¿Acabarem homes i dones vestint la mateixa roba?

BarcelonaDurant els últims anys la tendència de la moda agender -sense gènere, en català- no ha deixat de guanyar força en passarel·les i campanyes de firmes de totes les mides. Després de néixer com una proposta minoritària i arriscada de marques innovadores i dissenyadors atrevits, el low cost per fi l’ha fet seva. I això marca el principi del tsunami social. Els últims a apostar-hi han sigut ni més ni menys que Zara. El vaixell insígnia d’Inditex ha llançat una col·lecció agender que vendrà a la secció TRF de les seves botigues -dirigida al públic jove- amb el nom d’Ungendered. La línia tindrà d’entrada vuit peces de tons neutres i línies rectes que no distingiran tallatges diferents per a homes i dones. Samarretes de cotó, dessuadores, pantalons curts, pantalons tipus jòguing i, fins i tot, uns texans seran les primeres peces que Zara ha produït per a aquest propòsit. Com sempre, si la cosa es queda aquí o continua ho decidiran les vendes.

Però ¿la moda agender és realment això? ¿Consisteix en peces casual sense gaire contingut? ¿És l’absència de missatge el seu missatge? Doncs si donem un cop d’ull a com han digerit aquesta tendència la resta de dissenyadors i marques, podem contestar taxativament que no. Si ens fixem en tot el que s’ha creat sota aquesta etiqueta, podem concloure que la moda agender és una creació de moda aïllada del gènere que reinterpreta els patrons tradicionals i que permet que cada creador s’adapti a altres tendències del moment.

En aquesta definició hi entra perfectament Zara, que adapta l’ agender al normcore -la tendència que dicta que el millor look és el que combina peces bàsiques per aconseguir un outfit cridaner- que tanta acceptació està tenint en públics molt diversos. Però no és aquesta l’única versió que tenim al nostre abast. Per exemple, a Louis Vuitton han fet seva la hibridació de gèneres i l’han barrejat amb l’abundància de serrells, pedreria i claus metàl·lics que tant està arrasant des de ja fa anys. I per si algú s’atrevís a dir que allò són només peces de vestir femenines per a dones amb poques corbes, Nicolás Ghesquière ha fitxat per a la campanya d’aquesta línia el fill de Will Smith, Jaden Smith, a qui s’ha vist perfectament integrat en aquesta disjuntiva.

Però no només col·leccions i campanyes han fet seu el concepte agender. També grans magatzems com els exclusius Selfridges, de Londres, han fet seu el concepte a través d’un espai en el qual es ven roba de diverses marques i en què no hi ha una separació entre la d’home i la de dona. Es presenta tot barrejat. Perquè una peça pot agradar tant a un home com a una dona, argumenten. La iniciativa, que va acabar a l’abril, va tenir lloc després que durant dos anys els responsables de la companyia observessin que cada cop hi havia més compres dels homes i les dones en les seccions oposades. Les marques seleccionades són molt variades: hi venen roba de BodyMap, de Nicopanda, del dissenyador Rad Hourani -el primer que va fer una col·lecció d’alta costura agender - i també de VFiles.

De fet, tanta importància està agafant la tendència en l’àmbit mundial que fins i tot el sector més premium la té entre les seves prioritats. Burberry, la principal marca britànica de luxe, ha presentat aquesta setmana a Londres una col·lecció que se salta la separació per gènere i presenta peces que llueixen models homes i dones de forma indistinta. Pantalons amples, camises de seda o jerseis de punt serveixen per vestir-los tant a ells com a elles.

En la mateixa línia, aquest estiu, durant la Conferència Internacional del Luxe que va organitzar Condé Nast a Seül, aquest va ser un dels temes abordats pels experts per fixar-se en el futur del sector. Els encarregats de parlar-ne van ser ni més ni menys que Nicola Formichetti, director artístic de Diesel, i el duo coreà Steve Jung i Yoni Pai, formats al Regne Unit.

