Davant del canvi climàtic, els cellers ja busquen alternatives a la manera habitual de treballar. Una de les vies és practicar la denominada viticultura heroica a alta muntanya, coneguda així perquè s’afronten inconvenients que són inusuals en zones baixes, com gelades o pedregades en el moment més inoportú. L’últim celler que s’ha apuntat a aquesta estratègia ha estat Gramona, que s’ha desvinculat de la DO Cava i ara elabora escumosos sota la marca col·lectiva Corpinnat. El celler penedesenc s’ha fet seu el projecte personal a Riu de Cerdanya de Josep Ferrer, que és el president d’honor de Freixenet. “Volem aprendre a portar la vinya en condicions extremes”, explica Xavier Gramona. Són cinc hectàrees (i cinc més per plantar) que són a uns 1.100-1.200 metres d’altitud. La vinya és ecològica certificada i progressivament la convertiran en biodinàmica, que implica treballar encara amb més respecte per l’entorn. La verema no hi començarà fins un cop entrat l’octubre i Gramona espera que enguany ja hi elaboraran un vi blanc de parellada i un negre de pinot noir. També es plantegen fer un vi de glaç de muscat. Entre els cellers més grans de Catalunya, Torres ja està implantat al Pirineu des de finals dels anys 90, quan va comprar una finca a Tremp (Pallars Jussà) a 950 metres. Hi té 124 hectàrees de vinya, que utilitza com a banc de proves del seu projecte per recuperar varietats ancestrals. Ara per ara no han tret al mercat cap vi específic d’aquesta finca, però part del raïm s’utilitza per a vins de la DO Catalunya i part per a projectes experimentals. De varietats ancestrals recuperades en tenen unes 50, però se centren en les sis que creuen que tenen més potencial i aptituds per afrontar el canvi climàtic. A més, Torres té uns terrenys al Pirineu aragonès amb 115 hectàrees de camps de conreu, però expliquen que ara per ara hi fa massa fred perquè hi creixi la vinya. Són a 1.200 metres.
La vinya busca estratègies contra el canvi climàtic
Recuperar varietats autòctones, buscar raïms i ceps resistents a la sequera o aplicar tractaments naturals són algunes de les apostes dels pagesos
BarcelonaMés calor i menys pluja. És el nou escenari que dibuixa el canvi climàtic. Els viticultors representen un dels múltiples sectors que s’hi han d’adaptar, en el seu cas si és que volen seguir elaborant vi de qualitat. A la vinya, les variacions en el clima es tradueixen en menys aigua, cosa que influeix directament en la maduració del raïm i afavoreix que la collita s’avanci cada cop més i que els vins siguin menys àcids i més alcohòlics. Aquest setembre ha sigut un mes de verema, de concentrar-se en els gotims que ara pengen dels ceps, però el sector també mira cap endavant per investigar com garantir que, malgrat tot, el raïm se segueixi collint en òptimes condicions.
Tenim indicis ben recents de com pot canviar el clima. Un és l’onada de calor de principis d’estiu, que va socarrar gotims sencers de raïm. Un altre és la reducció de precipitacions que s’ha registrat en diversos anys i que ha vingut amb episodis puntuals de pluges torrencials, com les que han caigut aquest setembre al País Valencià i altres zones del Mediterrani peninsular a causa d’una gota freda.
Són diverses les estratègies que es plantegen per afrontar el canvi climàtic: des de plantar vinyes en altura (fins i tot a 1.200 metres, en el cas del Pirineu) fins a múltiples projectes de recerca per avançar-se a les possibles conseqüències. Alguns d’aquests estudis els dirigeix o tenen la col·laboració de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), que depèn de la Generalitat.
Per a Xoán Elorduy, que és el cap de servei de viticultura de l’Incavi, cal tenir present que el clima ha canviat constantment, però admet que, “per a la gran majoria de la comunitat científica, l’acció humana accelera aquest canvi”. Hi ha molts símptomes que fan pensar que cal actuar. Segons el Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (2017), entre el 1950 i el 2014 la temperatura de l’aire ha augmentat 0,23°C per dècada i les precipitacions han disminuït un 1,2% també per dècada. Si bé en el cas de la pluja ho considera poc rellevant estadísticament, sí que veu significatiu l’augment de l’evapotranspiració, la suma de l’evaporació i la transpiració vegetal, que fa que les plantes ara perdin més aigua.
Proliferen els fenòmens extrems
L’informe adverteix d’un augment de temperatura mitjana anual d’entre 0,5°C i 1°C per al període 2012-2021, mentre que més endavant (2031-2050) seria d’entre 0,9°C i 2°C. Els increments es preveuen per a totes les estacions de l’any i a tot el territori, però podrien ser més elevats a l’estiu i al Pirineu. La major part dels models també apunten a una disminució de la precipitació. Les projeccions apunten a un descens de la mitjana anual d’un 6,8% (2031-2050). En el document s’avisa que el clima es pot mostrar més variable i amb una tendència a l’augment dels fenòmens més extrems, amb sequeres més llargues i pluges torrencials, que no són incompatibles amb la reducció de pluges.
