Una veu per a pel·lícules i anuncis per a tot el món que surt d’un estudi casolà de Lleida

LleidaEl primer cop que l’actriu lleidatana Begonya Ferrer va gravar la seva veu per a projectes audiovisuals ho va fer amb una manta al cap. Un tècnic de la seva companyia de teatre li havia deixat un micro i una petita taula de so i ella, tapada amb una manta de casa per millorar la qualitat de la seva veu, va iniciar-se en un món que ara suposa una de les seves principals fonts d’ingressos. “Vaig arrencar d’una manera molt precària”, confessa.

Ferrer, de 45 anys i veïna del barri lleidatà de la Bordeta, ha estat tota la vida vinculada al teatre familiar amb la companyia Zum-Zum. L’estiu del 2019, interessada pel seu propi consum d’audiollibres, va acceptar els primers encàrrecs de doblatge i locució com un divertiment. Al veure que hi tenia traça i que li agradava, va anar acceptant més projectes. Fins que va esclatar la pandèmia.

El confinament va accelerar les coses. Amb els bolos d’actriu cancel·lats, Ferrer va fer un pas més en el seu nou projecte amb la construcció d’un estudi de so dins de casa. “El meu pare, que és un manetes, m’hi va ajudar”, recorda. En un dels dúplexs de la llar van construir junts un tancat amb envans prefabricats i ella ho va acabar revestint amb una espuma industrial per a l’aïllament tèrmic i acústic. El cubicle, de poc més de tres metres quadrats, donava una bona qualitat sonora, tot i que no l’aïllava dels sorolls exteriors. Quan volia gravar, ho havia de fer en dies sense pluja i “confiant que el gos del veí no bordés”. El parrupeig dels coloms de l’estiu del 2020 també va ser un malson acústic.

Els encàrrecs augmentaven, sobretot de clients internacionals. Les peticions principals han estat pel·lícules d’animació que busquen una veu hispana, a més de projectes publicitaris, audiollibres, documentals i vídeos corporatius. D’ella prové la veu que dona la benvinguda als passatgers dels avions d’Ibèria o la veu d'una de les aplicacions d’entrenament per a mòbils de la marca Nike. És locuta en català i en castellà, però també en anglès, italià i francès, per a aquells clients que busquen un deix hispà en tots els idiomes. “Moltes són empreses espanyoles que volen comercialitzar a l’estranger”, amb una veu que recordi la seva procedència.

No dobla pel·lícules per a productores del nostre país, pel compliment de la normativa actual que requereix una llicència específica, però sí molts films estrangers d’animació amb continguts en castellà. Tot i que ella és lleidatana, la seva família materna és originària de Burgos, i això l’ha ajudat a assumir l’idioma amb naturalitat. Però sobretot té molts clients que li demanen imitar l’accent llatinoamericà. “Quan era petita consumia molts dibuixos de Disney i m’encantava imitar-los amb el seu accent llatí, i ara em va molt bé”, explica. Aquesta habilitat, afegida a la seva experiència al teatre familiar, li ha permès acceptar molts encàrrecs d’aquest tipus, fins i tot de la coneguda plataforma de continguts Netflix. “L’animació et permet exagerar l’accent llatinoamericà, cosa que no m’atreviria a fer amb actors humans”, afegeix Ferrer. El colofó li va arribar el mes d’agost passat, quan va ser nominada a cinc categories dels premis internacionals One Voice Awards, organitzats per Gravy for the Brain a Dallas.

Encàrrecs amb accent de Lleida? Molt pocs, admet. Però de tant en tant n'apareixen alguns, com el recent de la mantega Cadí (empresa de la Seu d’Urgell), que li va demanar una locució en la variant nord-occidental. “Em va fer molta il·lusió”, confessa.

El salt professional

Ha reduït la seva activitat d’actriu a més de la meitat, però no vol abandonar els escenaris. Com a mínim un cop a la setmana treballa a les oficines de la seva companyia i de tant en tant se’n va de gira. “És la manera que em queda per relacionar-me amb la gent”, diu Begonya Ferrer. I és que de vegades es passa jornades maratonianes de dotze hores seguides tancada a casa locutant per a diversos projectes simultanis.

La intensitat de la feina la va empènyer fa tres anys a assumir una inversió de més envergadura. Va comprar un nou estudi de gravació molt més professional, aïllat de l’exterior i amb moltes més prestacions, que alleugereixen considerablement la seva feina. Unes obertures amb doble vidre li permeten veure la llum natural del carrer i té prou espai per instal·lar-hi els seus ordinadors i ubicar-hi fins a tres persones assegudes. “La majoria de projectes els faig al meu aire, però en algunes ocasions els meus clients volen estar presents mentre gravo la veu”, explica.

A més, s’ha comprat un estudi portàtil que li permet continuar treballant fora de casa, sobretot quan se’n va de bolos amb la companyia. És una cabina plegable, “una mica incòmode”, reconeix, però que li serveix per complir amb els terminis d’entrega quan no hi ha més marge de temps.

De feina no n'hi falta. Molts dels seus clients ja li truquen directament, però ella es manté activa al mercat a través de bancs de veu i presentant-se a audicions en línia a través de diverses plataformes. Tot i que és capaç de donar veu a personatges simultanis d’una mateixa pel·lícula, alguna vegada ha demanat ajuda a la seva filla de 14 anys, que dona vida als més infantils. “Ella encara conserva la veu d’una nena petita i em va molt bé”, argumenta.

Intel·ligència artificial

El seu penediment més gran en aquest món és haver venut la seva veu a plataformes operades per la intel·ligència artificial. Admet que li van oferir molts diners per clonar-la. Va cobrar prop de deu vegades més de l’habitual. Després de gravar una locució de més de quatre hores, l’empresa contractant va utilitzar tot el material sonor per a la generació de la veu humana amb l’aplicació TTS (les sigles de l’anglès Text-to-Speech). “De vegades sento la meva veu per internet o en anuncis que no he gravat mai, i se’m fa molt estrany”, reconeix. No ho tornarà a fer, perquè sent que ha tirat pedres sobre la seva pròpia teulada. Recorda que mai havia arribat a pensar que allò aniria tan lluny. “Sempre creia que la veu reproduïda artificialment sonava massa robòtica, però la tecnologia ha avançat tant que ara resulta supernatural”, assegura. En aquell moment va pensar que si no ho feia ella ho acabaria fent algú altre, però ara ja no accepta més encàrrecs d’aquest tipus. “Ens hem de protegir”, defensa.