Álex Pina, el ‘showrunner’ que ha conquerit Netflix per assalt
El responsable de ‘La casa de papel’ és el primer creador espanyol que ha firmat un contracte d’exclusivitat per produir continguts per a la plataforma
L’assalt a la Fàbrica de Moneda i Timbre -l’eix de 'La casa de papel' - li ha servit a Álex Pina, el creador de la sèrie, per seduir Netflix i convertir-se en el primer 'showrunner' espanyol -i del mercat llatí- que firma un acord d’exclusivitat amb la plataforma, un tipus de contracte que han firmat referents del mercat nord-americà com Shonda Rhimes ('Anatomía de Grey') i Ryan Murphy ('American horror story'). L’èxit de La casa de papel és un exemple clar de la transformació del mercat audiovisual. La sèrie va ser creada per Antena 3, que la va emetre amb uns resultats discrets (va obtenir una quota de pantalla mitjana del 14,4% i la van seguir dos milions d’espectadors). Després del seu pas per Atresmedia, va fer el salt al catàleg de Netflix, on es va convertir en la sèrie de parla no anglesa més vista de la història de la plataforma i en una fenomen a Llatinoamèrica, però també en països com Turquia, França o l’Aràbia Saudita.
“Ens va sorprendre perquè dins de Netflix hi ha moltíssima oferta, moltíssims continguts, i nosaltres vam sortir sense campanya de promoció. No pensàvem que tingués la recepció que ha tingut, ni una quarta part”, confessa Pina a l’ARA. El creador, que ha estat darrere de sèries com 'Los Serrano' o 'Los hombres de Paco', admet que ni ell ni el seu equip prestaven gaire atenció a com anava la sèrie a Netflix fins que va esclatar el fenomen a l’Argentina, Colòmbia, Xile i el Brasil, entre altres països. “Ho hem viscut amb sorpresa i estupor”, diu entre rialles, i recorda que el rebombori al voltant de la sèrie es va generar en un temps rècord, pràcticament en dos mesos.
'La casa de papel', el primer projecte de Pina amb la seva pròpia productora, Vancouver Media, és un 'thriller' que explica com un grup d’atracadors, disfressats amb màscares de Dalí, entren a la Fàbrica de Moneda i Timbre per donar el cop perfecte, si els ostatges i la policia els hi permeten. Per a Pina, que ja està preparant la segona temporada de la sèrie per a Netflix, una de les claus de l’èxit ha sigut la barreja d’entreteniment amb el component emocional. “És addictiva i frenètica, i el fet que es pugui veure sense publicitat, com passa a Netflix, ha ajudat a aconseguir que no passi desapercebuda”, sentencia.
El moment de la ficció llatina
Pina assegura que un altre factor a tenir en compte és que Netflix ha desdibuixat les fronteres entre països. “Arriba a tots els racons del món, a 190 països, i això, lògicament, té un valor afegit i exponencial pel que fa al públic”, remarca. És en aquest context en què Pina considera que ha arribat el moment de la ficció llatina, com fa uns anys va ser el de l’escandinava. “El món és global i els espectadors volen veure productes amb una perspectiva diferent”, assegura Pina, que recorda que, en el cas de La casa de papel, es juga amb un format i un gènere habitual en la ficció nord-americana però des d’una visió pròpia. “És el moment del món llatí: a Llatinoamèrica i Centreamèrica hi ha un gruix d’espectadors de classe mitjana que són grans consumidors de ficció. Les sèries espanyoles tenen un component emocional que connecta amb ells”, explica.
Admet que des de Los Serrano fins a ara, hi ha hagut un gran salt respecte a com es fan i què expliquen les sèries espanyoles. “Hi hagut un canvi tècnic -treballem més cinematogràficament- però també narratiu: abans es treballava amb multitrames, s’intentava arribar a tots els espectadors... es feien trames per als nens, per als joves, i això tenia com a resultat sèries molt antigues”, recorda Pina, que assegura que en el seu cas el canvi d’estratègia es va iniciar amb Vis a vis, l’últim projecte que va fer com a part de l’equip de Globomedia.
El gust pel risc
L’acord amb Netflix permetrà a Pina seguir explorant noves maneres de fer sèries, tot i que ell assegura que ho dona tot tant si treballa amb una cadena en obert com amb una plataforma digital. A part de l’estabilitat professional que suposa tenir un contracte de llarga durada, Pina confessa que formar part de l’equip de Netflix li obre les portes a provar coses que no havia fet fins ara. “Netflix creu més en el risc i això ens dona la possibilitat de fer coses que no havíem fet mai i, a més, per a una audiència de 130 milions de persones”, assegura Pina, que riu quan es compara el seu cas amb el d’altres 'showrunners' nord-americans. “Tant de bo fos Shonda Rhimes!”, exclama.
Álex Pina podrà mostrar com es materialitza la llibertat creativa que li dona la plataforma amb el seu primer projecte per a la companyia nord-americana, 'Sky rojo'. Es tracta d’un drama d’acció femení que, segons el creador, serà encara més frenètic que 'La casa de papel'. Tot i que no en dona gaires detalls, assegura que hi seran presents els elements que el distingeixen com a creador: l’humor, l’ambigüitat moral i personatges amb moltes capes. “Obliguem l’espectador a anar canviant la seva perspectiva de les coses, el fem estar més actiu”, conclou.