Els fenòmens que s’han registrat últimament no semblen desviar-se d’aquestes projeccions. La necessitat d’adaptar-se ja es va evidenciar a Catalunya a principis d’aquest estiu. En moltes vinyes, de l’Empordà a la Terra Alta, es va socarrar raïm, encara que fossin només alguns gotims, a causa de l’onada de calor de finals de juny. Es van veure especialment afectats punts de la comarca del Priorat, però els danys van ser molt desiguals i per fer balanç caldrà esperar al final de la verema. L’Incavi va determinar que les pèrdues més importants van ser en vinyes joves, de menys de 15 anys i amb poca retenció hídrica al sòl, i la varietat més afectada va ser la carinyena, tot i que cal analitzar-ho cas per cas. El pagès que a finals de la primavera va fer com sempre i va podar els ceps perquè el sol ajudés a fer créixer els gotims es va veure molt més perjudicat que no pas qui va optar per no treure branques en previsió de molta calor. Aquest segon pagès fins i tot no en va perdre, de raïm.
Elorduy ratifica que al camp cal canviar com ho fa el clima. “Continuar fent el que feien els avis ara que les dades científiques marquen increments de temperatura és no veure aquests canvis”, fa ressaltar. Tot i això, defensa que tampoc es pot atribuir tot al canvi climàtic i que cal tenir ben present també que ara es conrea de manera diferent a fa 50 anys. Llavors la vinya es plantava en vas, o sigui, cada cep individualment sense tocar-se amb els altres, mentre que més endavant es va fer habitual emparrar-la i posar-hi rec, sobretot allà on es volia collir a màquina. Tot plegat ha conduït a una transformació també en les tècniques de conreu. “S’ha de ser curós amb assignar-ho tot al canvi climàtic. Fa 50 anys els avis no feien moltes coses que ara fem”, recalca.
Recerca per afrontar els canvis
El llistat de projectes d’investigació que tenen algun vincle amb el canvi climàtic és dilatat, i Elorduy en repassa alguns que tenen la implicació de l’Incavi. L’organisme fa recerca pròpia per recuperar varietats minoritàries, ja que podrien adaptar-se millor al nou escenari. En bona part es van substituir fa unes dècades per les franceses, com el cabernet sauvignon, perquè els vins catalans entressin al mercat internacional, però les autòctones comencen a valorar-se de nou. També està involucrat en el projecte estatal Minorvin, en què participen 16 centres de recerca i que treballa per estudiar 51 varietats minoritàries, vuit d’elles dels territoris vinícoles catalans, per veure’n el potencial de mitigar els efectes del canvi climàtic. D’altra banda, amb la fil·loxera que va arrasar la vinya a finals del segle XIX es va descobrir que els ceps americans no es veuen afectats per la plaga, així que gairebé el 100% de la vinya del territori té peu americà (la soca i les arrels), i a sobre hi té empeltada la varietat de raïm desitjada, ja que els ceps americans no donarien bon vi. En aquesta línia es treballa en un aspecte poc estudiat encara, el de buscar nous peus que siguin més resistents a la sequera.
L’Incavi també participa en el projecte europeu Palvip, amb què es busquen tractaments naturals substitutius del coure en la lluita contra l’oïdi i el míldiu, malalties produïdes per fongs que són tot un maldecap per als viticultors. També en l’àmbit estatal pren part en un altre estudi per identificar i seleccionar llevats no sacaromices, amb la idea d’aconseguir que necessitin més sucre per convertir-lo en alcohol, ja que una de les conseqüències del canvi climàtic són les dificultats per collir el raïm en el punt òptim de maduració. A més, s’investiga sobre altres tècniques enològiques destinades a reduir l’ús del sulfurós, que actua com a conservant en el vi i que suscita interès amb la multiplicació dels vins ecològics, biodinàmics i els denominats naturals, amb què es busca la mínima intervenció humana a l’hora d’elaborar-los.
A banda, l’Incavi fa seguiment d’altres projectes, com el VRIAACC, que fa recerca per obtenir varietats de raïm més resistents als fongs i a la sequera, en què participen els cellers catalans Albet i Noya, Alta Alella i Josep Piñol.
Elorduy insisteix en el fet que els viticultors han d’adaptar-se al canvi climàtic i diu que fins i tot convé que ells mateixos facin la seva pròpia recerca a peu de vinya, ja que és un dels reptes més importants que han d’afrontar en dècades. “La fil·loxera va ser una malaltia aguda, va arribar i en pocs anys s’ho va carregar tot; el canvi climàtic és una malaltia crònica, i tindrem més o menys temps si som més o menys àgils a l’hora d’adaptar-nos”, reflexiona. Està convençut del fet que “d’aquí tres anys ningú es quedarà sense vinya pel canvi climàtic, però d’aquí trenta les coses seran molt diferents”. Malgrat això, considera que “no s’ha de ser catastrofista” i pensar que no quedarà vinya a Catalunya. “A Andalusia n’hi ha, i tenen condicions climàtiques més dures que les nostres”, subratlla.