Com seran els viatges després de la pandèmia?

BarcelonaCom i quan podrem tornar a viatjar? És una pregunta clau que es fa molta gent. Se la fan els apassionats de descobrir llocs nous arreu del món, se la fan les companyies aèries i hoteleres, els turoperadors i tots els que tenien una feina vinculada al turisme. Ningú té la resposta encara, però per intentar posar una mica de llum a la qüestió el fundador de les guies de viatges Lonely Planet, Tony Wheeler, ha escrit el llibre En defensa del viaje (Geoplaneta), en què reivindica la importància de viatjar per als éssers humans, però reclama fer-ho molt millor i de manera molt més respectuosa amb el planeta. En una conversa online amb Wheeler des de Melbourne –on ha viscut un dels confinaments més llargs, que li ha suposat deixar de viatjar durant mesos–, aquest expert apunta amb contundència: “La pandèmia canviarà la manera de viatjar, sí, però ho tornarem a fer”. I recorda que el món dels viatges “ha sigut colpejat moltes vegades: amb desastres naturals, amb atemptats, amb conflictes..." "Però sempre acabem tornant a viatjar, el que passa és que aquesta vegada el turisme ja no serà com abans”, vaticina.

Per a ell, l’aturada de l’activitat mundial –inclosos els viatges– és un bon moment per reflexionar sobre on havíem arribat. “Amb la pandèmia hi ha hagut molts països que han vist que tenien un problema amb el turisme, un excés de visitants, i ara tenim una bona oportunitat per veure per què ha passat això i posar-hi solució”. Posa com a exemple ciutats com Barcelona, Venècia o Hong Kong, o països com Nova Zelanda, “on la quantitat de turistes havia fet trencar l’equilibri entre la vida local i la vida pensada per als visitants”. Ell apunta que s’ha de treballar per “limitar d’alguna manera” aquesta allau de visitants, ja que “és nociva per al territori”. “El turisme és una font d’ingressos i de riquesa si es respecta l’equilibri entre visitants i locals, per això cal mantenir-lo”, apunta.

“Viatjar ha de ser un privilegi”

Wheeler creu que un dels problemes que patíem abans que l’arribada de la pandèmia aturés el món és que “havíem oblidat que viatjar és un privilegi”. “No pot ser que pensem que un divendres qualsevol podem agafar un avió per anar a allà on vulguem del món simplement perquè ens ve de gust. Hem de pensar en tornar a viatjar d’una altra manera, més responsable i més sostenible, menys massificada, que tingui en compte l’impacte en els territoris. No podrem anar i venir d’un lloc amb tanta freqüència com fèiem”, apunta, ja que hi ha algunes derivades, com l’excés de companyies àrees i, per tant, de contaminació, que són un gran problema per al medi ambient. “Crec que ara és un bon moment per reflexionar i tractar els viatges amb més respecte”.

D’altra banda, ell recorda que la massificació no ha arribat a tot arreu. “Hi ha països i llocs del món que els agradaria rebre turistes i no en tenen, que estan preparats i tenen molts atractius, i això vol dir que hi ha molt camp, encara, per recórrer”. El problema, segons ell, és que “els turistes sempre van al mateix lloc tots”, i això és un esquema que s’ha de canviar.

Quan i com passarà això, ell no ho sap, reconeix, però apunta que possiblement hi haurà algun tipus de document –com el passaport sanitari que s’ha mencionat en algun moment, per tal de reactivar el turisme– que serà imprescindible per tornar a viatjar. “He llegit sobre el CommonPass [un passaport digital de salut que ja està funcionant en alguns països], on hi haurà les proves covid-19 a què t’has sotmès, i jo crec que això és el que passarà a l’intentar entrar en molts països: et demanaran el passaport i aquest certificat de proves”. I és que Wheeler té clar que “la por al contagi i les malalties marcarà molt en els pròxims temps, i això vol dir que per viatjar haurem de passar per quarantenes, tests i molta més burocràcia, cosa que farà molt més difícil moure’s amunt i avall pel món”. Ell reconeix que pensava que la situació de la pandèmia se solucionaria més ràpid del que està passant. “No sé si tindrem una vacuna massiva per al 2021, tinc la sensació que haurem d’esperar més del que tots voldríem, però no hem d’oblidar que el nostre context, en ple segle XXI, i avançats en ciència i tecnologia, és molt millor del que tenien els que van patir altres grans epidèmies al llarg de la història”.

'Influencers' versus escriptors

Però la conversa amb Wheeler dona per anar molt més enllà del covid-19, i el fundador de les guies Lonely Planet no té cap reticència per abordar un dels grans canvis que s'han viscut en els últims anys en el món dels viatges: la irrupció dels anomenats influencers que han anat desterrant les guies tradicionals com a prescriptors. Però Wheeler es pregunta: “Qui són aquests influencers? ¿Són persones que coneixen bé el lloc, la gastronomia local, els millors paratges…? ¿O són gent a qui interessa parlar de tot això perquè hi ha interessos amagats?”

Ell reivindica la figura de “l’escriptor de viatges”, els autors de guies com les que ell i la seva dona Maureen van crear l’any 1973 i que aviat es van convertir en bíblies per als motxillers d’arreu del món. “L’escriptor de viatges té un paper fonamental; és una persona que s’interessa pel que passa al país, que vol aprofundir en el seu coneixement i compartir-lo. Un bon escriptor de viatges té molta curiositat i vol conèixer la zona des de tots els seus angles: la història, la cultura, la gastronomia... tots els detalls, des de la vida nocturna fins als museus, no se’ls escapa res”, diu en homenatge a aquestes figures que ara estan en crisi.

Wheeler reconeix que la pandèmia “ha colpejat durament les guies de viatges” però també és cert, diu, “que eren un objecte que ja estava en procés de canvi abans del covid-19 perquè la gent ara busca informació de viatges en altres llocs, sobretot online”. Tot i això, ell creu que no són fonts d’informació incompatibles, ja que “quan viatges no sempre estàs online, no sempre tens cobertura o wifi que et permetin connectar-te a internet, i llavors el paper, una guia de viatges, es converteix en un aliat fonamental, per no parlar que constitueixen en si mateixes tot un record de cada viatge que fem”.