Abraçar les persones que estimes per allargar-los la vida

“És una història molt típica dels anys 80, el Josep Maria i jo ens vam conèixer en una discoteca”, explica la Neus Payarol, presidenta de la Federació Catalana d’Autisme. Tots dos tenien 22 anys i Cupido va ser ràpid a disparar-los la fletxa: es van veure, es van agradar i aquella mateixa nit es van fer un petó sota el pont de la Guàrdia Civil a Arenys de Mar. Payarol, que havia decidit anar sola a la discoteca, va tornar a casa contenta, però sense saber encara que s’enamoraria d’aquell noi. 

“Mai m’he sentit tan estimada com pel Josep Maria”, declara Payarol, que el descriu com “un home guapo per fora i encara més per dins”. “És d’aquestes persones que no necessiten dir molt «T’estimo» perquè ho demostren amb fets”, celebra. 

La vida, assegura, ha posat el seu amor a prova moltes vegades. Quan es van assabentar que el seu fill Joel tenia autisme va ser “caure i tornar a néixer”. “El nostre fill sortia de la norma, no sabíem què fer i tothom s’hi ficava, però les dificultats només ens van unir més. El Joel ens ha ensenyat que la vida és molt més senzilla del que sembla, que n’hi ha prou que la gent que estimes sigui feliç”. 

El 2020 els esperava un altre cop dur: el Josep Maria va tenir un limfoma i li van haver de trasplantar la medul·la. “Estic convençuda que va superar tot allò perquè ens estimava a nosaltres i no volia deixar de cuidar-nos”, afirma Payarol, que assegura que el Josep Maria és la persona que més s’estima en aquest món. “Si ho llegeix la meva mare, em matarà”, afegeix riallera. 

Per a la presidenta de la Federació Catalana d’Autisme, l’amor és “acceptar una persona tal com és”. “Hi ha gent que insisteix a canviar la persona que té al costat. El Josep Maria i jo som molt diferents, però hi ha alguna cosa que em porta sempre cap a ell, que fa que tingui ganes de fer-me vella al seu costat”. Per això cada dia quan es lleva, de les primeres coses que fa és fer-li una abraçada al Josep Maria i al Joel: “Vaig llegir que abraçar cada dia dona quatre anys més de vida. Doncs fem-ho, no?” 

Tot i les dificultats, l’únic desig de Payarol és que puguin viure una vida llarga junts. “Fa gairebé 40 anys que ens coneixem, però per a mi és com si fes quatre dies. Ha passat molt de pressa, encara no vull que s’acabi, tot just hem començat”. Té tot el sentit del món que la seva cançó predilecta sigui Que tinguem sort, de Lluís Llach, que fa: “Si vens amb mi, no demanis un camí planer, ni estels d'argent, ni un demà ple de promeses, sols un poc de sort, i que la vida ens doni un camí ben llarg”.