La casa on va créixer la il·lustradora Alicia Teba sempre ha sigut “una mica zoo”. De gossos n’hi ha hagut sempre, de vegades fins i tot tres alhora, i tampoc hi han faltat els ànecs, les tortugues, els ocells… Quan era petita tenia un pastor del Pirineu tan gros que Teba hi pujava com si fos un llop o un cavall. “Les visites s’espantaven quan veien una nena tan petita amb una gossa tan grossa. La Tuca estava tot el dia enganxada a mi i l’únic que feia era protegir-me”, assegura. També es recorda molt del Golfo, un gos petit que va adoptar quan era un cadell i que la va veure créixer.
El que Alicia Teba no s’esperava és que un dels animals que la marcarien més seria un conill. Es diu Puntito i el seu destí era treballar en un espectacle de màgia. “Va sorgir l’oportunitat de quedar-me’l i evitar que el seu destí fos aquest. Un espectacle no és vida per a un animal, i menys per a un conill. Jo tampoc ho sabia però són animals molt sensibles”.
De fet, els conills són el tercer animal més abandonat a Espanya, especialment a l’estiu. “La gent els compra pensant que són com un peluix i molt fàcils de cuidar. Un conill és un animal que si l’abandones morirà perquè és incapaç de viure al carrer. Si has de tenir un conill el millor és adoptar-lo d’un refugi, i has de pensar que serà una responsabilitat que durarà 12 o 13 anys”, explica Teba.
Dit això, un conill no és gaire diferent d’un gat. “Sap com es diu i respon al seu nom, però també pot triar no fer-te ni cas”, riu la il·lustradora. “Jo no tenia ni idea de com era conviure amb un conill i em va sorprendre molt perquè de seguida vaig veure petits moments de connexió i carinyo”. Els conills, per exemple, necessiten molt contacte visual. “Per a ells ets la seva manada i necessiten tenir-te controlat. El Puntito sempre es posa de manera que pugui veure’m, i si em tanco al lavabo me’l trobaré a fora esperant”.
El Puntito també té les seves rutines i manies. “Li encanta rosegar xancletes, sort que són barates!” Quan Teba està dibuixant, el conill té per costum asseure’s als seus peus, o pujar amb ella al sofà quan sopa i mira la tele. “Soc vegetariana i quan faig una amanida la faig per a tots dos”, riu Teba. L’alimentació no és en l’únic en què s’assemblen. “És molt seu, com jo. Fa les coses quan vol fer-les, no quan tu l’hi dius. Els conills van a la seva i venen a buscar-te quan volen”.
Dels animals, diu la il·lustradora, creu que en podríem aprendre a ser més empàtics: “Els animals poden fer mal per sobreviure, però no tenen el punt cruel i egoista dels humans. Viuen i deixen viure, i això és el que hauríem de fer més nosaltres”.
