Wayfarer, la icona pop més veterana

Per ser una icona pop a escala planetària al darrere ha d'haver-hi un encert fora del comú. I més quan fas un pam de llarg i tens setanta anys d'antiguitat. És el cas de les incombustibles Ray-Ban Wayfarer, el model d'ulleres de sol més famós, venut i icònic de tots els temps. Que el 2021 encara estigui entre les cinc ulleres més venudes en òptiques i botigues especialitzades d'arreu del món, i sent un model pràcticament idèntic original, de l'any 1953, no fa més que remarcar el mite que l'acompanya.

Els orígens de les Wayfarer es remunten a mitjans dels anys trenta, amb la creació de la factoria Ray-Ban a partir d'una anècdota: el pilot de l'aviació nord-americana John Macready va trucar a la porta dels responsables de Bausch & Lomb, líder en productes per a la salut ocular i proveïdor oficial de l'exèrcit dels EUA. El soldat tenia una petició: va demanar si podien fabricar unes ulleres del sol per protegir els aviadors dels rajos solars que els encegaven força sovint mentre pilotaven. Li van fer cas, i poc després d'aquella visita naixien les primeres Ray-Ban, unes ulleres creades exclusivament amb finalitats militars. En el primer moment les van anomenar Anti Glare, però per causes que no van transcendir el nom no va fer fortuna i a última hora van optar per un altre, amb el qual han passat a la història: Ray-Ban Aviator.

Són les popularment conegudes com a ulleres d'aviador. Encara molt vistes avui dia, consten d'un finíssim marc de ferro, dues lents en forma de llàgrima i vidres que originàriament eren de color gris neutre que permetien la transmissió de molt poca llum. Si les Wayfarer són les ulleres més famoses de sempre, les Aviator no es queden curtes: les portava Tom Cruise a Top Gun, eren les preferides d'Elvis Presley en la seva etapa a Las Vegas i els aficionats a conduir Harley Davidson pràcticament dormen amb aquestes ulleres. Però tot això va arribar més tard, quan Ray Ban es va començar a popularitzar al carrer i fora dels ambients estrictament militars. Una expansió que arriba, en part, gràcies a l'explosió comercial de les Wayfarer.

Ulleres de cine

La gran sort que va tenir el model Wayfarer va ser la seva entrada en la cultura popular a partir de les aparicions al cinema. Va ser aquest protagonisme el que va fer que tot el món occidental en volgués unes. Les Wayfarer es van començar a comercialitzar el 1953 i només dos anys després les lluïa James Dean a Rebel sense causa. No hi havia millor anunci. En un tres i no res van convertir-se en el complement oficial de les estrelles de Hollywood. A més, tenien la virtut de ser estimades tant per homes com per dones, que van seguir amb obediència l'exemple d'Audrey Hepburn a Esmorzar amb diamants, en què portava unes Oliver Peoples quasi idèntiques (de fet, encara avui hi ha molta gent que creu que eren unes Wayfarer).

La llegenda havia començat: "Els propietaris de Ray-Ban van tenir dos grans encerts: d'una banda, van portar una tecnologia militar al carrer, i, de l'altra, van fer la muntura completament d'acetat i no de metall, com eren les d'aquell moment. Va ser una revolució que va trencar amb tot dins sector", explica Jaume Escala, expert i col·leccionista d'ulleres de sol. La millor manera de valorar el que va suposar la seva entrada al mercat és comprovar-ne el llegat: "Els nostres avis portaven unes Wayfarer quan eren joves! Les originals no són exactament les que han arribat avui dia, que en tenim en diversos models i marques que les han copiat indiscriminadament. Aquelles primeres eren massa bones per tenir un preu competitiu en una botiga d'avui", raona Escala. La complexitat de voler fer un producte de primeríssima qualitat i un preu relativament assequible va portar Bausch & Lomb a vendre l'empresa. Tot i l'èxit de les ulleres Ray-Ban, que tenen una llarga llista de models exitosos, la marca és propietat de la italiana Luxottica des de l'any 1999.

Les Wayfarer són unes ulleres elegants, amb aparença trapezoidal i una muntura ampla i característica que està disponible en multitud de colors i curvatures. El seu catàleg és tan gran que amb les dècades s'ha convertit en un producte ideal per a col·leccionistes: els autèntics fanàtics de la Wayfarer busquen ja sigui aquell model antic que no s'ha tornat a comercialitzar, com les moltes ulleres commemoratives anys després quasi introbables, com les dels Jocs Olímpics d'Hivern d'Albertville. Cada any es venen milions d'ulleres de sol a tot el món, però les Wayfarer continuen sent un producte tan ben fet que no només no han trobat un rival a l'altura, sinó que han sigut copiades per majoria de marques del sector.

Al carrer és la ullera reina, però si són la icona pop per excel·lència de la indústria òptica és per la seva empremta en l'star system: tothom ha volgut tenir les ulleres de Bob Dylan, Taylor Swift, Marilyn Monroe, Roy Orbison i Andy Warhol, entre una infinitat de noms populars. I les dels Blues Brothers, Risky Business i Leonardo DiCaprio a El llop de Wall Street. Un model de vigència permanent i un fenomen gairebé únic al món, sobretot quan parlem de qüestions relacionades amb el disseny i la moda: les tendències passen de llarg, les Ray-Ban Wayfarer perduren.

Contra els rajos

Més enllà del fet purament estètic de portar ulleres de sol, i que indubtablement en marca la fascinació per cada model, la realitat és que, siguin unes o altres, s'han de portar en certs moments si no es vol perjudicar la vista. "De la mateixa manera que quan vas a la platja et poses crema solar per protegir-te dels rajos ultravioleta, t'has de posar ulleres de sol perquè no afectin còrnia i retina", explica l'òptic David Meseguer, amb quinze anys d'experiència despatxant el producte a l'Òptica Tarragón de Barcelona. Els estudis científics són clars: l'efecte acumulatiu de la llum ultravioleta pot provocar taques en diverses parts de l'ull i, a la llarga i amb persistència, hi ha el perill d'acabar emmalaltint de cataractes. El dolor ens el causen dos tipus de rajos diferents, anomenats A i B, i si tenim unes ulleres de qualitat ens protegiran també per a aquests dos tipus, i no només dels infrarojos, que és la mínima protecció que pot oferir. En aquest sentit, els clàssics i econòmics models que es venen en una botiga no especialitzada o que comercialitzen els venedors ambulants són realment pitjors que no portar res: tenen tan poca qualitat que fan que la pupil·la es dilati i entri encara més llum, fet que afecta directament els ulls.

L'oferta d'ulleres de sol de qualitat és abundant i fàcil de quantificar, ja que els preus que pots trobar en una òptica són oscil·lants. La xifra està determinada per la qualitat, però també per l'estètica: "Quan compres unes ulleres de sol has de ser conscient que pagues el disseny i la marca, ja que és un complement molt relacionat amb la moda. Després el preu també el marca la qualitat del vidre –expliquen a l'Òptica Tarragón–, que va en funció de categories numerades. Per exemple, una ullera especialitzada per anar a la muntanya, més fosca, té un grau quatre; en canvi, una de platja té un tres". En el cas específic de les Wayfarer, són "unes bones ulleres", diu l'òptic, que n'han venut de tota mena al llarg dels anys: "La combinació de disseny, materials i qualitat del vidre d'aquestes Ray-Ban és ideal".