A casa del xef Albert Mendiola hi havia hagut tot tipus d’animals: ratolins, hàmsters, tortugues, lloros, agapornis…“M’agradaven tots els animals, i a casa… bàsicament ho suportaven”, diu en broma. Quan era petit també va tenir un gos, el Cobi, a qui recorda com “un yorkshire amb qualitat de pitbull”. “Era molt nerviós, però crec que és perquè jo el martiritzava bastant”, reconeix el xef.
Sempre enfeinat entre fogons, Mendiola va passar una bona temporada sense companyies bestials fins que, un bon dia, un gat va aparèixer a la terrassa del restaurant, el Marimorena: “Vam decidir adoptar-lo i li vam posar Mahou, com la cervesa”. Poc després, perquè no estigués sol, van adoptar una gata, la Rita, però va resultar que els dos gats no s’entenien gens. “Al principi estaven separats perquè es barallaven i es perseguien, amb el temps han après a tolerar-se però segueixen sense caure’s bé”, explica el xef. De fet, a la Rita no li agrada pràcticament ningú, ja sigui animal o humà: “És molt esquerpa. Si algú ve a casa dubto que arribin a veure-la, sempre corre a amagar-se”.
La família felina de Mendiola va acabar de créixer quan un dels cambrers del Marimorena va tenir gatets. El xef es va quedar dues germanes de la cadellada i la seva filla petita les va batejar amb els noms de Macarena i Maricarmen. “Estan una mica tocades de l’ala. S’enfilen per tot arreu, et passen per sobre… Són les reines de la casa. La meva filla es passa el dia abraçant-les i jugant amb elles”, diu.
De moment, el xef de Sant Boi no té previst que a casa hi entrin més animals: “Crec que amb quatre gats ja en tenim prou, i encara gràcies que no porten gaire feina”. Això sí, si en algun moment de la seva vida tingués una mica més de temps no li importaria tornar a tenir un gos. “Dels gats m’agrada la independència i agilitat que tenen; dels gossos, que són molt carinyosos i molt lleials. Crec que d’uns i altres se’n pot aprendre moltes coses”.
Una cosa que el xef té clara és que, visqui amb els animals que visqui, sempre s’assegurarà que puguin seguir sent animals. “Vetllar pels drets dels animals està molt bé: posar-los vestidets em fa llàstima, no ho entenc i crec que ells tampoc”, reflexiona. De fet, diu que ara que ja no és un nen, els animals prefereix veure’ls com més lliures millor i en el seu hàbitat natural. “Veure un cavall a la muntanya… això és el que m’agrada”.
