Tess Hache: “Molts adolescents passen estius sense anar a la platja per vergonya”
És una realitat cruel que val la pena recordar aquests dies d’estiu: hi ha adolescents que passen anys sense anar a la platja perquè la societat en què vivim ha aconseguit que s’avergonyeixin del seu propi cos. Així de dur. “Primer comences amagant la panxa”, arrenca la maresmenca Tess Hache, que ha crescut a pocs metres del mar, “després aprens a tensar el cos per dissimular certes parts que no t’agraden, fas postures estudiades... i un dia et sents tan poc a gust, anar a la platja et genera tantíssima angoixa, que no hi tornes”. Històries com la seva, avisa Tess Hache, són més habituals del que ens pensem.
Al darrere, hi ha la pressió d’un món que reprodueix un cànon de bellesa que discrimina tots els cossos que surten de la norma, però sovint també anys de grassofòbia directa de l’entorn: aquelles nenes que van riure’s de la Tess als vestidors de la piscina quan tenia 9 anys, aquell grupet del bus que no sabia que duia els cascos en silenci –“¿T’imagines aquesta tia en biquini?”–, els dos joves d’aquella moto que van afluixar per cridar-li “¡Gorda!” mentre fugien, covards, rient. “Com pot ser que no existeixi encara una llei contra lagrassofòbia i la violència estètica que sensibilitzi la població i eviti aquest maltractament social que patim tantes persones des de la infància?”, es pregunta Tess Hache, que és (tot i les múltiples vegades que Instagram li ha censurat el compte) una de les veus més actives de l’activisme contra lagrassofòbia a casa nostra.
N’hi ha prou amb fer un parell de scrolls al perfil @tesshache_ per comprovar que mostrar el seu cos davant la càmera és una de les armes que fa servir aquesta mataronina (juntament amb textos en primera persona) per fer activisme: “Si veus gent grassa que s’estima el seu cos, tu generaràs un vincle més sa amb el teu”. Un vincle amb el propi cos al qual, per cert, tothom hauria de dedicar una estona, independentment del que pesi. “La lluita contra la grassofòbia i la violència estètica beneficia tothom, perquè els nostres cossos són mutables i canvien molt al llarg de la vida: quan creixem, en èpoques d’estrès, si tenim fills biològics, quan envellim... Mai saps quan agrairàs que aquesta lluita treballi per la fi d’aquestes discriminacions”, assenyala l'activista, que recorda que hi ha molts factors al darrere del sobrepès i l'obesitat, com la genètica o la salut mental, i que, en qualsevol cas, les persones grasses –"tan visibles i alhora tan invisibles"– es mereixen la mateixa "dignitat" i "respecte" que tothom.
A més, més enllà dels canvis naturals que poden experimentar els nostres cossos, Tess Hache també recorda que la por a engreixar-se que tenen moltes persones ja és, per si mateixa, una mostra de grassofòbia interioritzada. “Imagina’t la teva vida sense aquesta angoixa afegida! Seríem molt més feliços!”, exclama. I afegeix un últim apunt: "Intenta eliminar el típic comentari de l'estil «Ai, t'has aprimat? Que guapa!» Mai un comentari havia fet tant de mal".
Un exercici per fer aquest estiu
Mentre la legislació no aborda la qüestió i segueixen sent violentes per a tantes persones accions tan normals com anar a comprar roba –“¿Per quan un acord per regular les talles de la roba? És horrible!”–, fer educació física a l’institut, que la cuixa et sobrepassi un seient d’avió, anar al metge –“La ginecòloga m’insistia que el dolor d’ovaris era pel pes i el que realment tinc són ovaris poliquístics!”– o buscar feina –"Què vol dir tenir bona presència? Que jo sàpiga anar neta i ben vestida"–, Tess Hache convida a fer un exercici per començar la transformació des de casa. Només cal una càmera (pot ser el mòbil), estar sol i tenir una estona lliure.
El primer pas consisteix a mirar-se al mirall i tocar-se el cos “sempre des de la tendresa”, incloses també aquelles parts que no ens agraden tant. El segon pas consisteix a fer-se fotografies, ja sigui amb una camisa, en roba interior o una muda còmoda. Es pot fer davant del mirall, si es prefereix; i en cap cas cal penjar-les a les xarxes. Finalment: a jugar! “Fes-te fotos al llit, a parts específiques del cos, algunes que t’agradin i d’altres que no tant... Jo recomano fer-ho en un dia en què s’estigui bé d’autoestima, observant les fotografies però sense obsessionar-te i sobretot preguntant-te, al final, «Per què no m’agrada aquesta part de mi?» i reflexionant-hi”.
Tess Hache va estar gairebé quatre anys sense anar a la platja, sense travessar la sorra i capbussar-se a l'aigua fresca del mar. El dia que ho va fer el recorda com un dels millors de la seva vida: anava amb dos dels seus millors amics, sentia que tenia suport i duia un biquini amb què se sentia còmoda. "La lluita contra la grassofòbia és col·lectiva, tenir una xarxa segura és molt important per alliberar-te de tots els càstigs que has patit al llarg de la vida", apunta. Aquell dia es va passar gairebé tota l'estona dins de l'aigua, nedant, mirant peixos, pensant: "Què hauria passat si aquelles nenes no s'haguessin rigut de mi quan tenia 9 anys?".