Els xàfecs del setembre aixequen l’ànim dels boletaires

BarcelonaHi ha un moment de l’any en què els meteoròlegs deixem de rebre pressions de gent que es casa i comencem a notar l’alè al clatell d’una altra espècie molt preocupada pel temps: els caçadors de bolets. S’acosta l’octubre, i amb la tardor ja ben assentada arriben els grans dies d’un dels esports nacionals. Com aniran els bolets aquest any? El mes de setembre ens ha portat diverses tongades de xàfecs i ambient de tardor avançada, però per saber si cal esperar una bona temporada també és important mirar endarrere, i en aquest cas les dades ja no són tan bones.

Una primera previsió habitual és la que fa el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), que fa alguns dies va pronosticar una temporada “similar o una mica millor a la mitjana dels últims 20 anys”, en una nota on alertava que la temporada estava començant amb uns 20 dies de retard al Pirineu, a causa de la calor molt intensa i la sequera dels mesos de juny, juliol i agost. El CTFC xifrava en uns 60 quilos per hectàrea l’estimació de producció per a aquest any, unes dades molt similars a les de l’any passat.

El micòleg Enric Gràcia coincideix amb aquesta previsió d’una temporada dintre els cànons de la normalitat, però més aviat l’espera per sota de la mitjana que no per sobre. Segons Gràcia, per més que plogui durant les setmanes vinents la temporada no pot ser bona, perquè el miceli, la massa de filaments que acaben donant lloc al bolet, durant molts mesos no ha tingut la humitat suficient. Portem acumulat un dèficit hídric que ve de lluny i que es va accentuar durant la primavera passada. Un bon indicador en aquest sentit és el seguiment de l’estat de la sequera que fa el Servei Meteorològic de Catalunya, a partir de les dades de sis mesos endarrere. Entre març i agost només alguns sectors de Ponent i del Pirineu occidental han tingut més aigua de l’esperada, i en canvi molts boscos costaners i prelitorals han experimentat condicions de sequera forta. Alguns boscos d’Osona, del Berguedà i del Ripollès també han tingut condicions de sequera moderada durant l’últim mig any.

Això coincideix amb les observacions del divulgador Marc Casabosch, que ha explicat a l’ARA que aquest setembre, a diferència de l’any passat, ha calgut moure’s més per boscos de façana atlàntica per tornar amb el cistell ple. Segons aquest expert en bolets, a l’estiu s’han trobat rossinyols al Ripollès i a la Cerdanya, però en canvi ha costat trobar ceps, un fong que sol aparèixer en aquesta època. El cep és un bolet peculiar que només es fa en arbres molt adults amb una xarxa d’arrels extraordinàriament densa. Per a un sol cep hi ha d’haver més d’un milió de punts en què el miceli toqui a l’arrel, explica Enric Gràcia. El setembre ha sigut més bo en sectors de la Vall d’Aran, del nord d’Andorra i de la part francesa de la Cerdanya. Les coses han començat a canviar durant les últimes setmanes: segons Casabosch les tempestes de finals d’agost ja han començat a fer aparèixer aquests últims dies diferents espècies de bolets al nord d’Osona, al Berguedà i al Ripollès. Les pluges de la segona setmana de setembre també han fet aparèixer bolets a la Selva i al Vallès Oriental, on ja es poden trobar varietats com el reig o el siureny.

Esperances en l’octubre

Els experts coincideixen a dir que a l’octubre hi haurà una florida més extensa i més general, que ha de ser com a mínim correcta. Enric Gràcia creu que a finals de mes zones més pròximes a la costa com el Maresme, la Selva i els Ports ja tindran una bona florida. Rovellons i rossinyols sortiran amb facilitat, i també varietats com els camagrocs, els fredolics i les trompetes fa pinta que tindran un any amb floracions bastant normals. Marc Casabosch creu que en zones com el nord de la Catalunya Central, el Prepirineu i l’altiplà central l’octubre hi farà aparèixer els bolets amb facilitat, i que també se’n veuran aviat més a prop de la costa.

Segons aquest expert un error habitual que es comet és anar sempre als mateixos llocs. Casabosch anima a qui vulgui omplir el cistell a estar atent al radar de pluges i a fixar-se on cauen exactament els ruixats, que, és ben cert, sovint tenen una distribució molt capritxosa i poden deixar molta aigua en una part d’una comarca i molt poca en una altra. El Marc s’ha fixat, per exemple, que les pluges dels últims dies han deixat bons ruixats al Garraf i a la serra d’Ordal, i creu que aquest pot ser un bon lloc per anar-hi cap a finals de mes.

Hi ha un altre aspecte que cal tenir en compte del temps que ha fet aquest mes de setembre: la fredorada que va marcar els dies centrals del mes ha fet malbé les expectatives a cotes altes. A partir dels 1.500 metres les glaçades prematures de mitjan de setembre han tallat l’aparició de bolets.

I tot i que la preocupació més gran dels boletaires és saber si ha plogut, no tot s’acaba aquí. Segons Enric Gràcia, tenim la idea que els bolets necessiten pluja, però el que de debò necessiten és fred. Marc Casabosch hi afegeix que els fongs no són amants dels grans canvis de temperatura i humitat, ja que les florides arriben habitualment després d’uns dies de temperatura intermèdia i de certa calma.

El setembre no ha sigut plujós a tot arreu, però en alguns observatoris d’indrets com Vic i Mataró no hi plovia tant en un sol mes des de la tardor passada. Observatoris com els d’Olot, Cervera i Caldes de Montbui també han rebut les pluges més abundants des de l’inici de la primavera. Aquest cap de setmana hi haurà alguns xàfecs més al Pirineu i al Prepirineu, però les perspectives per a l’octubre no són tan bones, ja que els models estacionals de l’agència nord-americana NOAA apunten a un octubre sec al Mediterrani.

Prestatges buits al nord del Berguedà

La pluja no acaba d’arribar al Berguedà i sense aigua no hi ha bolets. Això ho saben bé els propietaris de la botiga Fruits del Bosc, de Bagà, que en comercialitzen. La Dolors -responsable de l’atenció al públic- mostra un conjunt de pots que hi ha a les prestatgeries: “Haurien d’estar plens de ceps, camagrocs o corrioles seques”. No n’hi ha ni un. El seu marit, el Josep Maria Artigas, i el seu pare, el Miquel, són els responsables de proveir la botiga de bolets de la vall. “De moment només surten alguns rovellons als llocs més humits de cotes mitjanes i altes; pocs”, destaca el Josep Maria. “Els xàfecs de principis de juliol van fer sortir bolets de manera prematura i la temporada prometia”. Només calia que es mantinguessin les tronades de tarda, explica, cosa molt habitual al Pirineu.

Malauradament, les tempestes d’estiu han brillat per la seva absència al Pirineu i la calor ha sigut intensa. A Bagà han anotat 10 dies a més de 35 ºC i ha caigut poc més de la meitat de la pluja que tocaria. Costarà remuntar la temporada del rovelló aquí, però no està perduda per a la llenega i altres espècies.