10 illes on perdre's sense haver d'anar gaire lluny

BarcelonaUn dels destins preferits per desconnectar uns dies són les illes. Hi ha alguna cosa en aquests espais de terra envoltats d’aigua que ens atrau d’una manera que es fa difícil d’explicar. Si fem una enquesta ràpida als familiars o amics que tenim més a mà, veurem com molts d’ells afirmen que en un moment o altre de la seva vida voldrien viatjar a una illa deserta per poder desconnectar de tot i de tothom. I no és d’estranyar, ja que el ritme de vida que portem, sovint massa estressant, ho pot ben justificar.

Qui ha portat aquest desig a l’extrem és Álvaro Cerezo, fundador i director de Docastaway, la primera empresa del món especialitzada en vacances i experiències en illes desertes per tot el planeta. Des de fa més de 10 anys treballa per fer realitat aquest somni compartit: escapar durant una temporada a una illa deserta, completament en solitari, per experimentar la sensació que té un nàufrag. "Des de molt jove m'agradava abandonar-me voluntàriament en illes desertes per viure l'experiència com un nàufrag. Les illes m’apassionen. A diferència d’una selva, un desert o una muntanya, és un espai ben delimitat per l’aigua. Tot el que hi ha dins es converteix en el teu nou món", explica Cerezo. Com que no existia cap empresa que l'ajudés, ho va haver de fer pel seu compte: "Mentre estudiava, cada cop que aconseguia diners em dedicava a explorar un nou arxipèlag per quedar-me en alguna de les seves illes sobrevivint durant un temps. El 2007, en adonar-me que seguia sense haver-hi cap empresa amb aquesta temàtica i convençut que al món hi hauria més gent com jo, vaig decidir crear Docastaway".

La seva no és una empresa de supervivència. El que fan és ajudar aquells que ho desitgin a escapar-se de la civilització per estar diversos dies completament sols en una illa deserta, sense altres persones, sense vaixells a l'horitzó, totalment aïllats. "La supervivència és només una opció més, perquè per ser un nàufrag no cal passar gana, sinó només estar aïllat", precisa Cerezo. "Per això, tenim clients de tota mena. Les edats més freqüents són dels 20 als 40 i les experiències solen durar de 5 a 20 dies. Els que més s'animen són els nàufrags nord-americans, holandesos, britànics i espanyols. I reconec que la personalitat dels nostres clients és especial, força allunyada dels estàndards", relata. El preu d’una d’aquestes experiències en una illa deserta és força assequible –des de 1.000 euros la setmana sense vols internacionals– i tenen des d'estudiants aventurers fins a milionaris. "Als estudiants que no es poden pagar una experiència els oferim convertir-se en conillets d'índies perquè testegin noves illes desertes abans d'afegir-les al nostre portafolis", detalla el fundador de Docastaway.

Les motivacions varien depenent de la manera en què el nàufrag s'enfronta a l'experiència (supervivència o confort) i fins i tot poden variar segons la nacionalitat. "Al mode aventura els clients en general busquen provar-se a si mateixos, però tenint l'avantatge que si alguna cosa surt malament o si l'experiència els queda gran sempre poden fer una trucada d'emergència i en unes hores arribem al rescat, amb noves eines o simplement una pizza –exposa Cerezo–. Al mode confort abunden moltes parelles que, després d’una mala experiència en una illa atapeïda de gent en les seves últimes vacances, opten per aquesta experiència. Una dada curiosa és que als nostres nàufrags nord-americans sol motivar-los més el desafiament extrem. El client europeu, en canvi, sol gaudir més de l'experiència d'evasió".

I com transforma viure aquesta experiència en una illa deserta? Segons Cerezo, "depèn del client": "A alguns els canvia la vida completament, mentre que a d’altres que trien el mode confort només els suposa unes vacances més. I a tots els que trien el mode supervivència l’experiència els serveix per valorar les comoditats de què disposem en la civilització moderna. Mai solem apreciar coses tan simples com tenir llum només prement un botó, aigua corrent només obrint l'aixeta o dormir en un llit sec mentre plou a fora".

Ara bé, si això d’experimentar com és la vida d’un nàufrag us sembla una mica agosarat però sou de visitar illes d’una manera més tradicional, també us podeu regalar descobertes i experiències úniques visitant alguns indrets que amaguen curiositats o històries que val la pena descobrir. Aquí teniu algunes idees:

A banda de ser una illa màgica, ideal per desconnectar, a l'illa canària d'El Hierro hi podeu trobar l’hotel més petit del món! Es tracta de l'hotel Puntagrande, de 600 metres quadrats i cinc habitacions, construït sobre una llengua de pedra volcànica i envoltat per l'oceà Atlàntic, en una ubicació espectacular.

