Youtube: una altra manera de sortir de l’armari
Els adolescents troben en aquesta xarxa social una plataforma per descobrir el món LGBT
Barcelona“No em sento dona, tampoc em sento home. Em sento entremig”. Qui parla és la 'youtuber' Yellow Mellow, àlies de Melo Moreno, en un vídeo en què comenta la dificultat que sempre ha tingut per comprendre la seva orientació sexual i que ja compta amb gairebé un milió de visualitzacions. “Ho explico perquè crec que molta gent es pot sentir així i no entén què li està passant. I mira, no ets un cas aïllat. No estàs sol. No estàs sola. No estàs soli”, remarca.
Igual que ella, a YouTube hi ha tot un seguit d’'influencers' gais, lesbianes, bisexuals o transsexuals que han convertit els seus vídeos en autèntiques plataformes de reivindicació i suport per al col·lectiu LGBT. Especialment pel que fa al públic més jove, que està descobrint les emocions que li corren per dins i que encara no sap desxifrar. Són vídeos carregats de naturalitat, en què temes sobre com sortir de l’armari, com afrontar la reacció dels pares o com evitar malalties de transmissió sexual sumen milions de reproduccions. El resultat és el sorgiment de referents positius per a un gran nombre d’adolescents que s’han vist empoderats en la seva condició sexual.
Un cas concret són Devermut, àlies de la Marta i la Sara, una parella de lesbianes que van obrir el seu canal de YouTube fa tres anys amb l’objectiu de sensibilitzar i donar a conèixer la seva situació. Això sí, sempre amb molt bon rotllo i amb ganes d’entretenir. Famosos són els seus vídeos en què expliquen com van sortir de l’armari o com es van conèixer. “Gairebé tots els pares reaccionen malament al principi, però després se'n penedeixen”, diu la Sara durant el vídeo, mentre que la Marta afegeix que amb el temps s’ha adonat que “hauria d’haver sortit de l’armari molt abans”.
Com passa amb la majoria de 'youtubers', els vídeos sempre són molt senzills i espontanis, com si l’espectador s’hagués colat a la conversa privada de dos amics de tota la vida. “No tinguis por, no ets rara. Som moltes que ens sentim igual i ningú t’ha de fer canviar d’idea”, recorda la Marta al vídeo, que té més de cinc-cents missatges d’agraïment de noies anònimes.
Una responsabilitat social
Un altre cas és el del 'youtuber' Rush Smith, 'alter ego' de Jaume Rojo, que té un canal en què no parla exclusivament sobre homosexualitat, però sí que la tracta de manera oberta i natural. Un dels seus vídeos més cèlebres és el de “Nuestro primer beso”, en què explica com va conèixer la seva parella. “Molta gent em dona les gràcies per aquell vídeo”, explica Rojo, que creu que a la xarxa hi ha una gran comunitat de gent que deixa de sentir-se minoria quan veu que moltes persones comparteixen els mateixos problemes. I, tot i que reconeix que el fa molt content poder ajudar els altres, també creu que quan els joves li demanen consells se sent amb molta responsabilitat. “Em demanen consells com a amics i jo simplement els hi dic què faria jo, però deixant clar que no soc cap expert”, explica el 'youtuber'. Tot i això, considera que aquest tipus de vídeos li haurien anat molt bé quan ell era adolescent i no sabia com sortir de l’armari. “No tenia cap imaginari de com era viure en parella amb un altre home, i ara YouTube està ple de referents”.
Per a Mireia Cabero, professora de psicologia de la UOC i experta en psicologia social, aquesta mena de 'youtubers' esdevenen un instrument social molt valuós. “L’atreviment dels altres a fer un pas que un no pot fer per por, falta de coratge i inseguretat, l’apel·len i l’ajuden en la seva situació”, explica la psicòloga, que creu que si un normalitza la seva homosexualitat, possibilita que el que està a l’altra banda de la pantalla també la pugui normalitzar. “Cal exigir-los, però, la responsabilitat social i el compromís d’esdevenir uns líders positius”, remarca.
Necessitat d’expressar-se
També es dona el cas de persones, en molts casos anònimes, que decideixen sortir de l’armari penjant un vídeo a YouTube i compartint-lo amb tots els seus contactes. Un dels casos més famosos de la xarxa és el del 'youtuber' nord-americà Connor Franta, que, després d’un temps parlant únicament de tendències, un dia va penjar un vídeo en què confessava als seus prop de quatre milions de seguidors que era gai.
Una mica més enrevessat va ser el cas dels The Rhodes Bros, uns 'youtubers' que són germans bessons i que van penjar el ja cèlebre vídeo “Twins come out to dad”. La seqüència era que els bessons trucaven al seu pare, amb l’altaveu del mòbil posat, per dir-li que eren gais, alhora que també ho feien públic a l’audiència del canal. Així els espectadors podien veure com els germans, fets un mar de llàgrimes, li confessaven al seu pare el que mai s’havien atrevit a dir per por a la seva reacció. Per sort, el progenitor responia de manera positiva i la conclusió del vídeo dels germans, després de penjar la trucada, era que tothom hauria de fer el que el faci més feliç, sigui el que sigui.
En l’àmbit més pròxim hi ha el cas de la Dulceida, 'influencer' de moda i tendències que un bon dia va penjar un vídeo en què, per a sorpresa dels seus seguidors, es declarava bisexual. “Sou la meva família i vull que ho sapigueu perquè és una cosa molt normal. I vull dir-vos que no tingueu por i us deixeu portar, perquè tant li fa qui us agradi: és amor”, comentava al vídeo, publicat fa tres anys. Més tard, en una entrevista al programa 'Al rincón', la noia va confessar a Risto Mejide que va sortir públicament de l’armari perquè volia poder tenir la llibertat de penjar fotos amb la seva nòvia a Instagram sense haver de donar més explicacions.
“No és just que els heteros puguin expressar-ho tot als quatre vents i nosaltres ens haguem d’amagar”, explica el 'youtuber' Jaume Rojo. Per això, creu que els vídeos en què personatges públics o anònims surten de l’armari no deixa de ser una necessitat d’explicar una situació a tothom de manera fàcil i directa. De la mateixa manera, la psicòloga Mireia Cabero creu que les xarxes, que s’han convertit en un mitjà natural de comunicació social i humana, permeten fer públics secrets que, un cop transmesos, serveixen per reafirmar, empoderar i enfortir a qui els expressa. Una eina molt positiva sempre que, segons la psicòloga, no es converteixi en la substituta d’una conversa cara a cara si el jove se sent incapaç d’afrontar-la. En aquest cas, Cabero aconsella apostar per una educació en què s’acompanyi en l’apreciació i l’amor incondicional, a fi de poder afrontar amb seguretat la pròpia identitat davant dels altres.