Un viatge per la història dels còctels de Nadal

Us proposem un recorregut ple de sabor per les begudes més típiques d'aquestes festes

Dues tasses de vi calent, típic de Nadal
Mar Calpena
24/12/2020
5 min

BarcelonaQuè ho fa que Nadal i Cap d’Any ens facin veniu ganes de beure còctels? Què tenen aquestes dates que històricament en moltes cultures s’han associat a les begudes combinades? Que les festes siguin temps de còctels, però, no és un fenomen actual, sinó que, com anirem veient, la idea de celebrar-les barrejant begudes es perd a la proverbial nit dels temps.

“Quan penso en un còctel de Nadal, el primer que em ve al cap són cava, vins calents, canyella, taronja... també nata, i textures cremoses per a les postres –diu el bàrman i consultor Damià Mulà–. I també la possibilitat de compartir, amb begudes comunitàries com el ponx”. Mulà no va mal encaminat; de fet, si ens fixem en la història de les begudes nadalenques, moltes de les idees que esmenta hi seran presents. Perquè en primer lloc trobem ja des d’abans del cristianisme una forta associació entre alcohol i celebracions religioses, i en segon lloc que durant molts segles les propietats calorífiques de l’alcohol feien de calefacció popular abans que les estufes i els climatitzadors no ens mantinguessin a recer del desembre congelat. Fem un repàs d'algunes begudes típiques d'aquestes festes.

El 'wassail' (o 'lambswool')

Igual que en la tradició cristiana queden restes de les religions paganes anteriors, i el Nadal està íntimament relacionat amb les celebracions del solstici d’hivern, a la cocteleria passa una mica igual i ens han quedat receptes –ara transformades i modernitzades– que ens parlen d’antigues begudes que es prenien en aquesta època de l’any. Per exemple, en alguns comtats d’Anglaterra on es produeix sidra –com Devon, Somerset i Dorset– se celebra encara entre Nadal i Reis la tradició del Wassailing, que amb algunes variacions consisteix a anar en processó a cantar nadales als pomers. El que es busca és assegurar-se que els esperits de la natura procurin una bona collita de pomes. Bé, això i gaudir d’una beguda calenta anomenada també wassail, que se serveix d’un cubell especial. La tradició encara és viva, però la recepta ha anat canviant amb els segles. Sembla que al principi potser es preparava amb hidromel, i que fins i tot s’hi posava pa torrat aixafat. També n'hi ha una versió amb cervesa on s’hi posaven pomes bullides aixafades, que li donaven un aspecte característic de llana d’ovella, raó per la qual s’anomenava lambswool. Si el voleu preparar a casa, una versió fàcil és escalfar una ampolla grossa de sidra –sense que bulli– amb uns trossos de poma, sucre, uns canonets de canyella i gingebre (i si us va la marxa afegiu-hi una mica de Calvados, rom o brandi). Per acabar, serviu-lo en tasses d’esmorzar.

Els vins calents de Nadal

Però més que cervesa o sidra, la beguda per excel·lència dels mercats nadalencs europeus és el vi calent, en les seves mil variacions. Els alemanys en diuen Gluhwein. Els francesos, vin chaud. Els suecs, Glögg. Però l’anomenem com l’anomenem, la idea d’aromatitzar el vi amb diferents espècies i mel ja la van tenir els romans, i a l’Edat Mitjana trobem receptes de barreges específiques per a vi negre, que donava peu a una beguda calenta i medicinal anomenada hipocràs. També n’hi havia per a vi blanc, amb el nom de clarea, o, com l’anomena Francesc Eiximenis a Lo Crestià, vi piment. D’aquesta beguda es deia que era especialment bona per sucar-hi les neules! En totes les iteracions del vi calent trobem sempre combinacions entre gingebre, pebre, clau d’olor i nou moscada, a més de pell de taronja i altres espècies i herbes. Com en el cas del wassail, es tracta d’una beguda comunitària, perquè així és com es prepararan i serviran la majoria de glops fins que amb la Revolució Industrial el ponx comunitari es transformi en el còctel individual, al gust de cada consumidor. Una variació curiosa d’aquests vins calents és el ritual nadalenc alemany del Feuerzangenbowle, que us recordarà sens dubte el cremat o la queimada. En aquest cas no és només que el vi s’escalfi suaument, sinó que amb l’ajut d’unes pinces especials es cala foc a un terròs de sucre amarat de rom i es crema la superfície del líquid afegint-hi més alcohol!

