Per què torna a estar de moda el bigoti?

Nova YorkFa mig any Micah Fitzerman-Blue, guionista de Los Angeles, s'estava afaitant la barba quan va arribar a la zona que hi ha entre el nas i el llavi superior i va pensar: "I si m'aturo?"

"Al principi em vaig sentir cohibit perquè mai havia portat bigoti", explica. Però després de comprovar que la seva dona no ho odiava i d'adonar-se com d'habituals s'han tornat els bigotis al seu barri d'Echo Park, va tirar endavant. "Aquell any vaig fer 40 anys i tinc dos fills petits, així que em sento més com un pare, però un pare divertit", diu.

I no és l'únic. El bigoti, capaç d'evocar qualsevol cosa des de la masculinitat ruda fins a la ironia capritxosa, passant per la sincera alegria paternal, gaudeix d'un dels seus renaixements periòdics.

"A vegades vaig al metro, miro al meu voltant i veig cinc persones amb bigoti en un radi de tres metres", diu Jimmy Brewer, actor de Nova York de 27 anys que fa uns mesos es va deixar créixer el bigoti durant les vacances. Llavors va aconseguir un paper al repartiment del musical de Broadway Shucked, i li van demanar que se'l deixés fins al final del seu contracte. "Sempre els he admirat en altres persones perquè sembla que els que en porten tenen més confiança en ells mateixos", assenyala.

Una tendència recent

Encara que és difícil separar les dades sobre bigotis de les dades sobre les tendències de pèl fàcils en general, els professionals del sector afirmen que l'augment és pronunciat i recent. El bigoti, abans domini dels pervertits, els actors porno, les icones contraculturals i els homes que no vesteixen a la moda, ara s'està convertint en una opció de pèl fàcil més.

Les raons són variades. El bigoti és masculí però juganer en un món que gaudeix de noves formes de relacionar-se amb els estils de gènere. Estava a punt de tornar després d'una dècada en què tothom portava barba i la quarantena i el confinament van permetre que molta gent ho provés i s'adonés que els agradava.

"Va començar a tenir més força l'any passat, sobretot des que es va estrenar Top Gun", explica Matty Conrad, que dirigeix diverses barberies a Vancouver, a la Colúmbia Britànica del Canadà, i té un popular canal de YouTube dedicat al pèl. "Crec que el bigoti està on eren les barbes el 2010. Però si acaba tenint aquell poder de vehemència, llavors la gent que l'utilitza per al factor sorpresa començarà a buscar en una altra banda".

Nicky Austin, estilista de perruqueria i maquillatge i responsable de mantenir l'icònic bigoti de Ted Lasso –de la sèrie protagonitzada per Jason Sudeikis que es pot veure a Apple TV–, atribueix l'auge del bigoti entre els seus clients de Los Angeles a l'omnipresència de la cultura de la barba, així com a una nova obertura pel que fa a la cura personal. "Conec homes que van al barber cada cap de setmana perquè els mantingui l'estil. Això hauria estat inaudit fa 20 anys", explica, i afegeix que els homes que pateixen calvície tot sovint troben en el bigoti un canvi d'estil.

L'atenció també és part de la diversió. Christian Illuzzi, un artista del barri Ridgewood de Queens, s'ha sorprès per l'atenció que rep el seu bigoti. Porta barba d'ençà que era estudiant a l'Institut de Tecnologia de la Moda a la dècada del 2010 i va adoptar el bigoti recentment. "He rebut elogis abans, però mai tants com pel meu bigoti –diu–. Els nois pel carrer em diuen: «Quin bigoti més increïble»".

Els bigotis es van fer més comuns en els espais queer a finals de la dècada dels 2010, especialment els més fins, que complementaven l'estètica sexual manicurada d'aquell moment, amb cuir i arnesos de l'estil de l'artista Tom of Finland. I podrien haver-se mantingut al marge de la popularitat comercial si la pandèmia no hagués passat. En aquell moment els homes van començar a deixar enrere la barba i a portar només bigoti i així van contagiar altres homes amb aquest estil. "El confinament em va alliberar definitivament de lidiar amb aquella incòmoda fase intermèdia que sempre em va impedir deixar-me créixer un bigoti", explica Lucas Johnson, un professor de literatura de Crown Heights, Brooklyn, que es va deixar créixer el bigoti ample i gruixut fa dos anys. "Al final dels meus 20 ha estat una manera agradable de sentir-me a la moda i, al mateix temps, és com si estigués avançant cap a una edat adulta més madura". També aprecia la seva versatilitat: "El bigoti connota autoritat, però també suggereix certa dosi de tonteria", diu. "És molt masculí, però també molt extravagant i discretament codificat com a queer".

