturg. Des del seu punt de vista, una relació sentimental intensa pot durar un temps, però el més valuós és saber-la transformar en alguna altra cosa. Clua ho compara amb un trencaclosques. Després d’un temps distanciats, ell i el Víctor Josep es van retrobar. “Vam haver de construir de nou la relació d’amistat. És com un puzle desfet, en què hi has d’afegir fitxes noves i algunes altres les has de descartar”, destaca el dramaturg. Quan el Víctor Josep es va casar, el fantasma de la relació sentimental va desaparèixer del tot. “Per a mi no és el meu ex, ho va deixar de ser fa molt de temps. És un amic”, afirma Clua.

El dramaturg defineix el seu amic com “una bona persona”, i diu que això és el que més li agrada d’ell. “És honest, sincer, algú en qui pots confiar. I és la persona que em coneix millor, perquè junts hem viscut una intimitat que fa que no necessiti donar-li explicacions”, assenyala el dramaturg. Des del seu punt de vista, l’essència d’una bona relació d’amistat és que amb els amics “comparteixes un projecte de vida”. Aquesta certesa, que es fa més evident en el món de la parella, és igual de cabdal entre amics. “A vegades pensem en els amics com a accessoris de la pròpia individualitat, quan no ho són. Els amics formen part del que som i ens defineixen, perquè som nosaltres mateixos els que escollim qui volem que sigui una part fonamental en la nostra vida”, conclou Clua.