Escapades

10 espais per reconnectar amb la natura

La xarxa de parcs naturals i nacionals ajuda a preservar un patrimoni únic i molt necessari

El Parc Nacional d'Aigüestortes
10/09/2022
5 min

BarcelonaQuan la pandèmia ens va permetre sortir de casa, molta gent es va encaminar cap a les muntanyes i els rius amb l’objectiu de respirar aire pur. Després de mesos tancats a casa, calia reconnectar-se amb el medi natural, retrobar les sensacions i emocions que desperta el contacte amb el blau i el verd de la natura. Tot correcte si no fos perquè n'hi ha molts es dirigeixen als espais naturals sense una mínima consciència d’on van i de com s’hi han de comportar.

A Catalunya tenim la sort de disposar d'un patrimoni natural molt valuós, però no hem d’oblidar que està a les nostres mans preservar-lo i protegir-lo per poder-ne gaudir. Amb aquest objectiu hi ha, administrativament, els espais naturals protegits: zones terrestres i marines d’especial importància ambiental per la seva representativitat, singularitat, fragilitat o interès dels seus elements o sistemes naturals. La xarxa d’espais naturals protegits de Catalunya consta de 165 espais d’especial valor ecològic i, dins aquests espais, els anomenats espais naturals de protecció especial disposen d’un nivell de protecció superior. Són els parcs nacionals, els parcs naturals, els paratges naturals d’interès nacional i les reserves naturals.

Marc Vilahur Chiaraviglio, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, explica que aquestes distincions s’han anat atorgant "quan s’ha detectat la seva importància en l'àmbit de la biodiversitat i es determina segons el grau de protecció": "Els parcs naturals són els més importants, per la seva biodiversitat i per la singularitat del seu ecosistema. El fet que es declarin espais naturals protegits comporta que es fixen una sèrie de restriccions per garantir la mínima afectació de la seva biodiversitat i que hi hagi un control eficaç d’aquesta afectació".

Són territoris, com apunta Vilahur, "que tenen espècies d’interès per a la conservació, espècies protegides tant de fauna com de flora com d’hàbitats d’interès comunitari, o espais amb zones humides especialment singulars o que presenten un ecosistema molt característic, per exemple. Hem de tenir present que com a societat necessitem la natura per desenvolupar la nostra activitat humana i el fet de tenir una sèrie d’espais on preservem la biodiversitat garanteix el benestar de la nostra societat". El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural apunta també que "els valors naturals són elements cada vegada més apreciats per la ciutadania": "És cert que som cada cop més urbans, però necessitem també més contacte amb la natura i hem de poder oferir també eines de dinamització del territori".

Respectar-los per preservar-los

Per preservar aquests espais, des de les diferents administracions es fan actuacions, com restauracions ambientals o la millora de la qualitat d’aquests ecosistemes. Ara bé, en la preservació d’aquests espais naturals la ciutadania també hi ha de jugar un paper fonamental. El departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, en aquest sentit, impulsa una campanya que té per objectiu "reaprendre a relacionar-se amb la natura per saber com fer-ho sense malmetre-la, preservant-la i posant-la en valor", apunta Marc Vilahur. L’eina principal de la campanya és la pàgina web espaisnaturals.cat, on es recull tot d’informació sobre aquests espais i es donen consells sobre la manera d'accedir al medi natural de manera responsable. Cada espai té la seva casuística i abans d’anar-hi farem bé de saber si és un entorn on hi ha ramaderia extensiva, si hi ha una protecció especial d’espais forestals, si hi ha fauna amenaçada o si l’accés està restringit per preservar l’espai.

Apuntat això, passeu per la web i comenceu a planificar la vostra pròxima escapada amb responsabilitat. De moment, nosaltres us apuntem algunes idees:

1.

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Catalunya).

És l'únic parc nacional de Catalunya i hi podem trobar cims de més de 3.000 metres, així com rius, barrancs i cascades. Però el seu tret més definitori són els més de 200 llacs i estanys, on viuen diferents espècies animals i vegetals. A més, el seu cel nocturn té la certificació Starlight.

El llac de Sant Maurici al Parc Nacional d'Aigüestortes
2.

Parc Natural del Cap de Creus (Catalunya)

A cavall entre el mar i la terra, és un espai de gran bellesa amb una configuració geològica singular amb estructures i afloraments que formen un conjunt únic al món. L’efecte de la tramuntana ha fet que apareguin formes d’erosió capricioses i n’ha transformat el paisatge convertint-lo en un dels més espectaculars del país.

Vista panoràmica del cap de Creus
3.

Parc Natural de l’Alt Pirineu (Catalunya)

L’espai natural protegit més extens de Catalunya, amb una superfície de gairebé 80.000 ha. Sota el cim més alt del Pirineu català, la Pica d’Estats (3.143 m), és una reserva del patrimoni natural i cultural pirinenc. Destaca per les extenses pastures mantingudes per l’acció del bestiar i per la presència d’animals tan emblemàtics com el gall fer, el trencalòs i l’os bru.

4.

