Tortugues, àligues i cocodrils: veure animals i aprendre a respectar-los

BarcelonaEn els seus orígens, el que avui anomenem zoològics eren grups d’animals de persones amb poder i diners que els col·leccionaven com a distracció i per fer ostentació de la seva riquesa. Això ja passava a l’Antic Egipte i a les antigues Roma i Grècia, on aquestes col·leccions d'animals ja s’exposaven com a atracció pública.

Al llarg dels anys el concepte va anar evolucionant cap a espais on poder aprofundir en el coneixement dels animals. El zoo de Londres, per exemple, va ser el primer a voler donar un valor afegit a aquests espais, utilitzant els parcs com a eina d'estudi de les espècies. Un primer pas que va anar seguit d’altres que els han acabat convertint en espais educatius, de recerca científica avançada i, fins i tot, de conservació d'espècies en perill. Una reconversió necessària i encara no del tot resolta, ja que l’existència d’aquests parcs d’animals —més de 10.000 arreu del món— continua sent controvertida, especialment en tot el que fa referència al benestar de determinats animals que hi viuen.

Una evolució dels tradicionals zoològics són els parcs que disposen d’una gran extensió de terreny on els animals viuen en règim de semillibertat. El biòleg Eduardo Martínez Garcia explica que "aquests parcs permeten acostar la fauna, tant local com forana, a la ciutadania. Una part important de la població es concentra a les ciutats, allunyada del medi natural, i únicament té al seu abast l’accés a parcs, jardins i, com a molt, zones forestals metropolitanes, on el coneixement del medi i la seva fauna està molt limitat. Aquests parcs d’animals en règim de semillibertat ofereixen l’oportunitat de conèixer millor la fauna i estimar-la". A banda, com remarca Martínez, no hem d’oblidar que "molts d’aquests parcs compleixen també una funció de conservació de les espècies que allotgen. Individus que no podrien sobreviure en el medi natural poden reproduir-se i la seva descendència sí que pot reforçar les poblacions naturals de l’espècie". Per al biòleg, aquests parcs suposen un avenç important "si les instal·lacions són adequades i les condicions de vida dels animals són les necessàries per evitar-los situacions d’estrès o molèsties, de forma que puguin viure en condicions pròximes a les que es trobarien en el seu hàbitat natural".

Espais educatius

La funció educativa i divulgadora d’aquests parcs ha de ser compatible amb la de conservació i protecció de la fauna que allotja i dels seus hàbitats. "Són moltes les espècies que han pogut superar el risc d’extinció imminent gràcies a l’aportació de la reproducció en captivitat", explica Martínez, que precisa que el que ja no té sentit és "mantenir els animals en espais tancats amb l’únic objectiu que serveixin com a diversió per al visitant. El seu manteniment només és justificable si va acompanyat d’un programa educatiu vers la societat i de conservació i protecció de les espècies i el seu medi". Davant la pregunta de si és responsable anar a veure els animals en aquests espais, el biòleg afirma que "més que de la responsabilitat d’anar a veure animals en aquests espais, crec que és pertinent parlar de la responsabilitat quan es va a veure els animals en aquests espais. Visitar-los no és només un acte de corresponsabilitat amb la tasca que s'hi fa, sovint permet contribuir que obtinguin els recursos necessaris per fer-la millor. Però és necessari ser conscients del que anem a veure. Des del respecte no veig cap impediment per visitar aquests espais i conèixer les espècies que hi viuen, els perills que es troben en el seu entorn natural i com podem contribuir a evitar-los". Si us ve de gust descobrir-ne alguns, aquí teniu cinc propostes:

Aquestes instal·lacions, situades a Sant Feliu de Codines, permeten conèixer les característiques i peculiaritats d’aquests magnífics ocells a través de visites comentades que s’imparteixen a la zona de gàbies, i els vols en llibertat que es desenvolupen en un mirador natural. Han creat uns programes educatius dirigits als grups escolars que els visiten, centrats especialment en l’estudi i acostament als ocells rapinyaires. A més, és un centre de cria i fan acollida d’exemplars irrecuperables. 

En aquest centre de rehabilitació de Riudellots de la Selva (Girona) hi viuen ximpanzés i macacos que han patit maltractaments, per exemple en espectacles de circ o de televisió, han sigut models de publicitat o, fins i tot mascotes. Al centre els primats se’ls proporciona una nova llar i tenen la possibilitat de conviure amb els seus congèneres. La Fundació Mona ofereix diferents tipus de visites per conèixer la seva feina i també la realitat d’aquests animals. 

Centre de natura de la Fundació Catalunya La Pedrera que ofereix estades i activitats adreçades a tota mena de públic amb l'objectiu d'acostar els visitants a la natura i descobrir l'essència dels Pirineus. Ubicat a les Valls d’Àneu, al Pallars Sobirà, disposa d’unes instal·lacions úniques que permeten fer vida a l’alta muntanya i descobrir els seus atractius, fent valdre la cultura de la sostenibilitat i oferint la identificació i el respecte als diferents elements que configuren el paisatge.

Si voleu visitar el Centre de Recuperació d’Animals Marins de la Fundació CRAM al Prat del Llobregat i conèixer la tasca que fan us podeu apuntar a alguna de les visites que organitzen tots els caps de setmana de l’any, o si voleu fer una immersió més a fons podeu apuntar els petits de la casa a alguns dels casals que fan per Setmana Santa i a l’estiu. El centre està dedicat al rescat de fauna marina, a la investigació i conservació d’espècies i ecosistemes marins, ia la sensibilització a favor de la conservació dels nostres mars i oceans.

Centre de recuperació de fauna salvatge especialitzat en rèptils i amfibis, on rehabiliten els animals perquè puguin tornar al seu hàbitat natural. A les instal·lacions del CRARC hi arriben exemplars de fauna silvestre autòctona que estan malalts o ferits, que han estat abandonats, o animals exòtics que provenen de decomisos per tràfic il·legal. Una oportunitat única de ser a prop d'animals com tortugues terrestres i aquàtiques, serps tropicals, cocodrils i caimans o iguanes. Ofereix visites escolars on es difonen els valors d’un centre de recuperació, basat en conceptes com el fet de ser un hospital per a animals salvatges o incidir en el fet que els rèptils i amfibis no són mascotes.