10 castells emblemàtics d’Europa que mereixen una visita

BarcelonaEls castells ens desperten admiració. Quan viatgem, és habitual que formin part de la nostra ruta, i aturar-nos-hi ens permet gaudir d’una edificació magnífica carregada d’història. Travessar-ne les portes és garantia d’iniciar un viatge que ens trasllada a una altra època, a un passat atractiu que ens atrapa, com exemplifica Jordi Bolòs, que és catedràtic d'història medieval de la Universitat de Lleida: "Un castell és com un document que em permet apropar-me a un paisatge històric i a unes persones que van viure fa molts segles. Suposo que molta gent potser es mou més per una idea romàntica sobre el passat, cosa que fa que se senti atreta per un castell, una església, un poble medieval, etc. En alguns casos aquest aspecte s’ha potenciat, per exemple amb relació als pretesos castells càtars".

El cert és que els castells formen part del paisatge de molts indrets i, en certa manera, ens expliquen la història d'aquell territori. Bolòs considera que "cal relacionar un castell amb un moment del passat i amb una societat determinada". Per a l'historiador, "són un element del paisatge que, juntament amb altres elements –pobles, camins, esglésies, etc.–, ens pot ajudar a entendre més bé la història d’un territori. Són un document i un document que, a més, tothom pot contemplar".

Bàsicament, els castells han servit com a protecció i tots ells són un símbol de poder. Gairebé tots van ser edificats per senyors de la terra o de la jurisdicció, i també alguns pels sobirans. Edificacions que inicialment tenien una voluntat de ser fortificacions que garantissin la seguretat d’aquests senyors però que també, com explica Bolòs, "podien fer una funció residencial i molt sovint eren el centre d’un domini. Per tant, s’hi podia recollir, per exemple, la part de la collita que tocava al senyor. Cal tenir present que, a casa nostra, bàsicament hi ha els següents tipus de fortificacions: castell refugi d’un senyor i de les persones que hi vivien (castrum), de l’alta edat mitjana, com el Roc d’Enclar (Andorra); torre-castell d’aquest mateix període altmedieval com Vallferosa (la Segarra); castell fronterer de la marca dels comtats catalans, com la Tossa de Montbui (Anoia); castell feudal del segle XI, com Mur (Pallars Jussà); torrassa (donjon) del segle XII, com Riner (Solsonès) o Gardeny (Segrià), i castell palau dels segles XIII-XV, com Montgrí (Baix Empordà)".

Trobem castells encimbellats dalt d’una muntanya o al costat d’un camí i hi ha castells situats al costat d’un poble, castells de tot tipus que "els senyors construïen en funció dels seus interessos", detalla el catedràtic d'història. Si ens fixem en les diferències que podem trobar entre els castells que hi ha a Catalunya i els que hi pugui haver a la resta d'Europa, Bolòs apunta que n'hi ha tres de bàsiques: "Una és derivada de l’existència d’una frontera en un moment determinat (per exemple, la marca entre els comtats i Al-Àndalus). Una altra, de la riquesa dels senyors en cada etapa del passat. I la tercera, de si s’han conservat més o menys en època moderna o en la contemporània". Malauradament, molts dels castells dels últims segles medievals han estat destruïts arran de guerres, d’abandonaments o de lleis que van forçar que es tiressin a terra.

Si voleu fer una repassada pels castells de Catalunya, us recomanem la lectura de Castells de Catalunya, de l'escriptor Daniel Romaní, publicat per Viena, una guia per cinquanta fortificacions escampades arreu del país, algunes d’impecables i d’altres en ruïnes, però totes extraordinàries i visitables. I si esteu fent maletes per viatjar a algun país europeu, potser us fa peça visitar-ne alguns dels més emblemàtics del continent.

Un castell que és patrimoni històric-artístic i que va ser encarregat pel marquès de Villena per utilitzar-lo com a habitatge propi a la seva ciutat natal, Belmonte (Conca). És un castell gòtic-mudèjar i es va construir sobre la muntanya de Sant Cristòfol amb una planta única. El pati d'armes és un triangle equilàter i a partir d'allà es desenvolupa la resta de l'edifici. La forma del castell és una estrella de 6 puntes i al final de cadascuna hi ha una torre cilíndrica.

El castell d'Edimburg és una antiga fortalesa que domina l'horitzó de la capital d'Escòcia des de la seva posició sobre el Castle Rock, un volcà extint, per la qual cosa la seva base és una sòlida roca volcànica. Té una història complexa i força macabra, ja que alberga el nombre més gran d'albiraments de fantasmes fins ara. Té molts atractius, però un dels que desperta l’interès dels visitants és el canó que, just a la una en punt, des de l'any 1861, es dispara per assenyalar l'hora. Això es feia perquè els mariners s'ajustessin el cronòmetre i es va començar a sincronitzar amb la bola del temps de Calton Hill, ja que la boira sovint no deixava veure-la.

