Dídac Lee: “De petit era molt introvertit i del Dani en vaig aprendre a ser més sociable”

Tot i que acostuma a aparèixer als mitjans per formar part de la junta del Barça -n’és el màxim responsable de l’àrea digital-, Dídac Lee té una llarga trajectòria dins del negoci tecnològic, en què ha creat diverses empreses d’èxit. Fill de pares xinesos, va créixer a Figueres, i els seus records retornen allà quan ha d’assenyalar un amic que l’hagi marcat. Tenia només 15 anys quan va conèixer el Dani Pérez: “Ens vam fer amics perquè tots dos som molt aficionats al hip-hop. En aquella època a Figueres érem quatre gats els que escoltàvem aquesta música, i ens reuníem en un lloc que es deia el pàrquing Garrigal. Fins i tot vam formar un grup de música que es deia FGS -en referència a Figueres-. Des de llavors sempre hem compartit confidències. Ell és molt positiu, era el líder natural del nostre grup”. Ara el Dani és el propietari del Petit Bangkok, un dels locals de menjar tailandès més prestigiosos de Barcelona, i de quatre restaurants més. Es tracta d’un projecte empresarial que té els seus orígens en un viatge de joventut. “En principi el Dani s’havia quedat a Figueres i treballava en un supermercat. Jo, veient tot el talent que tenia, li vaig insistir perquè veiés món, perquè explorés noves fronteres, i un dia va decidir anar-se’n tres mesos a Tailàndia, un tipus de viatge que en aquelles èpoques no era gens habitual. Allà va conèixer la seva companya i crec que l’experiència li va obrir la ment”. Per contra, el Dídac considera que el seu amic el va ajudar en un sentit ben diferent: “Jo era un noi increïblement tímid, introvertit. Del Dani n’he après moltes coses, però sobretot en vaig aprendre a ser molt més sociable. Si no fos per ell, potser encara seria un friqui que no surt de casa. De veritat que la gent que em coneix ara no es pot imaginar com era d’introvertit”.

Malgrat que tots dos tenen una intensa vida professional, sempre acostumen a trobar un forat per veure’s. Sobretot en les trobades que organitzen a Figueres amb la resta d’amics. “Ara el contacte no és tan freqüent, però quan tenim alts i baixos ens truquem. En aquesta vida, quan arribes a ser un referent dins d’un àmbit professional, és molt fàcil flipar-se. Però la identitat te la donen les arrels, i quan ens trobem amb el Dani i amb la resta del grup els temes professionals i els negocis no importen absolutament gens”. De fet, tots dos han aconseguit mantenir el contacte tot i haver acabat en mons totalment diferents. “Jo diria que el Dani i la resta del grup no saben exactament a què em dedico, més enllà del fet que a vegades veuen que surto a la premsa. I tampoc els agrada el futbol, o sigui que quan ens trobem som exactament els mateixos paios que vam créixer junts a Figueres. Res més que això”.