Vilma Montoliu: "Meditar no és deixar la ment en blanc"
Parlem amb aquesta experta en benestar que té nou llibre i acaba d'estrenar un pòdcast per a criatures
BarcelonaVilma Montoliu va començar a meditar quan tenia només 6 anys. La seva mare patia una depressió i en aquell moment va descobrir que la meditació l’ajudava i la feia sentir millor. Aviat ho va començar a compartir amb la seva família. "No sé si és perquè soc filla única, però a casa sempre m'han fet molt partícip de tot el que passava i quan la meva mare va veure que allò li anava tan bé, el meu pare i jo vam començar a meditar amb ella: ens estiràvem al llit i ella ens guiava. Per a mi era un moment molt bonic, tinc un record molt especial d'aquelles estones familiars", recorda Montoliu, que ara té 27 anys i és una de les influencers més seguides en temes de benestar personal dins del panorama català.
Vilma Montoliu ha convertit aquella afició en la seva professió. Té la comunitat de creixement personal més gran en català –la podeu trobar a YouTube i Instagram, des d’on ofereix continguts sobre benestar i autocura des del 2019–. També és autora de diversos llibres com Meditar dona vida o Ets llum (publicats per Rosa dels Vents) i aquest estiu ha estrenat el pòdcast 10 minuts de pati a la plataforma SX3, on vol introduir els més petits en la meditació entesa com una pràctica per connectar amb ells mateixos, saber com es troben i què senten.
De fet, arribar als nens és un dels seus grans objectius: "El meu somni és arribar a la infància perquè crec que qualsevol canvi ha de començar en aquesta etapa", destaca. "Els nens tenen molta energia, són molt moguts, però connecten molt bé amb les meditacions. Si els dones l'oportunitat i ho fas sense expectatives, llavors és perfecte perquè amb ells funciona molt bé". Amb només 8 anys va fer la seva primera meditació guiada amb companys d'escola. "Ara és com si el cercle es tanqués perquè em torno a adreçar a infants com aquells". I és que ella mateixa recorda com de petita li anava molt bé meditar. Per a aquella Vilma, la meditació era una manera d’acceptar-se, de validar què sentia i d'acceptar la seva manera de veure un món pel qual se sentia molt incompresa. "A l'escola jo sentia que no acabava d'encaixar, que no era com els altres i, en canvi, quan estava meditant em sentia bé. Notava que no hi havia res estrany en mi, tot estava al seu lloc i tot el que jo sentia era correcte. Per a mi era una manera de canalitzar tot el meu món de fantasia i notava sobretot que m'acceptava més a mi mateixa".
Per a ella és molt important deixar clar que la meditació "és un camí cap endins": "En aquesta societat tendim a buscar les solucions a fora, com si haguessin de venir de l'exterior, i això no funciona així". I deixa molt clar que "mai és tard per intentar-ho, per reconnectar amb un mateix".
Montoliu, que fa anys que medita diàriament, explica que els beneficis d'aquesta pràctica es noten tant en l'àmbit físic com en el mental i emocional. "Hi ha indicadors de salut que milloren amb la meditació, com la tensió arterial, però també ens ajuda a entendre el nostre món emocional, el que estem sentint, i això fa que prenguem millors decisions perquè ens permet veure la nostra vida amb una mica de distància, cosa que ens dona un aprenentatge molt important". Vilma destaca que hem de deixar de creure que "meditar vol dir deixar la ment en blanc". "En realitat, quan medites t'adones del gran guirigall que tens a dins teu", alerta, i recomana que ho faci "tothom, sense excepcions".