Aquest castell es troba sobre un gran monticle de marbre travertí i ha passat per mans d'algunes de les famílies hongareses més poderoses. Va ser reconstruït al segle XIX, a l'estil renaixentista dels castells francesos del Loira. Actualment, presenta un estil romàntic que conserva alguns elements originals de l'arquitectura gòtica i del renaixement. Ha estat escenari de múltiples rodatges cinematogràfics. A la seva estructura potent s'hi afegeix un paisatge igualment idíl·lic, completat amb una cova amb degoteig d'aigua que corre per sota del castell.

El castell de Neuschwanstein, que significa nou cigne de pedra, a l'estat de Baviera, és el màxim exponent d’un castell de fades. Per alguna cosa es diu que va inspirar el cèlebre castell de la Blancaneu que presideix els parcs Disney. Es va construir en una època en què els castells i les fortaleses ja no eren necessaris des del punt de vista estratègic, sinó com a refugi del món exterior. A la decoració hi ha contínues referències a llegendes i personatges medievals.

Conserva la major part del mobiliari i la decoració originals. Va ser encarregat per l'arxiduc Maximilià d'Habsburg a la segona meitat del segle XIX com a residència per a ell i la seva dona, Carlota de Bèlgica. Envoltat per un parc botànic, amb impressionants vistes panoràmiques gràcies a la seva posició en un penya-segat amb vistes al golf de Trieste, és una combinació d'estils medieval, renaixentista i gòtic. Va ser utilitzat com a museu i a l'interior també s'hi conserva una valuosa col·lecció de gerros orientals.

Un dels grans atractius turístics de Romania, per la falsa creença popular que era l'antiga residència de Vlad Tepes, l'Empalador, tot i que el cert és que Bram Stoker mai va visitar Romania i el personatge en què va inspirar el seu Dràcula tampoc va habitar el castell. Situat al llarg de la frontera entre Transsilvània i Valàquia, la construcció d'aquest castell emblemàtic va començar el 1212 quan els Cavallers Teutònics van erigir una fortalesa de fusta destinada a aturar el trànsit a l'entrada del pas de muntanya, que en aquell moment era molt utilitzat pels comerciants.

Una fortalesa medieval que està situada al marge dret del riu Nogal i que va ser construïda pels famosos guerrers de l'Orde dels Cavallers Teutònics com a part de la seva conquesta d'un territori que avui és Polònia. És el castell més gran del món per superfície i l'edifici de maó més gran d'Europa i el seu color vermellós el fa molt particular. Va ser una de les residències de la família reial polonesa fins a finals del segle XVIII.

El castell de Kronborg, ubicat a la ciutat costanera d'Elsinor, és un dels pocs monuments de Dinamarca declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. A principis del segle XV, el rei danès Eric de Pomerània va decidir construir una fortalesa al nord del país per cobrar peatge a tots els vaixells de mercaderies que volguessin travessar el mar Bàltic. Un segle després, sobre aquesta antiga fortalesa es va construir un bonic palau renaixentista que va ser durant molt de temps el més gran d'Europa. William Shakespeare es va inspirar en el castell de Kronborg per ambientar una de les seves obres més famoses, Hamlet.

Ubicada en un paisatge idíl·lic a l'illa de Trakai, aquesta pintoresca estructura del segle XIV va ser un dels principals centres del Gran Ducat de Lituània, que en va gaudir com a residència d'estiu. Actualment, el recinte consta de dues edificacions: el castell original, molt petit, situat en un costat del llac, i un de segon, erigit en segles posteriors, ubicat al mig de les aigües. El castell, que va ser reconstruït en l’estil propi del segle XV, oferia una sèrie de galeries de fusta, panells de vidrieres, murals i passadissos secrets, que es poden veure al museu oficial del castell.

Envoltat de boscos, és probablement el castell més bonic del Loira. Va ser construït al segle XVI per al rei Francesc I i es reconeix per l’emblemàtica multitud de cúpules i torrasses del sostre. L'arquitecte original continua sent un enigma, però s'al·lega que l'edifici es va inspirar en els esbossos de Leonardo da Vinci, protegit del rei. El castell està construït sobre la base del model de les fortaleses medievals, amb un edifici central de planta quadrada, el donjon, proveït de quatre torres de cantonada. Dins d'aquest edifici, trobem cinc nivells habitables. Un dels seus elements més característics és una escala central de doble hèlix.