"No sé on dormiré, no sé què menjaré... viatjar així és la llibertat"

Barcelona“No he acabat mai un itinerari. Només em serveix per començar. En el fons, l’itinerari és el pla B; el pla A és el viatge”, descriu Pilar de la Peña, que porta 49 anys fent viatges “de pell”, tal com els anomena ella. Les seves rutes, sempre a països menys turístics, es basen en la improvisació. No planifica res. “En els viatges organitzats tens un timing, un calendari... En canvi, quan viatges d’aquesta altra manera no tens ni idea d’on dormiràs. No saps si menjaràs aquell dia. És la llibertat”, subratlla.

Aquesta fórmula per conèixer el món no és nova. “S’ha posat de moda però en realitat és la més antiga de totes: agafar les maletes, pujar al cotxe i anar vivint l’experiència pel camí ja es feia als orígens del turisme, al costat del turisme de sol i platja”, assegura Maria Noguera, directora de l’Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Després de l’esclat de la pandèmia del covid, això sí, s’ha reactivat. “Cada vegada hi ha menys viatges organitzats. No es compren les vacances d’estiu amb mesos d’antelació. La gent va molt sobre la marxa”, especifica la directora general de Turisme de la Generalitat, Marta Domènech, que afegeix que els viatgers busquen “descobrir espais” i “laisser faire, com diuen els francesos, que significa deixar fer, deixar passar i ja m’ho trobaré”. Però no totes les destinacions valen. Segons Noguera, “és més fàcil improvisar si tries destins ja coneguts, propers i segurs”. “La pandèmia ens ha fet buscar seguretat. No triarem un viatge molt llunyà, desconegut o insegur i que duri molt, de manera improvisada i poc planificada”, comenta.

Pau Garcia, que ha estat en més de 40 països en 16 anys, concreta que un dels inconvenients de fer aquest tipus de viatges menys planificats és que “et perdis alguna de les coses importants del país si vas improvisant tota l’estona; és un risc, tot i que menor”.

Els imprevistos, com posar-se malalt, també poden complicar-ho. I encara més, si vas sol. “Jo sempre faig una assegurança de viatge. No l’he fet servir gairebé mai, però posar-te malalta fora de casa i sola és un pal. Em va passar a Laos. Vaig tenir un rebrot del dengue, que vaig agafar al Perú uns anys abans. Com que em trobava malament, amb 40 de febre, em van fer fora del hostel i vaig haver d’agafar una habitació en un altre lloc on hi havia una senyora que em donava tes i menjar. Em va cuidar molt”, recorda De la Peña, que va començar fent viatges amb autoestop per Europa i sense diners. Tot un descobriment: “És increïble. Estàs amb tu. Aprens a responsabilitzar-te dels teus actes i les conseqüències que se’n deriven. Et tornes més resolutiva i aprens a confiar en tu. Quan viatges no ets ni la mare, ni la dona ni la periodista. Ets tu i ningú més. Et trobes amb la teva essència”, destaca aquesta viatgera, que dona consells a dones de més de 40 anys perquè tinguin eines per viatjar soles pel món.

Jordi Canal-Soler, que viatja de manera professional i per hobby per elaborar reportatges tant escrits com fotogràfics, admet que “no cal ser valent per fer aquestes sortides, només mentalitzar-se” i puntualitza que “moltes de les coses que segurament t’havies proposat inicialment de veure no les veuràs perquè en visitaràs altres de noves”. El mateix pensa Roser Goula, bloguera de viatges: “Vam estar al País Basc amb la meva parella i els nostres dos fills i no ens vam moure de Guipúscoa ni vam veure el Guggenheim. Ens van suggerir el Museu del Ferrocarril, un lloc que segurament no hauríem visitat mai. Si no et marques grans rutes a fer tampoc tens aquesta pressió mental de veure-ho tot i ho pots anar respirant millor”, recomana aquesta viatgera, que durant les seves estades fa intercanvi de cases. “També vam assistir a una festa local on uns bascos tallaven troncs d’arbres. Això no surt a les guies turístiques i quan hi participes, et sents una mica més d’allà. No ets una guiri, sinó algú que viu les coses i les descobreix de manera més autèntica”, destaca.

Viatges més autèntics... o no?

“Si formes part d’un viatge organitzat i al matí has visitat un poble on encara viuen com a recol·lectors i caçadors, necessites un parell de dies per assimilar l’experiència. Segurament quedar-te allà i poder preguntar alguna cosa, si cal. A la tarda, potser te n’aniràs a veure un temple de serps en un altre lloc. I què passarà? Assimiles el viatge quan tornes a casa. En viatges de pell, en canvi, ets més conscient del que està passant en tot moment i també són viatges més responsables perquè pagues directament als llocs. Per tant, et surt més econòmic”, assenyala De la Peña.

Per a Noguera, en canvi, “l’experiència de cada viatger és única i pot ser igual o més autèntica que una altra. Viure una experiència de coneixement del patrimoni cultural, arquitectònic i etnològic del lloc on ets en viatges menys planificats sí que et pot deixar fluir i gaudir més del que pugui ser o del que t’envolta, però la realitat és que si t’agrada un destí i t'hi quedes però tampoc interacciones, no estàs fent un viatge autèntic. Més enllà d’això, hi deu haver turistes que els agradarà més l’experiència amb un paquet tancat, all inclusive, de sol i platja”. Segons ella, “els viatges menys planificats, en tot cas, són més vivencials però no vol dir que siguin menys reals”. I afegeix: “Un viatge no organitzat no vol dir que estigui no planificat perquè segur que mires apps amb recomanacions de coses a fer on surten experiències i fas alguna cosa del que es proposa”.

Durant l’època de pandèmia aquest tipus de viatges, més experiencials, s’han centrat principalment en els mercats de proximitat. “Els desplaçaments han sigut a casa, intramurs, i la gent n'ha gaudit moltíssim perquè ha descobert sobre la marxa d'un territori que desconeixia”, destaca Domènech. Així ho corrobora un estudi de la UAB sobre el creixement del turisme rural: “La demanda interna, dels residents a Catalunya i Espanya, va créixer de forma destacada en relació a l’estiu del 2019 i va compensar, parcialment, les caigudes dramàtiques de les arribades i pernoctacions de turistes estrangers”. “També durant l’estiu del 2020 es va incrementar tant l’estança mitjana dels turistes com el grau d’ocupació dels establiments d’allotjament en relació a les xifres de l’estiu anterior”, detalla l’informe.

Tot i això, Ferran Giménez, doctor en sociologia i professor col·laborador dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), reflexiona: “Hem construït una societat en què tendim a fer desaparèixer el malestar, l’esforç i el dolor. Sectors de la població a través del seu lleure intenten recuperar experiències més autèntiques i més lligades a la vida real a través d’aquests viatges més vivencials”. “Però en aquestes sortides no hi ha un nosaltres sinó individus que vivim com realitats separades. La intenció és projectar el teu jo vinculat a una situació de plaer. Aquests viatges no són projectes comunitaris i no aporten una altra manera de concebre les relacions o una altra mirada sobre els territoris que es visiten. Una falsa creença de recuperar la llibertat perduda”, conclou.