Aigüeta del mar Negre
Al carrer Joaquín Costa sempre m'hi agafa una calor especial: és l'arquitectura encaixonada del Raval, el nervi de la concurrència, i, no us enganyaré, traces de colonialisme en la meva no-prou-desconstruïda mirada. Per sort, contra la calor hi ha el Negroni, una de les millors cocteleries de la ciutat. Si hi demaneu "aigüeta" us miraran estrany, tret que ho feu en rus, llengua en què "aigüeta" es pronuncia "vodka".
El meu còctel d'estiu preferit sempre ha estat la Moscow Mule, un glop llarg que s'aconsegueix barrejant nou parts de vodka, dues parts de suc de llima o de llimona, 24 parts de cervesa de gingebre, remenar i gel fins a dalt del got. Es diu "Mula" per la coça picant que t'engega la cervesa de gingebre, (agre)dolça metzina, però l'altra meitat del nom, "de Moscou", delata l'origen del licor protagonista i està fent mal últimament: amb la guerra d'Ucraïna, la russofília passa per mals moments i alguns bars ja han començat a oferir Mules de Kíiv.
Seria rodó que la copa acabés canviant de nom per una estratègia de màrqueting. Creada el 1941 per l'empresari John Martin i el bàrman John Jack Morgan, la Mula de Moscou va néixer de l'ambició estrictament comercial de Martin, que havia adquirit els drets del vodka Smirnoff i necessitava popularitzar una beguda aleshores desconeguda pels americans. La història és un triomf més del capitalisme: a 2022 el vodka és el licor més popular a la ciutat de Nova York.
¿Com pot ser que el vodka s'hagi imposat a altres esperits molt més arrelats a la tradició anglosaxona? Jo estic convençut que té a veure amb la ciutat. A diferència del vi i de la cervesa, moderació ideal per acompanyar àpats familiars, els quaranta graus dels còctels acceleren la desinhibició amb la velocitat que requereix la vida moderna. Amb els amics i la família només necessitem un cert estovament, però amb la urbaníssima perspectiva de topar amb desconeguts per fer networking en un afterwork, que és fer servir dues vegades la paraula work per definir una suposada festa, cal una substància que faci la vida suportable amb un sol i ardent glop.
Inodor, incolor i insípid, com l'aigua, el vodka és l'únic alcohol que ni tan sols té un gust propi per justificar-se. Afegir vodka a un combinat és acceptar l'embriaguesa amb la transparència d'una necessitat. ¿Sabíeu que a Rússia cada any moren vora trenta mil persones per culpa de l'alcohol, més del doble que totes les baixes militars que la Unió Soviètica va patir en els catorze anys d'ocupació de l'Afganistan? És una manera com una altra per trencar el gel amb un desconegut a la barra del Negroni.