Però sabent que la tendència va més enllà del que va fer Coco Chanel amb els vestits de jaqueta o Diane Keaton a Annie Hall -la primera feia dissenys per a dones i la segona es posava roba d’home-, queda clar que els papers són ara molt diferents. No es tracta de qüestions puntuals sinó de molt més. Així ho explica Núria Aragonés, professora d’història de l’art de la Universitat de Barcelona, que recorda que molts experts parlen de la moda agender com “la gran tendència del segle XXI”, que “sembla que anirà a més en els pròxims anys” perquè “encara no s’ha desenvolupat en totes les seves possibilitats”. Segons Aragonés, la tendència és “un reflex dels nostres temps i dels canvis socials profunds que estem experimentant”. “Crec que és un fenomen íntimament lligat a les noves maneres d’expressar la identitat sexual avui en dia. Sobretot les generacions més joves, els millennials ”, remarca.

Sense gènere, amb més llibertat

Des del seu punt de vista, el fenomen agender “va més enllà del joc lúdic d’identitats o de canvis de rol i està molt lligat amb la noció de llibertat, d’escollir ser el que vulguis ser sense posar etiquetes [...]. És una tendència en un sentit molt ampli, que depassa l’àmbit de la roba”.

L’especialista recorda, a més, que al llarg de la història aquesta convergència estètica entre homes i dones ja es va donar. “A l’Edat Antiga i a l’Edat Mitjana les diferencies entre sexes en la indumentària eren mínimes. Tothom portava túnica. [...] Però a finals del segle XVIII es produeix el que serà la gran renúncia masculina, ja que l’home adopta un vestit sobri, fosc, discret -renuncia així a la moda- i la dona, en canvi, adopta una moda cada cop més vistosa”, explica. Des de llavors la diferència no havia fet més que separar els gèneres. Però Aragonés assenyala que ara “els joves volen ser identificats per la seva personalitat i la seva actitud i no pel gènere de la roba que porten”. “Això ja es considera una classificació obsoleta -sentencia-. En definitiva, es tendeix a una llibertat d’expressió global que esborra els codis tradicionals d’identificació”, conclou.

Resposta a necessitats similars

Les dues dissenyadores de la firma catalana Carlotaoms, Elisabet Carlota i Elisenda Oms, opinen en el mateix sentit. “Volem donar resposta al que es viu en la societat actual, on homes i dones tenen necessitats cada vegada més similars. Els dos gèneres necessiten vestir amb peces que els ofereixin comoditat i identitat personal, independentment del gènere”, asseguren, abans de remarcar que “ agender no vol dir unisex” i que creuen que “el disseny no té gènere”. Des del seu punt de vista, la tendència agender va perfectament lligada a la de “ commuter ” -persones que estan tot el dia en moviment- i ja està envaint molts àmbits de la moda que sempre solien ser més reticents al canvi. “Als nens i a les nenes se’ls ha deixat de vestir com si fossin ninots estàtics, i els avis en un moment determinat es van posar xandall”, assenyalen les creadores sense oblidar tampoc que “cada vegada hi ha més demanda de roba per a persones de més de 40 anys, amb una vida activa, que no volen vestir-se com a teenagers ni amb vestit jaqueta”.

I per si algú encara pensa que l’abandó dels condicionants de gènere a l’hora de crear moda va lligat a tenir menys identitat, les dissenyadores es rebel·len. “Estem en un moment social en què és molt important la identitat de l’individu. I tenim la sort que cada persona és molt lliure de vestir-se com li plagui. Nosaltres oferim llibertat amb un concepte de bellesa i d’art, busquem el disseny dins del benestar i pensem que ja n’hi ha prou d’estereotips. Carlotaoms no és de bàsics... Més aviat dissenyem just la peça que dóna identitat”.

Davant del dubte de si aquesta nova forma d’entendre la moda perdurarà o és una cosa passatgera, les dissenyadores fan servir una anècdota. “Una de nosaltres era al vestuari i va sentir com una noia li deia a la venedora, de manera cohibida, que li agradava una peça que era a la zona d’home...” Si a una noia encara li fa vergonya posar-se un jersei de noi imaginin-se el contrari. Hi ha un llarg camí per recórrer.