Viure viatjant: com es fa possible?

BarcelonaUna parella catalana que fa 10 anys que viatja per l'Amèrica del Sud amb la seva furgoneta. Una argentina que fa 11 anys que combina la seva passió per escriure amb els viatges. I una catalana que fa un any que combina la seva dèria pels viatges amb el coaching enfocat en la reinvenció professional. Són tres exemples de viatgers que en un moment determinat van decidir trencar amb les seves vides sedentàries per convertir-se en viatgers a temps complet. Combinen feines diverses amb viatges llargs i no tornarien per res del món al que consideren vides convencionals. 

Es diuen Marta Tibau i Marià Miño, Laura Lazzarino i Laura Vendrell i van ser alguns dels ponents convidats a les últimes Jornades dels grans viatges que van tenir lloc a Barcelona a finals d’abril. Unes ponències que fa 9 anys que organitzen Pablo Strubell i Itziar Marcotegui per inspirar persones que volen emprendre un llarg viatge. “Són persones normals, sense grans ingressos ni amb cap dot especial que tenen una mateixa passió: viatjar”. Ells també són un exemple de persones que van canviar de vida després d’un llarg viatge: “El 2010 vam fer un viatge d’un any per l'Àfrica que ens va canviar per sempre i va fer que féssim de la nostra vida un gran viatge”, explica Strubell. “Al tornar vam autoeditar el llibre Como preparar un gran viaje i se’ns va ocórrer crear les jornades com un complement inspiracional ideal al llibre. La idea és generar un lloc de reunió on compartir experiències per animar altres persones a emprendre l’aventura: des de la decisió fins a la tornada”, detalla. 

El més difícil: prendre la decisió

“El que ens va costar més va ser superar la batalla del«I si?»”, explica el Marià de Furgo en Ruta. Relata que van ser quatre anys de dubtes i estalvi abans d’embarcar la seva furgoneta, la Saioneta, a l'Argentina. Fins que un dia uns altres viatgers que ja portaven 10 anys en ruta els van dir que la clau de la felicitat era no tenir por. “Va ser llavors quan, per fi, vam decidir sortir”, recorda el Marià. 

En el cas de Laura Lazzarino va ser “una cosa que sempre havia volgut”. “M’interessaven els idiomes, saber com vivia altra gent en altres països i com era el món en general”, relata. Va optar per estudiar turisme, però es va adonar que aquest no era el seu camí i es va llançar a fer viatges com a turista de motxilla. Així, a poc a poc va anar lligant la seva passió per l’escriptura amb els viatges. 

Per a Laura Vendrell, en canvi, va ser “un procés d’anys”. Considera que fa 8 anys va tenir la crisi dels 30 i va demanar una excedència a la multinacional on treballava per fer un viatge de 8 mesos que la va portar a recórrer Sud-amèrica de Colòmbia a l'Argentina amb una amiga. “A partir d’aquí vaig començar un procés d’autoconeixement”, explica.

Al tornar va continuar treballant, però ja no ho va fer en cap multinacional sinó en una empresa petita de cervesa artesana “més alineada” amb els seus valors. “El viatge em va permetre veure cap on volia anar. Vaig fer cursos i màsters d’autoconeixement, fins que el setembre de l’any passat ja vaig considerar que estava formada per emprendre una nova vida enfocada en la història de la meva vida: el coaching de la reinvenció professional”, detalla. 

La clau: de què es viu?

La Marta i el Marià, càmera i periodista de professió, van sortir de casa amb la idea de fer del seu viatge una sèrie, “però es va esfumar per falta de contactes”, admeten. Tot i així, durant el primer any de viatge es van adonar que treballar en ruta els podia fer allargar el viatge. “Al principi no sabíem el potencial econòmic que tindria, però ens vam adonar que podíem guanyar uns 1.000 dòlars al mes cantant, venent artesania i fent vídeos comercials, pàgines web i fotografies per a hotels i empreses turístiques”, expliquen. Així van anar recorrent països a ritme lent fins que va arribar la pandèmia. “Com que ja no ens funcionava perquè no podíem anar a bars i restaurants a cantar i els hotels i les empreses turístiques estaven tancades, vam decidir professionalitzar-nos amb YouTube”, explica la Marta. En 14 mesos van passar de 12.000 seguidors a 70.000 i ara, entre la publicitat, els ingressos de la xarxa social i altres col·laboracions que els surten, poden dir que viuen de YouTube. “Ens dona uns 600 mesos al mes, de sobres per viure tots tres, comptant la Saioneta”, admeten. Ho combinen amb la seva passió per la música i amb els concerts que fan del seu primer àlbum, Furgo en ruta, que van autoeditar l’any passat. 

Laura Lazzarino és escriptora i actualment es finança amb la venda dels seus llibres, les classes d’escriptura que ofereix i el contingut que redacta i edita per a d'altres. “Tot això ho faig mentre viatjo, i com que em dedico a la literatura de viatges, cada viatge que faig és material per a nous textos”, explica. 

La idea de Laura Vendrell quan acabi de consolidar el seu projecte de coaching és combinar feina i viatges. “Vull ser nòmada digital, en el sentit de poder tenir la llibertat de viatjar sempre que vulgui sense limitacions d’un calendari laboral. Ara m’estic establint per treballar online des d’on vulgui. Totes les sessions de coaching que faig són virtuals. En aquest sentit, la pandèmia ha ajudat molt que tothom estigui molt més obert a aquesta fórmula”, considera. De moment, ja treballa amb diferents programes individuals, algun de grup i ha engegat un projecte amb un grup d’emprenedors. “Tinc una llista de viatges pendents, que començaré a fer quan senti que he consolidat el meu projecte”, explica. 

La recerca de la felicitat

Decidir viure en una furgoneta en constant moviment, empalmant viatges llargs o combinant una base estable amb viatges de dos, tres o sis mesos suposa un canvi de vida radical. Però els tres testimonis creuen que han trobat en aquest modus vivendi una fórmula més feliç i més d'acord amb els seus valors. “Nosaltres hem descobert que menys sempre és més”, diu la Marta de Furgo en Ruta. “Com menys diners necessites per viure, menys hores necessites per treballar i més temps tens per a tu”, considera el Marià. Laura Vendrell ha trobat en el viatge el que defineix com “una experiència de transformació personal”. Concreta: “Quan viatges, vius situacions noves que en el teu dia a dia són poc probables. Es tracta de posar consciència en el viatge i aprofitar-lo per descobrir-te a tu mateix. És el màster de gestió emocional més bèstia que pots fer mai”, considera. “Per a mi és anar al límit dels meus límits per comprendre el que està fora dels paràmetres de la meva cultura. Un desafiament constant que fa que la meva vida s’enriqueixi constantment”, afegeix Laura Lazzarino.

L’únic inconvenient que hi veu és aquest: “És veritat que sent autònoma tinc menys seguretats que abans, però escullo aquesta inestabilitat estable del nomadisme digital, que em permet viure de la manera que em fa feliç, amb més llibertat i independència”. “Al final tot va de ser feliç”, afegeix la Marta. “Nosaltres hem arribat a la conclusió que si fem les coses amb amor no hi ha cap somni impossible. La clau és no tenir por i apassionar-te amb el que fas”, acaba.