Un dàlmata, un gelat de stracciatella o una cookie. Aquestes són algunes de les imatges amb les quals s’identifica Alba Parejo, estudiant de sociologia i influencer que té una malaltia minoritària anomenada nevus congènit melanocític gegant. El seu cos està ple de pigues, taques i cicatrius que fa temps que va decidir deixar d’amagar: amb només 15 anys va obrir un compte d’Instagram per conscienciar la gent sobre la seva malaltia i la diversitat de cossos. Ara, amb 20 anys, acumula gairebé 43.000 seguidors. “Als 12 anys, que és l’època en què vols agradar a tothom, jo em fixava molt en el meu cos. La meva millor amiga del moment era molt guapa. A ella la miraven i li deien «Uau»; a mi em miraven i també m’ho deien, però la connotació era diferent”, recorda. “Se’m va ficar al cap que si no agradava als nois era per la meva pell i vaig entrar en bucle”.
La comparació constant amb altres noies va fer que amb 13 anys acabés explotant i s’adonés que havia de començar a treballar la seva autoestima. “Un dia, plorant, li vaig dir a la meva mare que no era feliç, que molts dies me n’anava al llit plorant i que no era normal que estigués sempre comparant-me amb els altres”, explica Parejo amb la maduresa d’algú que ha reflexionat molt sobre la seva curta vida. Bona part de la feina d’autoconeixement l’ha fet amb ajuda psicològica. “Em va donar moltes eines per canviar coses. Abans quan em deien dàlmata ho gestionava fatal, però després d’anar al psicòleg això va canviar. Vam començar a buscar fotos de dàlmates i em vaig adonar que eren uns gossos moníssims”.
La decisió d’agafar les regnes de la seva autoestima va anar acompanyada dels primers amors, alguns dels quals van suposar una decepció. “A un noi li vaig ensenyar l’esquena, més de la meitat de la qual tinc cicatritzada, i em va dir que no l'hi ensenyés a ningú perquè ningú voldria una nòvia deforme”, explica Parejo. “Era un moment de vulnerabilitat perquè estàs mostrant una part teva que t’incomoda i perquè no t’esperes que algú a qui agrades et dirà això. Fa molt de mal”. Parejo reconeix que en aquell moment no va saber com reaccionar i que va trigar a tallar amb el noi. “Una persona que tingués l’autoestima al seu lloc hauria dit «Prefereixo estar sola que estar amb tu»”.
Va ser a partir d’aquest moment que va decidir mostrar la malaltia sense pudor tant a la vida diària com a Instagram. “Vaig pensar que ho ensenyaria tot i així qui s’apropés a mi ja sabria el que hi ha”. El seu perfil, que va batejar com a Stracciatella en honor al gelat preferit dels seus pares, està ple de sessions de fotos en què apareix amb una naturalitat desbordant. “A la primera sessió em van dir que portés un biquini. Vaig haver d’escriure a les meves amigues perquè jo no en tenia, sempre anava amb banyador sencer”, diu rient.
Parejo no es considera una influencer professional. “No ho tinc gens estructurat, soc massa caos i improviso bastant en tot, no segueixo cap pauta”, explica rient, mentre assegura que no té cap fita concreta amb l’Instagram. “Quan el vaig crear era el meu perfil personal i l'objectiu era donar a conèixer la malaltia i poca cosa més”, diu. Confessa que tot el que ha vingut després, com col·laboracions amb marques –ha participat en una campanya de Levi’s, per exemple–, ser imatge de La Marató del 2019 o articles en premsa internacional, ha sigut un més a més. Assenyala, però, que prefereix que li arribin propostes que se centrin en la diversitat de cossos més que en la malaltia. “Al final l’important és que hi ha tants cossos com persones”.
L’èxit a les xarxes no s’escapa de contradiccions internes que té molt identificades. “Jo vull ser jo, no vull ser la meva pell. Però és estrany dir això quan a les meves xarxes només ensenyo la meva pell”.