Una icona cultural

La popularitat del bigoti ha estat especialment susceptible a les icones culturals i les tendències del moment. A principis del segle XX, els bigotis acostumaven a ser elaborats, com l'estil morsa ben espès de Theodore Roosevelt o les puntes encerades del bigoti anglès (pensem en l'arxiduc Francesc Ferran), reviscut irònicament tot i que de manera breu a principis de la dècada del 1980 pels hipsters amb tirants als Estats Units. Fins al 1916, els soldats britànics tenien prohibit afaitar-se el llavi superior potser per la profunda associació del bigoti amb la virilitat i la força.

Els estils més artificiosos també eren un blanc fàcil de burles. El bigoti de Charlie Chaplin, com un petit pegat al llavi, es va adoptar precisament pel seu atractiu humorístic abans d'associar-se amb Hitler i perdre per sempre el seu lloc al cicle de la moda.

Després de la dècada del 1959, el bigoti es va convertir en el pèl facial contracultural preferit per una sèrie de grups considerats subversius: hippies de cabell llarg, marxistes, homosexuals. Freddie Mercury va tenir un dels bigotis més emblemàtics del segle.

A mesura que a les dècades del 1970 i el 1980 es difuminava la divisió estilística entre el corrent dominant i la contracultura, el bigoti va passar a associar-se amb la fatxenderia masculina i va aparèixer a les cares de Burt Reynolds, Tom Selleck, Sam Elliott i altres. Aquestes associacions hipermasculines es prestaven a l'exageració i el bigoti va ser adoptat de manera juganera a la cultura queer. També es va estendre per la indústria del porno, donant-li un toc de degeneració.

Estils i significats diversos

Per descomptat, en molts llocs, com l'Orient Mitjà i Mèxic, el bigoti té el seu propi significat, que sovint va arribar a altres països, donant a l'estil diferents sentits per a diferents grups. Per als negres nord-americans, l'evocació d'autoritat i assiduïtat va fer que el bigoti fos molt popular entre els líders de l'era dels drets civils, com Thurgood Marshall i Martin Luther King Jr., abans que perdés popularitat a la dècada del 1970.

A finals dels noranta, el bigoti havia passat tant de moda que pocs pensaven que tornaria. Però a mesura que s'ha anat reunint una massa crítica de portadors de bigoti, l'estil s'ha alliberat a poc a poc de les associacions subculturals dels vuitanta, cosa que ha portat més persones a imaginar-lo a la seva pròpia cara.

Actualment, hi ha dues opcions especialment populars: el chevrón en forma de compàs (com el que llueix Ron Swanson a Parks and recreation) i el bigoti prominent incrustat en un rostre de barba incipient, conegut com a bigoti de barba (un exemple és Henry Cavil, The Weeknd o qualsevol estudiant de doctorat de Brooklyn).

Les opcions més cuidades, com el bigoti llapis, el bigoti amb ratlla o el bigoti amb les puntes encerades, continuen sent per als més capaços.

Però qualsevol elecció d'estil que canviï significativament la cara dona un estil còmic, una mica irònic i juganer. I en un món que es replanteja el significat de la masculinitat, aquestes associacions també poden ser benvingudes.

"Crec que moltes persones s'enfronten a preguntes sobre com representar el seu cantó masculí d'una manera que els faci sentir bé", diu Johnson, el professor de literatura de Brooklyn. Un bigoti, diu, "és una manera divertida de gaudir de la masculinitat sense comprometre la sensibilitat, l'extravagància i l'estil".

El bigoti independent, que requereix almenys un grau mínim de cura, també suggereix que l'usuari sigui una persona orgullosa del seu estil. A Ari Goldstein, un estudiant de la Facultat de Dret de la Universitat de Pensilvània que inicialment es va deixar créixer el bigoti com una broma, ara li agrada la seva intencionalitat. "Em va semblar més accessible i sociable –diu–. També és una manera de semblar una mica únic sense necessitat d'escollir roba".

Igual que altres, Goldstein aprecia que el seu bigoti sigui un tema de conversa, tot i que prova de no tenir en compte les opinions dels altres. "Crec que les persones tenen el seu propi significat del bigoti –assegura–. El meu bigoti significa alguna cosa per a mi, però és probable que la gent l'associï amb altres bigotis pels quals té sentiments, així que crec que la gamma de reaccions que rebo, que és força gran, reflecteix l'ampli paper dels bigotis a la societat".

A mesura que el bigoti es fa més popular, molts homes s'adonen que saben molt poques coses sobre com es manté. Quin estil s'adapta millor a la forma de la cara? Com s'ha de retallar? Quant triga a créixer? "El fet que un home vulgui alguna cosa no vol dir que sigui adequada per a ell, per la forma de la cara, la textura del cabell o per com creix. Es tracta de treballar amb el que tens", diu Conrad, perruquer de Vancouver.

Tanmateix, els petits ajustos poden tenir un gran impacte. L'única diferència, diu, entre el bigoti de Ted Lasso i el de Burt Reynolds és un modelat subtil.