El repte de viatjar amb celiaquia: "No saber on menjaré em provoca angoixa"

BarcelonaViatjar amb celiaquia no és el mateix que viatjar sense gluten. Actualment, hi ha una gran tendència a menjar sense gluten o evitant, al màxim possible, aquesta proteïna, que es troba majoritàriament en el blat, però que també contenen altres cereals. Cada dia més persones segueixen una dieta lliure de gluten sense que realment pateixin la malaltia celíaca. Què és exactament la celiaquia? La doctora Gemma Castillejo, pediatra gastroenteròloga experta en la malaltia celíaca, ens la descriu de la següent manera: “És un trastorn autoimmune. El pateixen persones que hi estan predisposades genèticament (portadores d’un receptor anomenat HLA DQ2 o DQ8) quan consumeixen gluten. Aquesta predisposició la tenen un 30% de les persones, però només un 1% desenvoluparan la malaltia al llarg de la vida. Perquè això passi cal que l’individu predisposat produeixi una reacció immunitària contra el seu propi budell prim. A conseqüència de tot això, les persones celíaques generen autoanticossos i factors inflamatoris que destrueixen part de la mucosa intestinal del budell prim (atròfia), provocant una afectació molt variada segons els casos. Per tal de revertir tot aquest procés autoimmune, cal que els pacients segueixin una dieta estricta sense gluten de per vida”.

Per tant, tots els celíacs es veuen obligats a abandonar la ingesta de gluten per raons de salut, perquè si n’ingereixen, sigui de forma directa o per contacte encreuat amb gluten, poden patir diferents conseqüències: “Hi ha pacients que no tenen símptomes, però igualment pateixen els efectes en l’àmbit intestinal a causa de la inflamació del budell, cosa que, al llarg del temps, pot desembocar en greus problemes de salut. En canvi, hi ha pacients que sí que presenten símptomes que van des d'un mal de panxa fins a haver de ser hospitalitzats per un quadre de vòmits incoercibles”, explica Castillejo.

Un sentiment difícil de comprendre

Quan som a casa és relativament fàcil seguir una dieta sense gluten i lliure de traces. En general, les persones que pateixen aquesta malaltia són molt conscients de com han de tractar el menjar: “S’ha de vigilar molt en tot el procés d’elaboració dels àpats d’una persona celíaca. Aquest procés comença quan es va a comprar, ja que s’ha de comprovar que tots els ingredients que es faran servir estan lliures de gluten. Cal treballar sempre en superfícies ben netes i no manipular altres aliments que poden contenir gluten, i també cal vigilar, a l’hora de servir els aliments a taula, que no entrin en contacte amb d’altres que portin gluten”, afirma Castillejo.

Però la cosa es complica quan volem sortir a menjar a fora i, sobretot, quan volem viatjar. Tot aquest control que es té sobre la compra i l’elaboració dels aliments es perd i això crea una problemàtica important per a aquest col·lectiu. El més curiós és que el problema o les inquietuds no queden reduïdes a l’àpat i al fet d’alimentar-se en si, sinó que també hi ha implicat un component emocional. Puc parlar en primera persona perquè pateixo la malaltia celíaca i, a part de periodista, soc esportista professional i viatjo molt. No saber on menjaré, ni quins aliments tindré al meu abast, em provoca angoixa. Un sentiment difícil de comprendre quan per a la majoria de persones gaudir de l’oferta gastronòmica és una decisió sense cap importància més enllà de si els agrada o no. Per altra banda, tal com explica l’Imma, una dona de 53 anys diagnosticada des dels 38: “Em fa sentir malament quan la meva celiaquia condiciona el grup, que es veu obligat a menjar on jo puc fer-ho de forma segura”.  

Una altra cosa que hem de fer les persones amb celiaquia quan volem viatjar és que, a part de preparar la logística normal del viatge, hem de tenir molt clar on podrem menjar i on podrem comprar. “La celiaquia obliga a preparar-se amb antelació qualsevol sortida, sigui al costat de casa o ben lluny”, declara l’Imma. 

Una oferta variada

Cada país i cada regió es troba en un moment evolutiu diferent en el tracte d’aquesta malaltia i l'oferta varia molt en l’àmbit geogràfic. Hi ha països i regions on és relativament fàcil i la sensibilització és elevada, com Itàlia o els països escandinaus. Però n'hi ha d’altres en què sentir-se segur és pràcticament ciència-ficció i “viatjar-hi és tot un repte”, afirma Castillejo. Però està clar que amb ganes tot es pot fer i viatjar és possible. Personalment, m’he mogut tant per països amb un grau elevat de sensibilització i amb un personal de restauració ben format, com per indrets del món on amb prou feines coneixen aquesta malaltia. Si bé és cert que he patit algun ensurt, i un d’ells una mica greu, la celiaquia mai m’ha tirat enrere per viatjar, sigui per qüestions professionals o personals i de plaer.

Des de l’Associació Celíacs de Catalunya, la Irene Puig, portaveu i responsable de comunicació, explica que “des de l’Associació intentem sempre mostrar la part positiva i animar les persones celíaques a viatjar, però som conscients de la incertesa que crea, sobretot quan es visiten països amb poques opcions sense gluten”.

Hi ha webs com www.viajarsingluten.com que faciliten molta informació sobre restauració i botigues segures on es pot obtenir menjar en algunes de les ciutats més importants del món, com Nova York, Londres, Barcelona, París o Madrid.

“A Europa, l’Associació d’Associacions de Celíacs d’Europa (AOECS), de la qual l’Associació Celíacs de Catalunya som membres, està treballant en el projecte Eating out per unificar uns estàndards en la cuina sense gluten que permetin atorgar-li acreditacions i fer-la visible a tot el continent. De totes maneres és un projecte complex que no veurà la llum fins d’aquí uns anys”, afirma la Irene. 

I és que una cosa tan senzilla com baixar de l’avió a qualsevol aeroport internacional i buscar alguna cosa per menjar pot arribar a ser impossible per a una persona amb celiaquia, així com menjar de forma segura dalt de l’avió. Personalment, m’he quedat alguna vegada sense poder menjar després de donar moltes voltes buscant aliments segurs, i això genera molta frustració, a part de la gana que es pugui tenir. Però tal com afirma la Irene: “Si no es veu clar que un restaurant sigui segur, sempre és millor no menjar-hi. La salut és el primer”.