Vuit coses que podem aprendre dels gats

BarcelonaEls que teniu gats a casa segurament us haureu sorprès en més d’una ocasió preguntant-vos què passa pel seu cap mentre estan allà asseguts, immòbils, a vegades indolents, però sabedors de tot el que passa al seu voltant. Els classifiquem com a animals de companyia i domèstics, tot i que seria més encertat referir-nos a ells com a domesticats parcialment, per la singular relació que tenen amb els humans i que és molt diferent de la que estableixen els gossos, per exemple. 

L’editorial GeoPlaneta acaba de publicar el llibre El lenguaje secreto de los gatos, de l’etòloga Sarah Brown, que porta més de 30 anys estudiant el comportament dels gats domèstics, i en què es pregunta fins a quin punt es poden domesticar els gats. Reconeix que la capacitat de ser domesticats la tenen i que, en general, semblen satisfets de menjar allò que els donem. També s'han adaptat a viure en grup, encara que generalment només quan ho necessiten o els suposa un avantatge. No obstant això, diu, la llista s'acaba aquí. "Que els gats considerin els humans com els seus líders és una cosa molt qüestionable", assegura. Segons Brown, el gat domèstic modern té una predisposició genètica a ser amigable amb els humans, però no es tornen amistosos per art de màgia des que neixen sinó que han de tenir el primer contacte amb humans des de ben petits —entre les dues i les set setmanes d'edat— per ser tolerants i amigables amb nosaltres quan siguin adults. Com explica l’etòloga en el seu llibre, en lloc de canviar del tot i esdevenir una espècie social, ha conservat la capacitat de viure una vida solitària o una vida social segons les circumstàncies. 

Ricard Adan, veterinari i etòleg clínic del COVB, precisa que, tot i que els gats han evolucionat amb el temps, "tradicionalment parlem d’animals territorials i individualistes, capaços de formar colònies com a col·lectiu, però no de fer manades, com fan altres espècies". "Poden compartir espai i recursos, però rarament comparteixen la vida", tot i que puguin establir alguns vincles entre ells. Per exemplificar-ho, Adan apunta que "si bé les persones adoptem gossos, els gats ens adopten a nosaltres", deixant clar que són ells els qui fixen els termes de la relació. 

En tot cas, són animals que ens fascinen, per alguna cosa, segons dades de The European Pet Food Industry Federation (FEDIAF), la Unió Europea compta amb una colònia de 127 milions de gats de companyia i un 13% dels catalans tenen un gat a casa. Què ens agrada de compartir la vida amb ells ja depèn de cada casa (hi ha certa coincidència en dir que la convivència amb un gat aporta pau i seguretat), però el cert és que tenen alguns trets de comportament que els fan especials, com la seva independència o la seva capacitat d’observació, trets que podríem aplicar en el nostre dia a dia. Perquè el que busquem en aquest reportatge és mirar d’esbrinar tot el que podríem aprendre del comportament dels gats que ens ajudi a millorar les nostres vides.

Laura Trillo Carmona, comunicadora felina i terapeuta de gats a Terapia Felina, explica que el tret més característic dels gats és que "són animals extremadament sensibles, més del que la gent es pensa, i per aquesta sensibilitat reaccionen a tots els estímuls i sensacions que tenen d’una manera que les persones sovint no comprenem. Són animals molt transparents, el problema és que no coneixem prou el seu llenguatge i el seu comportament". En la mateixa línia, Ricard Adan apunta que "tenen un comportament molt sincer; si volen afecte et vindran a buscar i, si no, es mantindran lluny". "No són animals complaents". Trillo recorda que el seu comportament deriva en bona part de la seva naturalesa de predadors i de les seves necessitats com a espècie i com a éssers individuals, i lamenta que "sovint són molt incompresos". 

Quines són les vuit actituds que podem aprendre dels gats?

Perseverança

Segur que heu sentit a dir moltes vegades que els gats sempre cauen bé, o dempeus, perquè el cert és que per moltes vegades que caiguin, sempre troben la manera d'aixecar-se i tornar-ho a intentar. Una bona lliçó de vida: aprendre dels errors i continuar per aconseguir l'èxit. Tot i que, si hem de ser honestos, això de caure dempeus té sobretot a veure amb les seves condicions físiques, ja que, com explica la terapeuta i comunicadora felina, "com a caçadors d’animals petits i ràpids, han de ser àgils per poder saltar, córrer, pujar als arbres...". "Han de poder girar a l’aire per caure dempeus. Tot està pensat per a la seva principal activitat". En tot cas, el veterinari i etòleg Ricard Adan assegura que "quan un gat vol alguna cosa, no para fins que l’aconsegueix, de la mateixa manera que si no volen fer-ne alguna no aconseguiràs que la facin. No se’ls pot convèncer com a un gos".

