Visitar l'Empordanet amb la companyia de Josep Pla

FigueresUna de les maneres més belles de contemplar el mar, va escriure Josep Pla, és a través de les voltes de Calella de Palafrugell, que, "tot i la seva extrema modèstia, són el tros d'arquitectura més notable d'aquest litoral". La guia Mireia Xarau, de les rutes literàries de l'autor empordanès, s'hi atura –és una parada obligatòria, esclar– i llegeix fragments en veu alta per al grup de turistes que tragina. "A l'hivern, en dies de tramuntana, formen sobre la platja un punt recollit; a l'estiu proporcionen una ombra fresca, clarejada per la ventolina marina. I, sobretot, proporcionen el repòs de veure el mar per la forma més graciosa que els homes han creat. [...] ¿Hi pot haver res més agradable per a l'equilibri humà?"

Amb la tranquil·litat que transmet llegir l'autor d'El quadern gris, el passeig continua cap a altres racons significativament planians de Calella, com el mirador dels Burricaires o la platja de Canadell. "L'experiència d'aturar-te davant d'un espai que ha inspirat el text que estàs llegint de Pla, davant del mar o al mig d'una pineda, és molt enriquidora i gratificant", assegura Xarau, que també és membre del servei educatiu de la Fundació Josep Pla.

A banda dels textos i la informació dels guies, molts dels visitants que s'apunten a les rutes són uns autèntics coneixedors de la vida i l'obra de l'escriptor empordanès, i hi afegeixen comentaris i curiositats. "Per fer la ruta una mica més interactiva, els animem a llegir els textos en veu alta i els preguntem coses i idees prèvies que tenien sobre el que parlem. La gent s'engresca molt i sempre hi acaba dient la seva", explica Xarau, que assegura que, d'aquesta manera, les rutes evolucionen i no hi ha cap passeig ben bé igual. A més, pràcticament cada any varien les parades, les explicacions i els textos de les diferents rutes que organitzen perquè els més addictes puguin repetir.

A vegades també hi participa gent del poble a qui es troben mentre fan el passeig i que van ser testimonis de la Calella de Pla o que, directament, el van conèixer. "Recordo un dia que parlava d'un restaurant que Pla freqüentava i un home, que va resultar ser el fill dels senyors que el regentaven, em va sentir i va voler afegir-hi detalls i anècdotes. Això és únic. Igual que el dia que em vaig trobar un hereu d'una família que s'havia dedicat a la indústria surera i ens va fer una classe magistral sobre aquella època", rememora la guia Annie Unland.

Els que van a caminar o a passejar només com a preludi d'un bon àpat també poden fer rutes que acaben en restaurants que serveixen menjars que agradaven a Pla. I per als que directament volen seure a taula també hi ha vermuts literaris o dinars en què es menja mentre es llegeixen discerniments culinaris de l'escriptor. "Sobretot se serveix cuina de l'àvia i plats que ara es dirien de quilòmetre zero, com l'arròs negre, el suquet o l'es niu", apunta Xarau. De fet, l'escriptor empordanès ho tenia molt clar. "Amb la cuina succeeix com amb determinades idees polítiques: és inexportable, no pot ésser desarrelada sense perill de desnaturalització", va escriure Pla.

Més enllà de Palafrugell

Les rutes de Calella van ser de les primeres que la Fundació Josep Pla va començar a oferir, juntament amb les de Palafrugell –es comença a la casa natal–, Llofriu, Tamariu i el far de Sant Sebastià. Més endavant ja es van anar organitzant passejos literaris per altres indrets de l'Empordanet i més enllà, com Cap Roig, Pals, Ullastret, l'Escala, Cadaqués i Barcelona. També hi ha l'opció de demanar rutes a mida per a escoles i instituts o grups d'amics.

Una de les que té més èxit és la de Cadaqués, on Pla s'hi va arribar a comprar una casa i va fer-hi llargues estades. "És una ruta molt interessant i és un poble que sempre crida molts visitants, és un lloc especial. Hi va viure diversos anys i hi ha molt de material", explica Unland. També es pot resseguir –tot i que sense guies– els passos de Pla en ciutats més llunyanes, com París. A la web del Mapa Literari Català s'hi pot trobar el recorregut, que va des del Museu d'Orsay fins al barri de Montparnasse, i els textos que es poden llegir en cada parada. La capital francesa li causava una gran impressió. "Si des d'alguna de les finestres adients del Museu del Louvre [...] es contempla el panorama urbà que ofereix la cour central de l'al·ludit palau, l'arc immediat, deliciós, de color de rosa, del Carrousel, els jardins de les Tulleries, la plaça de la Concòrdia, amb l'obelisc egipci central al mig que Napoleó portà d'Egipte, els Camps Elisis sobre la perspectiva de l'Arc de Triomf de l'Estrella, l'efecte és inoblidable, perquè hom té la sensació de trobar-se davant d'una de les creacions de l'urbanisme més nobles, greus i intel·ligents del món que coneixem", diu Pla a Notes sobre París.

La Fundació Josep Pla també col·labora amb diferents institucions locals i les assessora perquè facin rutes literàries al seu poble o ciutat. "Sempre estem oberts a col·laboracions de diversa mena per poder ampliar l’oferta", apunta el director de la Fundació Josep Pla, Francesc Montero. Ja han arribat a acords, per exemple, amb el Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Escala. "Va sorgir la idea perquè Pla tenia molta relació amb el poble, sovintejava Ca la Nieves, l'antic salí del port d'en Perris, el Cafè de Can Bofill i les antigues drassanes, on es va fer construir un llagut", recorda el guia escalenc Gabri Maragall. A la ruta també s'explica la poca relació que va tenir amb Víctor Català, de qui deia que tenia una obra amb "potser una mica massa de suc de diccionari", però "excel·lent i d'un gran interès".

L'escriptor empordanès va descriure l'Escala amb prosa lírica –ni col·loquial ni enlairada–, adjectius exactes i un anecdotari molt ric, igual que tots els racons planians que es poden visitar amb la companyia de la Fundació Josep Pla. "La situació de l'Escala és aparentment una aberració. És l'única població del nostre litoral, encarada al nord, totalment oberta a tramuntana i a mestral, que no disposa de cap defensa ni cap abrigall. [...] Ara: de portes endins s'hi viu molt bé; els aliments són de primera qualitat i la gent hi és oberta i admirable. El panorama del golf i del Canigó, a l'hivern, en dies clars i assolellats, és d'una bellesa inoblidable".