Pobles amb encant: una ruta per les viles més boniques
Visitem les 18 localitats catalanes repartides per tot el territori que tenen el segell de Poble amb Encant
BarcelonaCarrers empedrats, teulades de pissarra, casetes de pescadors o nuclis que conserven autenticitat. Són alguns dels ingredients que tenen els pobles amb encant. Petites viles que només arribar-hi ens captiven i ens arrosseguen fins a la seva essència. Racons plens d’història que ens parlen del nostre passat. Llogarets on tot sembla posat expressament per fer una foto. Segur que et venen al cap llocs com Cadaqués, Calella de Palafrugell, Mura, Bagergue, Besalú, Miravet, Beget o Tavertet. Però sabies que només alguns d’ells tenen la marca Poble amb Encant que acredita la Generalitat?
Són pobles de menys de 2.500 habitants que tenen, com a mínim, dos béns culturals d’interès nacional (BCIN), una bona infraestructura turística i una estètica arquitectònica homogènia. Són alguns dels requisits que l’Agència Catalana de Turisme té en compte a l’hora de declarar un Poble amb Encant. Actualment, n’hi ha 18 i són autèntiques joies que caldria visitar almenys un cop a la vida. Els descobrim?
Barruera
Un poble del Pirineu amb una església romànica Patrimoni de la Humanitat. Aquest nucli de la Vall de Boí enamora només trepitjar-lo. A diferència dels seus veïns, té un aspecte típic de vila de ribera. La pedra vista, la fusta i les teulades de pissarra són les característiques principals de l’arquitectura de la zona. Unes qualitats que el fan un poble molt pintoresc i encantador.
Beget
L’església romànica de Sant Cristòfol i el pont medieval són els elements més destacats d’aquesta vila del Ripollès on sembla que s’hagi aturat el temps. De carrers empedrats i caràcter rural, conserva, gairebé intacta, l’estructura medieval. No en marxis sense creuar el pont medieval i fer-hi alguna ruta de senderisme.
Calella de Palafrugell
Aquest petit nucli de pescadors que a l’estiu prenen els turistes, atrapa; per les seves casetes blanques, per les seves voltes, per les seves barquetes varades a la sorra i per les seves platges. És un racó que ha sabut mantenir l’essència marinera i l’arquitectura tradicional.
Castellar de n’Hug
Un dels seus principals atractius és que molt a prop del centre s’hi pot veure el naixement del riu Llobregat. Però en aquest poblet del Berguedà també hi torbaràs els elements d’una arquitectura tradicional: pedra, fusta i teules. Vinculat estretament al Parc Natural del Cadí-Moixeró, fes alguna de les rutes entre els boscos i els prats d’alta muntanya, hàbitat d’espècies com la guineu, els isards, els cérvols i els rapinyaires.
Conesa
Completament delimitada per la muralla medieval, aquesta vila de la Conca de Barberà conserva una estructura circular, tot seguint les corbes de nivell, amb el castell a la zona més alta. Passejar-hi és una delícia, com també ho és acostar-se fins a algun dels despoblats que hi ha dins del terme: Sabellà de l’Abdiat, Saladern i Torlanda.
Durro
És el poble que representa millor la idiosincràsia de la Vall de Boí, tant per la preservació del romànic amb l’església de la Nativitat i l’ermita de Sant Quirc (totes dues Patrimoni de la Humanitat) com per l’estructura urbana del nucli. Cases esglaonades, balconades amb taulons laterals, finestrals balconers i la típica construcció de pedra vista amb teulades de pissarra són els elements que no falten en aquesta zona del Pirineu.
Montclar
Amb orígens al segle X, aquest petit llogaret del Berguedà va quedar abandonat al segle XIX. Als anys seixanta un grup d’excursionistes en va recuperar algunes cases. Ara és un nucli encantador amb un plaça on destaca l’església, a una banda, i una casa senyorial coneguda com el Castell, a l’altra. Al seu entorn t’has de perdre pel Firal dels Reis, una impressionant terra plana d'alzines mil·lenàries, i pel bucòlic salt de la Talaia, espectacular després d’unes bones pluges.
