Es pot viure junts tot i voler divorciar-se?

Fins fa quatre mesos la senyora Warren i el senyor Kotsonis vivien junts, amb els seus tres fills, en un pis al Greenwich Village de Nova York tot i estar separats. Ella va demanar dormir al dormitori principal, mentre que ell dormia al sofà de la sala d'estar. Van pensar-se de vendre una segona residència que tenen per cobrir els costos de llogar un segon apartament a la ciutat, però els ingressos d'una venda serien insuficients. En lloc d’arriscar-se econòmicament, van decidir separar-se junts.

Encara és poc habitual, però cada vegada més parelles que han decidit no seguir amb la seva relació sentimental continuen compartint adreça durant un temps després de separar-se. Sovint es redueix a una simple necessitat, explica Henry Paul, psiquiatre. “Amb l'augment dels costos d'habitatge, és impossible que una persona del matrimoni marxi. D'aquí que sigui més pràctic portar vides separades sota un mateix sostre”, assegura Paul, que també és director executiu del Karen Horney Clinic, un centre d'assessorament a Manhattan. "Si estan tot el dia barallant-se, és dolent per als seus fills. Però si s'aproven, aquesta situació pot donar certa estabilitat". És més amable per a les criatures. Així és com Genevieve C. West, mare de quatre infants, justifica la decisió que ella i el seu marit, Eric, van prendre: compartir la casa familiar a Portland quan es van separar fa dos anys. Tot i que la relació no funcionava, "encara teníem amor i respecte els uns als altres", diu. Això sí, el divorci és imminent.

Aquesta situació requereix que les parelles estableixin certes normes que van més enllà de la divisió de tasques, despeses i cures infantils. “És contraproduent, perquè la primera raó per la qual la gent es divorcia és que ja no vol viure amb aquesta persona”, diu Paul Talbert, soci de Donohoe Talbert, una empresa de Nova York especialitzada en dret familiar. "Després de prendre la decisió més difícil que probablement has pres en la teva vida, deixar un matrimoni, per després no marxar es necessita una parella o raó especial". El covid ha sigut una d'aquestes raons especials. Abbie E. Goldberg, professora de psicologia clínica a la Universitat Clark a Worcester, ha seguit 300 individus separats i divorciats durant la pandèmia. Per a moltes famílies, el covid ha comportat un marcat trastorn emocional que s'ha acompanyat de pèrdua d'una feina o ingressos. Aquestes circumstàncies van fer que per a algunes parelles sense mitjans la ruptura s’aturés.

Però els retards a l'hora de posar fi a la relació de convivència no sempre tenen una causa econòmica, també es fan en benefici dels nens. “Les seves necessitats s'han fet més urgents durant la pandèmia, i és més fàcil de coparentar sota un sostre”, assegura Henry Paul. “Si tens un nen que està molt deprimit o que té problemes de comportament, pot crear més tensió o ser més difícil de gestionar per a un sol pare”. Charissa Moses es va casar a principis del 2018, va tenir el seu primer fill aquell desembre i un segon uns mesos abans de la pandèmia. "No hi ha cura dels nens. Tots dos treballem des de casa. No és estrany que no ho féssim", explica. Comparteix pis amb el seu exmarit i una vegada separats ella es va traslladar a l’habitació de convidats i el seu exmarit es va quedar al dormitori principal. “La intenció és quedar-me un temps i després buscar un lloc per a mi sola”, afirma Moses.

A causa de la pandèmia, una parella amb recursos considerables i sense fills també escollia la unió encara que la seva relació era història. Gregory Cole va trencar el seu compromís just quan el covid va colpejar Nova York. Afortunadament, tenia un altre lloc on anar, però quan la pandèmia va esclatar la seva exparella va dir-li: “Vine aquí immediatament”. Dos anys després, encara viu allà i la casa està dividida en dues parts: “Vaig voler ser respectuós amb el seu espai quan vaig tornar”, explica Cole. Cadascun té el seu propi dormitori, el seu bany i el seu espai de treball. Els antics amants s'han acabat convertint en socis empresarials, i han creat una empresa de perfumeria, The Bubble Collection.

No només els nens estan confosos

Avivar la flama no sembla estar sobre la taula de cap de les parelles entrevistades per The New York Times. “Som realistes sobre la nostra relació”, afirma Cole. “No som una parella més.” El senyor Dorshkind descriu la seva connexió amb la seva anterior companya com de germana. “Ho mantenim estrictament platònic”, explica. “No hi ha carta blanca pel sexe, ni intenció de tornar. Mai ha sigut una opció.”

Per a alguns l'esperança és allà. Charissa Moses i el seu marit van estar a punt de finalitzar el seu divorci a principis de març, però a l'últim minut no van signar els papers. Continuaran vivint per separat a casa seva durant un altre any. "Segur que encara ens divorciem, però volem assegurar-nos que sigui el que realment volem", explica. La senyora Warren, en canvi, fa uns mesos que va traslladar-se a una casa a Jersey City que la parella va comprar a principis del 2021. El senyor Kotsonis paga les despeses relacionades amb els fills de la parella i l'apartament de Nova York. Encara no estan legalment separats i continuen registrant beneficis d'impostos conjunts, però el divorci no està sobre la taula. "Tenim una sensibilitat europea en què les parelles tenen la seva vida privada i s'uneixen i se separen".

Brent i Michelle Dorshkind comparteixen un cafè cada matí i de vegades surten a menjar una pizza amb el seu fill. Però la senyora Dorshkind està cada vegada més ansiosa per seguir amb la seva vida. “¿Podria fer això un altre any si calgués? Sí", afirma. "Som bons amics i estem compromesos amb el nostre fill, però és difícil avançar quan vius amb el teu ex”.