Parc Natural de la Serra del Montsant (Catalunya)

Un paisatge únic caracteritzat per la petjada de l’activitat humana i una abrupta orografia de cingles, barrancs i congostos. Ofereix un ric patrimoni natural i cultural vinculat als valors espirituals de la muntanya.

El paisatge del Montsant
5.

Parc Natural del Delta de l’Ebre (Catalunya)

L’hàbitat aquàtic més extens de Catalunya. La singularitat del Delta s’expressa en la seva realitat física, geogràfica i natural, i també en les seves particulars tradicions, cultura, gastronomia, patrimoni arquitectònic i històric.

El far a la platja del Fangar al Parc Natural del Delta de l'Ebre
6.

Illes Atlàntiques (Galícia)

Aquest parc nacional natural comprèn els arxipèlags de Cíes i Ons i les illes de Cortegada i de Sálvora. En tota la seva extensió hi ha un gran bosc de llorers, més de 200 espècies d'algues i diferents tipus de mol·luscos, coralls i anemones. A més, hi resideixen gavines argentades, corbs marins emplomallats i somorgollaires comuns. Per les illes Atlàntiques no hi circula cap vehicle i l'accés és controlat amb un màxim de 2.200 visitants al dia.

Una de les platges de les illes Cíes
7.

Tablas de Daimiel (Castella-la Manxa)

Aquest aiguamoll, situat a Ciudad Real, és únic al món perquè es tracta de l'últim representant de l'ecosistema anomenat taules fluvials, que es produeix pel desbordament dels rius Guadiana i Cigüela, afavorit per l'escassetat de pendent. Tot això ha servit per crear un espai natural de bellesa impressionant on sobreviu una avifauna diferent que utilitza aquestes zones com a àrea d'hibernació i nidificació.

8.

Timanfaya (Illes Canàries)

Aquest parc nacional situat a l'illa de Lanzarote és l'únic de caràcter geològic perquè sorgeix com a resultat de les erupcions volcàniques que van tenir lloc a l'illa entre el 1720 i el 1736, i també el 1824. A diferència d'altres parcs, en aquest no hi ha vegetació i el paisatge es caracteritza per la rugositat de les formes, els diferents colors que reflecteix i la imatge dels volcans. Al parc podem trobar més de 25 volcans, com les muntanyes del Foc, la muntanya Rajada i la Caldera del Corazoncillo.

Un dels paratges del parc de Timanfaya
9.

Monfragüe (Extremadura)

Situat a la província de Càceres, és un dels punts d'albirament d'ocells més importants d'Espanya perquè hi podem trobar, entre moltes altres espècies, l'àguila imperial, la cigonya negra, el voltor negre i grans colònies de voltors lleonats. A més, és un dels indrets que conserven més bé el bosc i el matoll mediterrani.

10.

Ordesa i Mont Perdut (Aragó)

Un racó superb dels Pirineus, amb més de 15.000 hectàrees, dominat pel massís del Mont Perdut (3.355 m), amb els cims de les Tres Sorores, des d'on deriven les valls d'Ordesa, Pineta, Añisclo i Escuaín. Un paisatge de grans contrastos: l'extrema aridesa de les zones altes contrasta amb les valls verdes cobertes per boscos i prats, on l'aigua forma cascades i travessa canons i barrancs.

Espais naturals protegits a Catalunya

La xarxa d’espais naturals protegits de Catalunya consta de 165 espais d’especial valor ecològic protegits pel Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), amb una superfície equivalent al 30% del territori català. Dins aquests espais, els anomenats espais naturals de protecció especial disposen d’un nivell de protecció superior. Inclouen els parcs nacionals, els parcs naturals, els paratges naturals d’interès nacional i les reserves naturals. Entre aquests hi ha espais naturals d’alt valor com els parcs naturals dels Aiguamolls de l’Empordà, el de Cadí-Moixeró, el del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter, el de Montserrat i el del Montseny, així com els Espais Naturals del Delta del Llobregat, el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís de Pedraforca i la Reserva Natural Parcial de Mas de Melons. Podeu consultar la xarxa completa a https://parcsnaturals.gencat.cat.

Xarxa de parcs nacionals a l’estat espanyol

Espanya és un dels països pioners a Europa en l'aposta per la protecció de la natura. La primera Llei de Parcs Nacionals va ser aprovada el 1916. La finalitat dels parcs nacionals és assegurar-ne la conservació, possibilitar-ne l'ús públic i millorar el coneixement científic dels seus valors naturals i culturals, així com fomentar una consciència social conservacionista. Els parcs nacionals espanyols tenen un reconeixement internacional pel seu estat de conservació, planificació i gestió integrada dels recursos naturals (Xarxa Natura 2000, Reserva de la Biosfera, RAMSAR, Carta Europea de Turisme Sostenible, ISO 14001, EMAS...). La xarxa la formen setze parcs: Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Arxipèlag de Cabrera, Cabañeros, Picos de Europa, Caldera de Taburiente, Doñana, Garajonay, Illes Atlàntiques, Monfragüe, Ordesa i Mont Perdut, Sierra de Guadarrama, Sierra de las Nieves, Sierra Nevada, Tablas de Daimiel, Teide i Timanfaya.

stats