Montsonís
El castell, molt ben conservat, és una de les joies d’aquest poblet de la Noguera. Però no és el seu únic atractiu. Aquí trobaràs un enllumenat públic que encara conserva els fanals tradicionals i uns carrers enllosats amb pedra que fan del poble una postal per emmarcar.
Mura
Aïllat gràcies a l’orografia del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, aquest poble del Bages és una joia medieval que s’ha conservat gairebé intacta en el temps. Un nucli pintoresc on destaca l’església romànica de Sant Martí, amb un mirador envejable, i uns entorns que sorprenen amb les coves de Mura i el puig de la Balma, una masia del segle XII incrustada a la roca.
Pals
És un dels pobles imprescindibles de la Costa Brava. Amb un nucli gòtic recuperat que torna a tenir tota l’esplendor després d’una bona restauració, hi destaquen l'església de Sant Pere, la muralla medieval i el campanar, conegut com la Torre de les Hores. No deixis de pujar-hi si vols unes vistes espectaculars de la plana empordanesa i dels camps d’arròs de l’entorn.
Peramea
La vila closa de Peramea és un petit nucli del Pallars situat molt a prop de l’estany de Montcortès. El carrer Major i el carrer dels Arcs conserven els porxos que emmarquen les edificacions de pedra amb acabats de fusta. Amb una estructura medieval, al capdamunt del poble hi ha l’església de Sant Cristòfol, situada just sota de la ubicació de l’antic castell. Si hi vas, tindràs unes bones vistes de la zona!
Peramola
L’església romànica de Sant Miquel i les pintures rupestres de la cova dels Moros són dos elements patrimonials que has de visitar si vas a Peramola. Aquest nucli de l’Alt Urgell et meravellarà pel seu encant medieval, present en les restes de la seva muralla, les arcades de les cases estretes i les finestres de pedra. A més, té una situació privilegiada: es troba a la vall del Segre i als peus de les primeres muntanyes del Prepirineu, des d’on podràs fer excursions úniques.
Peratallada
Una altra de les joies de la Costa Brava. Construït sobre una roca, va ser un dels nuclis medievals més importants de Catalunya. Encara envoltat per les muralles i un fossat, conserva perfectament l’arquitectura medieval. La plaça porxada, el castell-palau i també la seva oferta gastronòmica completen uns motius més que suficients per visitar-lo.
Prades
Coneguda com la Vila Vermella pel color de les seves cases, el seu nucli històric ja és una bona excusa per visitar-la. Però és que les que muntanyes de Prades amaguen un entorn natural envejable per als senderistes. Alguns imprescindibles són la Roca Foradada i l’ermita de l’Abellera. Sabies que també és un lloc ideal per a l’observació astronòmica? Prades té un cel considerat d’alta qualitat.
Rupit
El pont penjant és una de les icones de Rupit. Aquest poble del Collsacabra (Osona), sembla tret d’un conte. Carrers empedrats, cases de pedra i un castell al punt més alt són els ingredients que el conformen. Tot això, embolcallat d’un entorn excepcional amb cingleres, salts d’aigua i miradors espectaculars. Ja tardes a descobrir-lo!
Santa Pau
Entre els volcans adormits Santa Margarida i Croscat, Santa Pau destaca per una fisonomia medieval molt marcada. Observa les finestres medievals que es conserven a les cases del Firal dels Bous, la plaça principal totalment porxada...; perde’t pels carrerons empedrats, i deixa't seduir pel paisatge volcànic que l’envolta. Aquesta localitat de la Garrotxa forma part de la fageda d’en Jordà, un dels boscos més espectaculars de Catalunya.
Siurana
Si busques desconnectar i un paisatge fascinant visita aquest petit poble del Priorat situat sobre una cinglera calcària amb vistes al riu Siurana. El seu encant històric rau en el fet que va ser l'últim reducte musulmà de Catalunya. Des d’allà pots fer excursions a cellers de la comarca i també piragüisme a l’embassament.
Taüll
Les joies de la corona són les esglésies romàniques de Sant Climent i Santa Maria, totes dues del segle XII i declarades Patrimoni de la Humanitat. Però l’entorn natural d’aquest poble de la Vall de Boí no es queda curt. Aquesta vila pirinenca presumeix de gaudir dels paisatges de l’únic parc nacional de Catalunya: el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Has de fer-hi alguna de les seves propostes senderistes.