El ponx, el favorit de Dickens

Però abans de convertir-se en una relíquia gastronòmica, els ponxs, dels quals n’hi va haver moltíssimes receptes tant fredes com calentes, van ser la beguda més popular del món. De fet, bona prova d’això és la fascinació que provocaven en el més nadalenc dels escriptors, Dickens. L’autor d’Oliver Twist ens en va deixar fins i tot una recepta, molt similar a la del Feuerzangenbowle, i no es va saber estar d’esmentar el ponx força sovint en les seves obres. Al Conte de Nadal, el fantasma del Nadal del Present ensenya a Scrooge que “apilats a terra, formant una mena de tron, hi havia galls dindis, oques, perdius, aus de corral, formatge de porc, jarrets, garrins, llargues tires de salsitxes, pastissets, púdings de prunes, castanyes roents, pomes rosades, sucoses taronges, precioses peres, pastissos i gibrells de ponx fumejants, que ennuvolaven l’habitació amb el seu fum deliciós”. No us fa venir salivera?

Una tassa de ponx

L''eggnog', el preferit de Homer Simpson

Tot i que va néixer al Regne Unit, seria a l’altre costat de l’Atlàntic on el còctel nadalenc per excel·lència acabaria desenvolupant-se, com, de fet, passa amb l’art de la cocteleria en general. Parlem de l’eggnog, una barreja d’ous, nata i rom o bourbon –tots ells ingredients barats i abundants a l’Amèrica colonial–, i que George Washington servia sovint als seus convidats. Avui als Estats Units es ven fins i tot ja preparat, en tetrabric, i és el favorit de Homer Simpson! Però no feu com ell, que en un episodi nadalenc hi remulla els cereals de l’esmorzar… Si no us voleu complicar la vida, el licor neerlandès Advokaat és essencialment una versió a punt per beure d’aquest mateix còctel. Si per contra us la voleu complicar encara més, podeu fer-ne una variació calenta, el Tom and Jerry –sí, va donar nom als dibuixos animats!–, on la mescla escalfada es barreja amb clares muntades a punt de neu i nou moscada.

El contundent Eggnog

Les visions contemporànies

Però que no hi ha còctels nadalencs d’un estil més modern? Doncs sí. De fet, hi ha molts bars que quan arriba la temporada proposen begudes amb un toc nadalenc. Un altre bàrman i consultor, Mauri Jiménez, ens diu que “amb el temps hem anat adaptant altres ingredients de celebració, com el cava, o que es consideren nadalencs en altres països, com les mandarines, per tenir gustos més frescos”. Està d’acord amb ell Mulà, que ha fet bandera del seu estil d'aprofitar els productes de la terra per a les seves creacions, i que es va inspirar per a la recepta que ens ofereix “en un Brandy Alexander", però amb el seu toc: "Hi homenatjo el meu amor al torró i el nom del meu nebot!”, explica. Còctels, doncs, perfectes per a dies tan familiars.

RECEPTES

Christmas Cooler

l 20 cl de Fever-Tree Ginger Ale
l 5 cl de brandi
l 2,5 cl de suc de mandarina
l Pell de taronja i un anís estrellat

Ompliu un got alt amb gel. Afegiu-hi tots els ingredients excepte el ginger ale. Ara afegiu-l'hi, procurant remenar amb molta suavitat per no trencar-ne les bombolles. Decoreu-ho amb la pell de taronja i l’anís.

Aleixandre

l 5cl de brandi o rom o bourbon
l 2 cl de xarop de sucre
(proporció 1:1 sucre i aigua)
l 15 cl de llet
l Dos trossets de torró de Xixona
(uns trenta grams)
l Dues neules
l Sucre

Piqueu les neules i barregeu-ne la meitat amb una mica de sucre. Humitegeu la vora externa d’una copa tipus Martini i unteu-la amb el preparat de neules, com si es tractés de la sal en un Margarita. Tritureu el torró amb la llet i el xarop. Poseu glaçons en una coctelera i aboqueu-hi la llet amb torró i el destil·lat que hàgiu triat. Sacsegeu la coctelera amb força uns quinze segons, fins que noteu que les parets són fredes. Serviu el líquid, tot filtrant-lo, dins la copa, vigilant que no se us desmunti la vora. Empolvoreu-ho amb pols de neula.

stats