Vuit pobles de Catalunya que semblen trets del pessebre

BarcelonaPasseges pels carrers empedrats d’un poble petit, on el so de les teves passes és l'única banda sonora. El fred et rosega les galtes, però l'olor de llenya cremada que surt d’una xemeneia et reconforta. De les finestres en surten llums tènues que ballen amb l’ombra dels geranis hivernats. Al capvespre, un avi s’abriga mentre col·loca unes branques de vesc a la porta, i els nens, amb les galtes vermelles del fred, decoren un pessebre al mig de la plaça. Mentre t'ho mires, de cop, et sembla que estiguis caminant dins d’un pessebre de mida real. Cada detall, cada balcó amb garlandes, cada xemeneia traient fum, t’endinsa en l’esperit de Nadal. Sents que et trobes en un equilibri perfecte entre el silenci de les pedres centenàries i l’escalf de la vida que els habita. Caminar-hi és com retrobar un record, una calma que et fa voler quedar-t’hi. Aquí, el temps sembla aturar-se, les llars de foc escampen la seva escalfor i cada detall sembla pensat per viure l’esperit nadalenc.

Et convidem a descobrir vuit pobles on es respira Nadal en cada racó. Poblacions petites que semblen pessebres gegants i on, en cada plaça i carreró, hi trobaràs un postal de Nadal feta realitat.

Montfalcó Murallat

Imagina’t creuant l’arc del portal de la vila closa de Montfalcó Murallat un matí d’hivern, mentre l’aire fred t'acarona les galtes. A la plaça Major, al voltant de la cisterna que encara recull aigua, s’alcen les quinze cases adossades que configuren aquest nucli únic i un dels exemples millors conservats d’una vila murallada a Catalunya. Els detalls de Nadal que pengen de les portes i els carrers de Sant Pere i Sant Jaume, vestits amb llums de Nadal, semblen convidar-te a descobrir la història del forn comunal, on el poble compartia el pa. I al final del carrer, l’església de Sant Pere t’espera, serena, amb el so d’un campanar que sembla sincronitzar-se amb l’ànima de Nadal. Des de la muralla, es pot observar els camps glaçats, que pinten un paisatge que sembla una autèntica postal d’hivern.

Queralbs

Passejar per Queralbs és perdre’s entre pedres que han vist passar segles d’història. L’església de Sant Jaume, amb els seus capitells gravats, et recorda el valor del romànic català. Però si aixeques la vista, les muntanyes t’animen a seguir els camins que porten fins a Núria, un santuari enclavat entre cims on l’hivern pren protagonisme. Als carrers del poble, llums i estels de Nadal guarneixen finestres i balcons, i els torrents d’aigua, que travessen el nucli, semblen xiuxiuejar històries d’hiverns antics mentre es respira l’ambient de les festes.

Arsèguel

Recorrent els carrers d’aquest racó de l’Alt Urgell, els balcons de fusta, típics d’aquesta zona, et criden l’atenció. De construcció artesanal i detallada, aquests balcons decoren les cases de pedra, com si fossin una part més del paisatge, estretament lligats a la natura i a la història del poble. A Arsèguel i altres pobles del Baridà, aquests balcons són un signe d’identitat que recorden el seu passat medieval. En aquestes dates els carrers s’omplen d’atmosfera nadalenca: les llums de colors s’entortolliguen als famosos balcons i les places s'engalanen per a l’ocasió. Quan arribes a l’església romànica de Santa Coloma, el so del campanar et recorda que el temps aquí sempre ha sabut aturar-se. Amb la serra del Cadí de fons ben nevada, Arsèguel és un quadre hivernal que enamora.