Paciència

Els gats ens ensenyen que l’espera és l’avantsala necessària per aconseguir una recompensa i la seva fama de pacients té a veure, sobretot, amb la seva condició de caçadors. Com explica Laura Trillo, "el gat és un depredador i gran part de la seva activitat quan viu en llibertat està centrada en la caça. Això comporta passar molt temps observant, escoltant, sentint, ensumant, envoltat d’estímuls naturals".  

Transparència

Laura Trillo remarca que una altra de les coses que hauríem d’aprendre d’ells "és la seva capacitat de no jutjar i la seva transparència a l’hora de ser i de comunicar-se". "Es parla que són pacients i perseverants, uns trets que van associats a la seva condició de caçadors, però l’important és que són tal com els veus, no amaguen mai res tot i que pugui semblar que són molt misteriosos". Ricard Adan recorda que els gats són animals molt territorials, "per a ells és més important l’espai que les persones", per tant, la hipocresia no entra dins dels seus esquemes mentals.

Astúcia i intel·ligència

Aquesta intel·ligència va lligada novament a la necessitat de supervivència, tant per evitar ser caçat com, sobretot, per poder caçar aliment per sobreviure. I, en aquest marc, també hem de parlar de la fugida com a senyal d’intel·ligència, ja que els gats no dubten a allunyar-se d’un conflicte si veuen que porten les de perdre.

Curiositat i ganes de joc

Els gats sempre estan disposats a estudiar qualsevol nou objecte que arribi a casa o a endinsar-se en caus i forats per descobrir què s’hi amaga. Com hem explicat, en estat de llibertat, bona part del seu temps el dediquen a la caça, cosa que els gats domèstics no poden fer. Per això, diu Laura Trillo, "és important posar al seu abast diferents estímuls visuals, olfactius o auditius, de manera que pugui estar entretingut (que no estressat)". "I això ho podem fer a través de joguines", diu Ricard Adan. També precisa que, per la domesticació, "hem aconseguit allargar la capacitat de joc al llarg de tota la vida, perquè, en realitat, el joc és el reflex que fan els cadells de les accions que faran quan siguin adults; són un aprenentatge".

Independència i llibertat

Laura Trillo explica que els gats són animals molt sensitius i independents. "No busquen ni necessiten agradar, de manera que difícilment faran res que no vulguin fer. El gat és feliç quan és lliure d’anar i venir i de relacionar-se o no. Poden tenir vincles molt profunds amb persones i amb altres animals perquè li aporten seguretat, i també els necessiten, però són animals que s’atabalen si els forces massa, perquè tenen una tolerància més baixa al control". Explica que són animals independents, "però això no vol dir que no necessitin relacionar-se amb els humans o amb altres gats en cas de les colònies, per exemple".

Ordre i rutines

Els gats necessiten ordre, neteja i rutines per sentir-se bé. Tenen molt ben ajustat el seu rellotge intern i necessiten estabilitat en els hàbits. Com explica Laura Trillo, "les rutines els donen seguretat". "Aprenen tots els moviments i horaris i ens acompanyen en el dia a dia. Les rutines els permet anticipar què passarà, sobretot pel que fa a alimentació, i si hi fallem, els genera ansietat". El veterinari del COVB Ricard Adan afegeix que "els gats són molt sensibles i s'estressen fàcilment, per la qual cosa les rutines són molt necessàries, tant amb la gent com amb el lloc. No preservar-les pot derivar en problemes físics i de comportament". 

Vida activa i capacitat de descans

Cada cop que s’incorporen, els felins s’estiren d’una manera particular, amb moviments elegants que permeten posar el seu cos a punt per a la caça. També rasquen i graten, en una conducta natural que els serveix tant per esmolar les ungles com per estirar tot el seu cos. Alternen les estones de moviment amb altres de descans (sempre trien ells on volen dormir) i recuperació d’energia per poder estar sempre al 100% per afrontar l’activitat que hagi de fer.