Viatja sense moure’t del sofà

BarcelonaDurant el confinament Pablo Belmonte, artista 3D i professional de la indústria dels videojocs, ha estat viatjant pel planeta amb aplicacions de realitat virtual: “Ara mateix la meva apli preferida és Google Earth VR, que inclou l’opció de street view. Et permet tenir davant teu tot el planeta Terra escanejat en 3D i viatjar de manera realista a qualsevol racó del món”, diu. La gran diferència amb els vídeos 360º és que la imatge també té profunditat i pots moure’t per l’entorn i sentir que hi ets. Amb els comandaments pots desplaçar-te lliurement de manera convencional o volant. L’última versió de les ulleres Oculus Quest, de l’empresa líder al sector de la realitat virtual, ni tan sols necessita connectar-se a un ordinador i ho té tot inclòs, fins i tot es poden comprar les aplicacions des de les mateixes ulleres. Quan mig món estava confinat, l’empresa TARGO, amb la col·laboració d’Oculus, creadora de les ulleres Oculus Quest, ha produït When we stayed home, una sèrie de vídeos gravats als carrers buits d’algunes de les ciutats més importants del món, i ara els ofereix de manera gratuïta amb les ulleres. Belmonte preveu que falta poc perquè la realitat virtual s’estableixi d’una vegada per sempre: “Apple ha anunciat que presentarà el seu propi sistema d’ulleres els pròxims anys. I Apple no es llança al mercat fins que sap del cert que els consumidors estan preparats per comprar els seus productes”, diu.

Però no tothom té accés a la realitat virtual o la realitat augmentada i, en canvi, sí als videojocs més convencionals. En els últims 50 anys la indústria dels videojocs ha intentat reproduir la realitat de ciutats i diferents èpoques històriques amb tanta versemblança com sigui possible i, gràcies als avenços tecnològics, les reproduccions són cada vegada més ambicioses i factibles. “L’ús dels videojocs està canviant la manera com ens relacionem amb la realitat que ens envolta i també la configuració del nostre sistema nerviós”, assegura Diego Redolar, professor dels estudis de ciències de la salut de la UOC. Tant les plataformes actuals com el disseny dels jocs permeten que els usuaris tinguin una percepció de l’entorn que els fa sentir-se immersos dins del joc: “El nostre cervell processa la informació que li arriba i permet que el jugador s’integri dins la situació. No és el mateix ser a casa que a fora, on hi ha estímuls com la llum del carrer o les interaccions socials, que informen el cervell, però aquesta percepció pot ajudar en situacions com la que hem viscut durant el confinament o d’altres similars”, diu. Però, d’altra banda, Albert García, periodista especialitzat en videojocs, posa en dubte que es pugui substituir la sensació de viatjar de manera real, que comporta la il·lusió de ser al lloc, sentir l’aire i les olors de cada racó i acabar el dia cansat de caminar fent el turista. Durant el confinament ell ha triat videojocs que li permetessin connectar amb els amics: “He jugat molt al Sea of thieves, un joc cooperatiu en línia de pirates al Carib; un món obert immersiu amb onades, tempestes i una mica de fantasia; una excusa per agafar el vaixell amb els amics i anar parlant. Prefereixo això a una trucada”.

Precisament els videojocs de món obert són els que tenen una dinàmica de joc que consisteix en explorar tot un món i moure’t descobrint noves zones i ampliant horitzons. “És un tipus de dinàmica típica dels últims anys, en què superproduccions dels videojocs com Grand Theft Auto, Assassin’s Creed o Red Dead Redemption tenen escenaris virtuals que reprodueixen o intenten ser rèpliques d’escenaris del món real. Aquest tipus de jocs et traslladen a un món virtual en què et sents completament immers gràcies a la tecnologia actual, que evita temps de càrrega o canviar de pantalla com passava abans, que trencaven l’experiència i feien que t’adonessis que estaves jugant. “Però ara ho sents com una cosa real. Puges dalt d’una muntanya, contemples el paisatge i saps que pots anar a qualsevol dels llocs que veus fins a l’horitzó. No hi ha normes establertes. Això enriqueix el joc fins al punt que desconnectes del món real i entres al joc”, comenta Belmonte. En les experiències de món obert dels últims anys, un dels videojocs que més premis i crítiques positives han tingut és Zelda: Breath of the wild, de Nintendo, que ofereix la possibilitat de jugar amb ulleres de realitat virtual.

I durant la quarantena també s’ha llançat al mercat un dels jocs més esperats de la història dels videojocs, Half-life: Alyx, la millor experiència de realitat virtual que s’ha creat fins ara segons Belmonte. L’empresa que ho ha fet porta una dècada desenvolupant el joc, una experiència extrema de suspens i terror. “Mai havia passat tanta por. T’oblides del món real, tems per la teva vida. És com viure un malson”, assegura l’artista. El joc, exclusiu per a realitat virtual, és una mena de passatge del terror virtual, tot i que quan comences veus lluny la zona per la qual passaràs hores més tard. Per a tots els que vulguin passar por, aquest és el seu joc.