Els americans Rick Roberts i Maria Thomas són els creadors del zentangle. Ella és cal·lígrafa i ell professor de ioga. La idea va sorgir un dia que ell la va cridar mentre ella dibuixava una lletra gòtica sobre un paper, però estava tan abstreta i concentrada en el que feia que ni el va sentir. A partir d’aquí, l’any 2003 van decidir que això tan increïble que els va passar havien de mostrar-ho al món. Van crear la paraula zentangle, barreja de meditació (zen) i enredar (tangle), i la van registrar, convençuts que encaixava amb el mètode de dibuix intuïtiu que volien crear. El resultat és la marca registrada zentangle®. A la seva web defineixen el mètode com una manera d’aprendre de forma fàcil, relaxant i divertida a crear imatges boniques dibuixant patrons estructurats. També han creat una patent internacional i escoles on formen els formadors de zentangle, que necessiten adquirir el certificat per ser considerats com a tal. Tenen escoles als Estats Units i des de 2019 també a Alemanya.
Zentangle: l'art d'oblidar els problemes dibuixant
És una tècnica basada en repetir patrons, tot sovint geomètrics, per crear dibuixos
BarcelonaDedicar-te temps relaxant-te mentre creix l’autoconfiança, potenciant la creativitat i alentint la respiració. És possible i fàcil, i es diu zentangle. En Jordi, de 67 anys, va descobrir el zentangle els primers dies de confinament. “Vaig veure que la meva exdona havia penjat un dibuix a Instagram i em va sorprendre perquè ella mai havia dibuixat. Em va explicar que seguia l’Alicia Gutiérrez Rey i aquell mateix dia vaig començar a fer zentangle amb ella”, recorda encantat. L’Alicia Gutiérrez Rey, professora de zentangle des de fa més de 5 anys, és la responsable de Mind & Tangle, escola de meditació creativa a través del dibuix. Es dedica a la formació de zentangle i fa formacions per a empreses i institucions públiques de zentangle, coaching i solució creativa de problemes. Durant el confinament va fer 74 directes gratuïts –un diari durant dos mesos i mig– amb classes de zentangle, que són meditacions creatives guiades d’1 hora i mitja de durada que es podien seguir en directe o en diferit. S'hi connectaven més de 1.900 persones dibuixant alhora, als seus directes d’Instragram.
Què és i com funciona?
Gutiérrez Rey defineix el zentangle com una meditació creativa on et trobes a tu mateix sense necessitat de saber dibuixar. “No és classe de dibuix, és meditació creativa”, insisteix. A la web llegim “art a les teves mans, ioga per al teu cervell”. L’objectiu és crear imatges boniques fent un treball estètic, però si es fa només amb aquesta finalitat hi ha el perill de jutjar-se un mateix perquè la creació no és prou perfecta. “Aquí el realment important és trobar-te amb tu, que el temps que estàs dibuixant ho facis lliurement, sense pensar en res. Només et fixes en cada línia a cada moment. És la cerca interior de la teva creativitat. Quant temps fa que no fas res amb llibertat mental, sense cap judici?”, pregunta. Al zentangle es dibuixen patrons que ja existeixen i s’utilitzen unes pautes que són el pas a pas que s’ha de seguir amb cada patró. Quan es comença a dibuixar amb un paper en blanc és fàcil que et bloquegis. No diuen com has de dibuixar, però s’han d’utilitzar els patrons que et donen i els gestiones com vols.
El zentangle original és en blanc i negre: només cal un rotulador de tinta xinesa i un llapis per dibuixar sobre una cartulina blanca, una tessel·la de 9x9, per no despistar-se amb colors, encara que també es poden utilitzar. Té aquesta mida petita perquè ningú s’espanti amb un foli en blanc pensant que no en serà capaç perquè no sap dibuixar. “D’entrada el teu cervell creu que podrà omplir un espai tan petit. Es tracta de no crear barreres i posar-li les coses fàcil al cervell”, argumenta la mestra. Un cop n’aprens, ja ho pots fer sol. Els patrons recorden els mandales, encara que el zentangle no segueix cap simetria i els crees tu començant de zero. «Jo vaig parlant, deixant anar frases empoderadores perquè et sentis segur i guanyis confiança amb missatges que de mica en mica i de forma inconscient van calant. Així desapareixen missatges negatius com "no en seré capaç" o "m’estic equivocant". Es tracta de donar-te una oportunitat, de permetre’t cometre errors i d’aprendre a tractar-te bé». Explica que guia els alumnes a través de la respiració, que és on posen l'atenció. “A la gent li agrada perquè els satisfà el resultat estètic, els sorprèn haver estat capaços de dibuixar allò tan bonic, però sobretot se senten bé mentre ho fan i se senten calmats per dins”, assegura.
Creativitat i connexió
“Ha estat de gran ajuda per passar el principi de la pandèmia. I encara ara hi segueixo superenganxat. Ha estat tot un descobriment, m’agrada, em relaxa i ella és fantàstica”, explica en Jordi. Reconeix que per a una persona tan activa com ell, que sempre està fent coses, no sempre és fàcil relaxar-se. Després de seguir els vídeos durant el confinament, ha fet altres cursos: “Poso música clàssica de fons, els peus a terra, connecto amb la meva respiració i a dibuixar! Cada dia faig dos o tres patrons”.
Cada vegada costa més que ens concentrem. La ment no sol quedar-se en blanc quan intentes relaxar-te perquè sempre parla, salta d’una cosa a una altra, i si estem sobrestimulats encara més. “Per això tot el que et permeti anar-te’n de la ment i quedar-te en un punt de consciència estant centrat en alguna cosa és molt poderós”, assegura Jenny Moix, professora titular de psicologia de la UAB i autora del llibre Mi mente sin mí. Lo único que falta en tu vida eres tú (Editorial Aguilar Random House Mondadori, 2018). “Entenc que meditar no li agradi a tothom, però també es pot aconseguir un focus atencional fent altres activitats. Com amb les activitats manuals com el zentangle, la papiroflèxia, els mandales, la jardineria o la ceràmica, en què el cervell es concentra en el que estàs fent i s’oblida de la resta. Cadascú ha de trobar el que li funciona: hi ha qui prefereix fer esport o ballar”, diu. Moix explica que estudis científics han demostrat que la nostra felicitat no depèn tant del que fem sinó de si estem centrats en el que fem; per tant, com més concentrat estàs fent alguna cosa més t’agrada.
En Gildo, de 52 anys, també va iniciar-se en el zentangle a mitjans de març. No sabia què era però va descobrir el compte de Mind & Tangle, ho va provar un directe i li va encantar.
Va recuperar les sessions prèvies, seguia els directes i si no els mirava al tornar de la feina. Ebenista de professió, va haver de deixar-ho per una al·lèrgia a la cola, i des de llavors trobava a faltar certa creativitat en el seu dia a dia. “Portava anys dient que quan tingués temps m’apuntaria a un curs de dibuix, però mai trobava el moment. Amb el zentangle sento que he reconnectat amb aquesta part de mi”, reconeix. Diu que li aporta moltes coses positives: “No es tracta només de dibuixar, també d’entendre que no existeix l’error, que un error és una nova oportunitat i que puc aprendre'n. A més, desconnecto de l’entorn i penso en el que em ve de gust fer. M’ha anat molt bé per creure més en les meves possibilitats”.