És l'única illa habitada al País Valencià, que va ser refugi dels pirates barbarescos que atacaven els vaixells al seu pas per aigües mediterrànies, per la qual cosa el rei Carles III va ordenar fortificar i repoblar l'illa. Amb només 2 quilòmetres de llargada per 400 metres d'amplada, és l'illa habitada més petita de l'estat espanyol.

Si passegeu per l’illa canària de La Gomera no us estranyeu si sentiu un so peculiar, el del famós silbo gomero. Reconegut com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, aquest sistema de comunicació reprodueix la llengua parlada a l'illa de forma articulada mitjançant xiulets i permet comunicar-se a grans distàncies. Els xiulets es distingeixen pel to i la interrupció o continuïtat.

El primer clarejar de l’estat espanyol es pot observar a Es Castell, el punt més oriental de l'illa de Menorca i de l’estat espanyol. A més, és la població de l'illa on l'empremta de la dominació britànica del segle XVIII, l'antic Georgetown en honor a George III d'Anglaterra, és més evident. Ben a prop, a la cala de Sant Esteve, hi ha el Fort Marlborough, un espai que us traslladarà a l'essència del segle XVIII.

Què tenen a veure Jules Verne i Formentera? Per saber-ho haureu de visitar el far de la Mola, tot i que el cert és que l'escriptor sembla que mai no el va arribar a conèixer. Però el va fer protagonista a la novel·la Héctor Servadac i així ho testifica el monòlit en el seu honor que hi ha a la zona del far.

Aquesta illa gallega és la guardiana de la ria d'Arousa i una de les més desconegudes del Parc Natural de les Illes Atlàntiques. Durant segles ha estat un refugi, primer de pescadors i de contrabandistes, i després de hippies que buscaven fer realitat allò de "posar terra (o mar) pel mig". Compta amb un far que es va construir després d’un naufragi i moltes llegendes, com la de la sirena que dona la benvinguda a tots els viatgers que arriben a l’illa.

A Cadis hi ha una de les illes amb pedigrí de l'estat espanyol. Va ser temple fenici de Melkart i posteriorment un santuari romà consagrat a Hèrcules, el fundador mític de Cadis. Personatges il·lustres com Juli Cèsar la van visitar en el passat. Està ocupada gairebé íntegrament per un castell, és a només un quilòmetre de la costa gaditana i un dels plans estrella per a qui visita Cadis a l'estiu. Un lloc màgic per veure el capvespre gadità.

Es Vedrà és un illot, una piràmide de roca que pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia, a Eivissa, que a banda de ser un espai preciós amaga una llegenda màgica: la del gegant des Vedrà, un gegant que vivia sota les aigües de l'illot i atacava tothom que gosava acostar-s'hi. La llegenda explica que dos germans van anar fins as Vedrà, on hi havia fonoll marí, l'única planta capaç de curar el seu pare malalt. El gegant va atrapar un dels germans i, a canvi d’alliberar-lo i no menjar-se’l, va demanar a l’altre germà que li portés molts pops per menjar. Ho va fer, però a dins de cadascun hi va amagar un eriçó de mar. El gegant se’ls va menjar i les punxes dels eriçons li van provocar una indigestió que va permetre als germans fugir.

Ízaro és una illa del Cantàbric, situada a la costa de Biscaia. Va ser escenari d'amors apassionats entre una jove de Bermeo i un frare del convent ubicat a l'illa al segle XV, però també una illa on albirar làmies, sirenes que no tenen cua de peix, sinó peus d'ànec. La propietat de l'illa va ser tema de controvèrsia entre Bermeo i Mundaka i es va resoldre amb una regata que van guanyar els bermeans. Cada 22 de juliol, dia de Santa Magdalena, centenars d'embarcacions surten des de Bermeo i s'acosten a l'illa per recordar-ho.

A l’illa de Lanzarote podeu visitar un museu únic, sota el mar! El Museu Atlàntic ha estat concebut com a lloc per a la preservació, conservació i educació del medi marí i la natura. El projecte museístic està creant un gran escull artificial format per un conjunt d'instal·lacions escultòriques realitzades en formigó de pH neutre que, amb el transcurs del temps, serviran per incrementar la biomassa marina i facilitar la reproducció de les espècies de l'illa. Està ubicat a uns 12/14 metres de profunditat a la costa sud de Lanzarote amb una superfície de 2.500 metres quadrats accessible per a bussejadors i submarinistes.