Rupit

Arribar a Rupit és com entrar en un conte de Nadal. Els seus carrers empedrats et porten fins al famós pont penjat, des del qual es veuen les muntanyes i els boscos del Collsacabra. A mesura que recorres el poble, els llums nadalencs omplen l'aire fred, mentre l'església de Sant Joan es manté imponent enmig de l'harmonia. Si la visita coincideix amb el pessebre vivent, et transportaràs a la vida medieval en un obrir i tanca d’ulls. Prepara’t per gaudir d’escenes de la vida tradicional: carboners encenent les piles de carbó, mestres embotidors mostrant com es fan les llonganisses, i trobadores que omplen els carrers amb cançons antigues, mentre a la plaça Major els sons i les olors d’altres temps t’envolten, creant una atmosfera que et farà sentir com si formessis part d’un altre segle en què Nadal era fred i blanc.

Bagergue

A mesura que camines pels carrers de Bagergue, la sensació de tranquil·litat creix. Els balcons de fusta decorats amb garlandes de pi i llums brillants et donen la benvinguda, mentre el vent gèlid de muntanya et recorda que estàs a 1.490 metres d’altitud. Al davant, l'església de Sant Feliu, amb la seva arquitectura medieval, sembla vigilar el poble. El fred de la muntanya es fon amb la calidesa d’un poble que presumeix de tenir el títol de ser un dels pobles més bonics de l’estat. Els carrers estrets i empedrats coberts per una capa de neu et porten fins al Museu Eth Corrau, on el passat de la Vall d'Aran sembla cobrar vida en cada una de les 2.500 peces exposades. Mentre segueixes explorant, els sons d’una nadala tradicional es barregen amb el cric-cric dels esquís a la plaça. La màgia de Nadal també es viu a les cases de fusta, on les famílies es reuneixen per gaudir del caliu de les llars i la companyia.

Beget

El camí que condueix a Beget és sinuós i estret i ja indica que s'hi amaga un nucli singular. Quan hi arribis, trobaràs carrerons empedrats, estretament abraçats per les cases de pedra, que et guiaran fins al cor del poble, on la calidesa de les cases de parets rocoses i teules vermelles contrasten amb el fred del Pirineu. Les llums de les finestres et fan somiar i imaginar les festes familiars que se celebren portes endins, i el murmuri suau de l’aigua sota els dos ponts medievals de la vila acompanya els teus passos. El poble, silenciós i encisador, sembla que, en aquests dies festius, t'ofereix un petit refugi, com si Nadal fos una invitació a respirar una calma que sembla ja un tresor amagat.

Mura

Segons la tradició oral, fa molts anys, en un racó amagat del bosc de Mura, un tió màgic sense cara passava els seus dies esperant ser descobert. Aquest tió no necessitava gairebé res per fer realitat la màgia del Nadal; només que una família el trobés i el portés a casa seva. Avui, se’l presenta com el primer tió que va participar en la famosa festa dels tions de Mura, que s’allarga durant totes les festes de Nadal. Les cases de pedra d’aquest poble, al cor del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, acullen (i confeccionen!) un munt de tions de tota mena: cuiners, cantants, bruixots o parapentistes. Camina pels seus carrers empedrats a la recerca dels tions més singulars mentre descobreixes aquest escenari perfecte per viure un Nadal autèntic, envoltat de muntanyes i senders que et portaran fins a indrets com la riera de Nespres o la Cova de Mura.

Prades

Si hi ha algun lloc de Catalunya on hi ha l'opció de veure l'estel de Nadal, segurament és Prades. Es tracta d'un dels cels més clars del Principat, que ha estat declarat cel protegit acreditat per la Fundació Starlight, i podràs gaudir dels millors espectacles naturals estel·lars. Si no hi ha sort, segur que amb el silenci de la muntanya, és fàcil imaginar-te l'estel de Nadal brillar amb força mentre creua el cel. L'escenari és perfecte: la reconeguda vila vermella (pel color de la pedra de les seves cases), decorada amb llums de Nadal i un avet presidint la plaça de l'església. Però el Nadal de Prades no es limita només a la bellesa del cel. La serra de Prades et convida a passejar per senders i boscos i descobrir racons tan especials com la Roca Foradada o el poble abandonat de la Mussara.