Vuit propostes per descobrir la vida rural de Catalunya

BarcelonaLes reivindicacions de la pagesia de les darreres setmanes, que alerta del perill que el treball vinculat al camp desaparegui per les moltes traves que es troben pel camí, ha posat en el punt de mira la necessitat de dibuixar un nou model productiu, més sostenible, que permeti garantir la supervivència de la gent que hi treballa i, alhora, de tots els que depenem del fruit del seu esforç diari. Ara bé, dibuixar aquest nou model no és fàcil, especialment per la forta desconnexió que es registra avui entre els entorns rurals i els urbans, que fan difícil establir un diàleg necessari que ajudi a reconduir la situació. Un diàleg que cal fixar a escala local, però que podem extrapolar a escala global si ens plantegem quin món volem deixar a les generacions futures. 

Aquesta desconnexió del món rural l’expliquen xifres com les que apunten que, el 2020, el 90% de la població es concentrava en tan sols el 30% del territori espanyol. Més enllà de les conseqüències demogràfiques, la fractura entre els àmbits urbà i rural té conseqüències importants en termes socials, econòmics i mediambientals. Mentre al món rural les poblacions cada vegada es veuen més afectades pel canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, la disminució del valor econòmic de l’agricultura i l’emigració, a les ciutats han de lluitar amb altres fenòmens preocupants com la massificació, la gentrificació i la contaminació, per citar-ne només tres. 

En aquest context, des de fa unes setmanes el barri del Poblenou de Barcelona, un dels referents de la industrialització del segle XIX, disposa d’una nova finestra al món rural. A la planta baixa de la nova seu de la Fundació Carulla hi ha una sala d’exposicions vinculada al Museu Terra de l'Espluga de Francolí, el centre cultural de referència per a la memòria, la reflexió i la transformació sostenible des del món rural.

Aquest nou espai està pensat principalment per acostar la vida rural als estudiants d'escoles i instituts de Barcelona, però en aquests primers mesos manté portes obertes a tothom qui hi vulgui anar. Com explica Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla, després del procés de reflexió que han estat portant a terme els darrers anys, entenen que cal iniciar "una etapa de reconversió, que parteix del mateix museu de l’Espluga, que ha de passar de ser un espai que només custodia i ensenya patrimoni per parlar del passat a ser-ne un que el posi a disposició per parlar del futur. I és que tenim clar que la cultura ha de ser un motor de transformació social, per la seva capacitat de generar xarxes i de situar la persona al centre com a creadora".

En aquest sentit, Gemma Carbó, directora del Museu Terra, apunta que "el repte ha estat adaptar un museu que parlava d’un món rural que havia desaparegut per fer-ne un nou projecte que respongui a la filosofia que la cultura ha d’estar al servei de la ciutadania". Això, diu Carbó, "ens va portar a la idea de parlar de sostenibilitat, però analitzant com la mirada d’aquest món rural hi pot influir". Per exemple, recuperant conceptes com l’economia circular, les energies netes i posant en valor tota la saviesa vinculada al contacte amb la natura. Uns debats que des de la Fundació Carulla consideren molt importants, i més en un entorn urbà. 

En aquesta línia, Marta Esteve destaca l’aportació que pot fer la nova sala del Museu Terra situada a Barcelona: "Hem de crear un diàleg entre el món urbà i rural per parlar de sostenibilitat -diu-, perquè és evident que varia depenent des d’on el fem. Hem de veure quin és l’equilibri que ens portarà a ser més sostenibles, no només pel clima, sinó també per com vivim en comunitat; saber què vol dir ser sostenible des del punt de vista cultural". En aquest sentit, aposta per aprendre i recuperar tot allò del món rural que ens hi pot ajudar, però també algunes coses que ja es feien abans a les mateixes ciutats. Com afirma Gemma Carbó, "és important establir nous diàlegs entre el món urbà i el rural, especialment en un moment en què estem molt desconnectats de la terra".

La directora del Museu Terra assegura que el museu i aquesta nova extensió a la ciutat de Barcelona han de ser "un espai de reflexió" sobre tot allò del passat que podem aprendre i sobre quin encaix té avui. "És evident –diu– que no podem tornar a aquella vida tan dura vinculada al camp, però tampoc cal viure només de plàstics i pantalles. Hem de veure com salvem les coses que ens importen". Com conclou Marta Esteve, "hem de crear petits cercles de canvi per sentir-nos-en protagonistes. Entendre que, amb petits gestos, podem generar el canvi que necessitem".

