Moses Farrow surt en defensa de Woody Allen

BarcelonaMoses Farrow, un dels fills adoptius de Woody Allen i la seva exdona, Mia Farrow, ha publicat un article extens en què exposa la seva versió de la suposada agressió sexual que el cineasta hauria comès l’any 1992 contra una altra de les seves filles adoptives, Dylan Farrow. En aquest text, publicat al seu blog, Farrow assegura que les acusacions contra el seu pare són falses i, en canvi, carrega durament contra la seva mare, a qui acusa de ser la responsable del suïcidi de dos dels seus germans adoptius, Tam i Thaddeus.

El febrer del 2014 Dylan Farrow va relatar en un article al 'New York Times' com, segons ella, Allen l’havia agredit sexualment el 4 d’agost del 1992, quan tenia set anys, en una casa de camp que la família tenia a Bridgewater, a l’estat de Connecticut. El cas ja havia sigut investigat en el seu moment i la justícia va exonerar el cineasta, però tant la presumpta víctima com la seva mare han mantingut vives les acusacions.

Segons la versió que ha fet pública ara Moses Farrow, aquell dia a la casa hi havia cinc nens i tres adults, sense comptar Allen (la mare havia sortit). “Tots havien sentit durant mesos quina mena de monstre era el Woody. Cap de nosaltres hauria deixat que la Dylan marxés amb el Woody, encara que ell ho hagués intentat”, afirma. En aquell moment ja feia set mesos que Mia Farrow sabia que el cineasta mantenia una relació amb la seva fillastra Soon-Yi Previn (que havia sigut adoptada per Farrow i el seu marit anterior), per la qual cosa no parava de repetir “com un mantra” que Allen era “el mal”, “un monstre”, “el diable”. Per això, segons explica, quan la seva mare va marxar ell va prometre “que estaria pendent de qualsevol problema”, i això és “el que va fer”.

Moses Farrow, que llavors tenia 14 anys i ara en té 40, recorda que, segons la versió de la seva germana, la suposada agressió va tenir lloc a les golfes. “[Allen] em va dir que m’estirés de bocaterrosa i que jugués amb el tren elèctric del meu germà. I va abusar sexualment de mi”, deia el relat publicat el 2014 al 'New York Times'. Però el fill adoptiu assegura que això és impossible. “No hi havia cap tren elèctric en aquelles golfes. De fet, era impossible que uns nens hi juguessin, encara que haguessin volgut. Era un espai inacabat, amb un sostre baix i amb angles abruptes, amb claus, taulons de fusta i trossos d’aïllant de fibra de vidre, ple de trampes per a rates, d’excrements i de boles de naftalina i atapeït de caixes de roba vella de la meva mare i dels seus armaris antics”, assegura.

A banda de defensar el seu pare –un posicionament que ja havia mantingut fins ara, tot i que mai no havia exposat de manera tan clara la seva versió del cas–, Moses Farrow presenta la seva mare com una maltractadora que, per exemple, havia arrossegat escales avall alguns dels seus germans, “cecs o amb discapacitats físiques”, per després tancar-los en un armari.