Si us voleu afegir a aquesta reflexió necessària, us proposem altres espais que us permetran fer valdre herències passades del món rural que, potser, no estan tan desfasades com alguns poden pensar.

Un espai molt interessant per conèixer com era una casa típica pallaresa, perquè manté l'estructura original i mostra la vida familiar i de l’espai domèstic en aquestes valls pirinenques durant la primera meitat del segle XX. A partir de les unitats d’exposició que s’hi ofereixen, el visitant pot veure les activitats que es feien a l’interior d’una casa, les relacions que s’establien entre els membres que l’habitaven, com es repartien les tasques i les responsabilitats domèstiques i com es concreten els principals factors de canvi des d’aleshores fins ara.

El museu és situat en una antiga casa remodelada, Can Mainou, i posa èmfasi en la memòria col·lectiva del municipi, mostrant el seu passat rural a partir de les eines utilitzades en els treballs a bosc i a pagès i el testimoni dels mateixos protagonistes a través de fotos i audiovisuals. La col·lecció del museu es reparteix en dues plantes que donen valor al món del bosc, la natura i la pagesia. La planta baixa és dedicada a la pagesia: la vida i els valors a pagès, les eines utilitzades i els avanços tècnics, els cereals i la vinya. El pati exterior del museu s’especialitza en els animals de tir: usos, materials i parts del carro.

L’Espai Ermengol, museu de la Seu d’Urgell, ofereix un recorregut per descobrir i conèixer la història, el paisatge, l'art i la gastronomia de la Seu i de l'Alt Urgell. Compta amb diverses exposicions permanents, com una exposició monogràfica sobre l’elaboració del formatge i sobre els formatges urgellencs, que explica el procés de producció dels productes làctics del territori a través de peces originals i fotografies. 

Una altra petita proposta que vol fer valdre la vida al camp, en aquest cas amb un espai que ret homenatge a les dones i homes que van treballar la terra d'un poble que no vol perdre les arrels, alhora que també expliquen aquells oficis relacionats amb el pagès i que d’una manera o una altra, també són representats al museu: ferrer, carreter, baster, espardenyer, etc. La proposta és el resultat de la tasca duta a terme per un grup de persones de la localitat que es van marcar com a repte recollir totes les eines possibles, que avui llueixen en aquest museu enclavat en les sales gòtiques de la rectoria i al seu jardí adjacent i que constitueix una interessant exposició d'eines de pagès, carros, estris domèstics i mobiliari de cuina, bàsicament del segle XIX.

Al centre de Palafrugell trobem el Museu del Suro, que té per objectiu conservar, interpretar i valorar el patrimoni al voltant del món del suro a Catalunya, com a configurador d’un paisatge, una indústria, unes formes de vida i una identitat comunes. És situat en una antiga fàbrica surera, la més important del sector industrial a Espanya, i compta amb l’espai Els paisatges del suro, on s’ofereix una visió polièdrica del sistema surer: com a entorn natural particular, com a sistema d’explotació i producció i com a espai de vida. A banda, amb tot un seguit d’interactius i jocs de manipulació, conviden el visitant a conèixer les propietats del suro i les aplicacions que se’n deriven. 

Un altre petit museu que busca reivindicar el món de la pagesia el trobem a Fogars de la Selva, i vol donar a conèixer al visitant el passat agrícola que imperava en aquestes terres i a tot el país des del segle X fins al XIX. Amb la voluntat de tornar a establir el vincle entre el camp i les zones més urbanitzades, l’espai dona a conèixer antigues formes de vida, eines, atuells i objectes quotidians que han caigut en desús, canvis arquitectònics, etc. que amb el temps han anat forjant la nostra història i ens han portat finalment on som avui. Des del mes de febrer s'hi organitzen visites guiades per al públic familiar. 

Un espai on tindreu l’oportunitat de reviure com eren les cases de pagès vallesanes. La Masia de Can Deu està documentada des del 1415 i des d’aleshores ha estat ocupada per diverses famílies, que hi van fer treballs productius al camp, tal com es mostra al Museu de la Vida al Camp. Es va especialitzar en el conreu de la vinya fins que, a finals del segle XIX, la crisi de la fil·loxera va provocar l’abandonament d’aquest conreu. El creixement industrial i urbà de Sabadell a la dècada del 1950 va comportar la fi del seu ús agrícola i l’any 1964 Caixa Sabadell va comprar la finca per preservar-la com un espai de lleure i conservació del medi ambient. Hi podreu veure com vivien els pagesos, quin era el sistema utilitzat per fer pa, com s’escalfaven a l’hivern i quins estris hi havia a les habitacions dels senyors.