De vendre souvenirs a servir cafè: els quioscos de Barcelona es busquen la vida

BarcelonaEls quioscos de premsa de Barcelona s'han fet seva la màxima de renovar-se o morir. Per compensar la caiguda de vendes de diaris i revistes, tenen tabac, loteria o joguines i cromos per a la canalla, a més de publicitat, però on la reinvenció s'ha evidenciat més fins ara ha sigut en les zones turístiques, on sovint els souvenirs han arraconat la premsa. Des de la pandèmia aquest procés ha assolit una nova dimensió. De vegades, de la mà d'inversors locals i vinguts d'altres països que han vist una oportunitat en el declivi dels quioscos. En molts ja s'han instal·lat caixers automàtics, armariets de paquets d'Amazon, s'hi serveixen cafès i ara tindran antenes 5G.

Alguns han incorporat una barra de bar per fer cafè i costa reconèixer quina era la seva funció primigènia. Els caixers, els armariets de paquets i les antenes 5G compten amb el beneplàcit municipal, però les cafeteres no. Malgrat que fa més d'un any que l'Ajuntament va anunciar que els quioscos podrien vendre cafè, menjar envasat i reduir el percentatge mínim que ha de tindre-hi la premsa –passant del 80% al 51%–, el fet és que aquestes mesures es va quedar en una mera voluntat que va encallar amb les eleccions municipals del maig del 2023.

Les transformacions estan motivant que el paisatge dels quioscos barcelonins sigui d’allò més heterogeni, com ha constatat l'ARA després d'haver-ne recorregut una vintena de diversos barris i de l'Hospitalet de Llobregat. La venda de premsa es concentra sobretot en la gent gran acostumada al paper. D'aquí que els quiosquers es busquin la vida per garantir-se altres ingressos o que nous inversors reviscolin quioscos tancats o en procés de jubilació aprofitant que el traspàs els resulta econòmic. Diversos quiosquers coincideixen a dir que els nous serveis i productes ja els suposen el 70% de la facturació i la premsa el 30% restant.

Fins ara la venda de souvenirs s'havia convertit en la gallina dels ous d'or d'alguns quioscos, on la premsa pot haver acabat reduïda a la mínima expressió. En el de Diputació amb Roger de Llúria de l'Eixample barceloní, els turistes inclús tenen salvaslips a la seva disposició. En algun altre la premsa ja ha desaparegut del tot, com el de la sortida del metro de Montbau (L3), que sobretot ven snacks, begudes i joguines. En un lateral queden velles revistes tenyides de blau, com una Dinero del maig del 2007, amb un titular revelador: "El ladrillazo. El aterrizaje del sector inmobiliario puede ser abrupto". Des d'aquella crisi i amb les seves dificultats per adaptar-se a la digitalització, la premsa en paper recula sense aturador. Segons l'Ajuntament de Barcelona, en els últims anys s'han retirat 109 quioscos, i dels 288 que queden n'hi ha 254 adjudicats, 9 de cedits a l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i 25 de vacants.

El cafè pren el protagonisme

Ara el cafè s'ha erigit en la nova gallina dels ous d'or dels quioscos. Entre els pioners a tenir-ne, el del passeig de Sant Joan 17, on el desembre del 2019 es va estrenar News & Coffee, impulsat per un grup d'expats, entre els quals Gautier Robial. "El paper no està mort, el quiosc no està mort: està més fort i és més necessari que mai", assegura, com ara per fomentar la interacció veïnal i les publicacions de qualitat. Fan cafè d'especialitat, venen alguns diaris d'aquí i fins a 120 revistes "independents", cap en català, almenys el dia que hem anat al quiosc. Robial assegura que el 60% de les vendes són de premsa i presumeix de ser "l'únic concepte de quiosc a Barcelona que respecta el 80%" mínim de premsa vigent. A Barcelona hi ha cinc quioscos News & Coffee i s'han estès a València, Madrid i Londres.

Uns mesos més tard, ja el 2020, va néixer GoodNews amb l'objectiu de transmetre "bon rotllo" en plena pandèmia. En aquest cas, el cafè ha pres gairebé tot el protagonisme a la premsa: al quiosc del davant del Palau Robert hi comptem una desena escassa de diaris i revistes, i s'hi pot entrar per recollir el cafè en una barra. Rere aquesta empresa hi ha un grup de cinc emprenedors, entre els quals el CEO, Jan Barthe Cuatrecasas, de la família del despatx d'advocats Cuatrecasas. Entre diverses rondes de finançament ja han aixecat 15 milions d'euros. A Barcelona tenen 13 punts de venda, entre quioscos i baixos comercials seleccionats per estar en zones concorregudes per oficinistes i turistes, detallen des de l'empresa, i també tenen presència a Madrid i París.

Quioscos particulars també s'han apuntat a l'auge del cafè, com el Barukh Coffee de Gran Via - Calàbria. Només amb premsa "la rendibilitat no era l'esperada" per a Diego Caicedo i ara el negoci el fa amb el cafè d'especialitat. Quan hi acudim, bona part de les revistes estan ocultes rere paquets per recollir. "La premsa desapareixerà tard o d'hora", vaticina Caicedo, mentre que per a d'altres el cafè és un mer complement, com al quiosc de l'eix verd de Consell de Cent a tocar de Bruc. Daniel Nieva va posar una cafetera per l'expectativa creada amb l'anunci que podrien vendre cafè, però el seu és tan sols de càpsules i garanteix: "Si demà em diuen que ho tregui, no tinc cap problema".

Inclús el Col·legi de Periodistes de Catalunya, que gestiona quioscos a la Rambla i al passeig de Gràcia, ha incorporat una cafetera en almenys un d'ells i ha traspassat el del davant del Palau Robert a GoodNews. Tots els intents per tenir el parer del col·legi sobre aquestes decisions han resultat infructuosos. En tot cas, l'extensió de les cafeteres ha inspirat Florencia Cagna, que amb Ossie Mustafa han agafat el quiosc de la cantonada entre Comte Borrell i Marquès de Campo Sagrado a Sant Antoni per vendre vinils –encaixen amb el plec de condicions vigent– i premsa musical. "La primera vegada que vaig veure una cafeteria en un quiosc va ser «Uau, per què no això»?", relata.

Per incorporar nous serveis, l'Associació Professional de Venedors de Premsa de Barcelona i Província (APVPBP) confia en Urban Service Point (USP), una empresa a través de la qual s'instal·len els caixers, armariets d'Amazon, carregadors de bateries per a bicis i motos –un parell de quioscos ja en tenen– i antenes 5G –la primera s'està muntant a la Rambla, 136–. De família de quiosquers, Luis Sancho (USP) va pensar a posar remei al declivi dels quioscos, perquè són "un capital brutal" en estar a peu de carrer i ser accessibles. Des del 2022 han desplegat nous serveis en més de 150 quioscos de Barcelona i són gairebé 400 comptant els de Madrid, Màlaga i Granada. "Hi ha molts quioscos que si no fos per nosaltres haurien tancat", assegura.

Modificació normativa pendent

El vistiplau municipal a tots els canvis en els quioscos es fa esperar. No agraden a tothom: el Gremi de Restauració de Barcelona ha arribat a considerar la venda de cafè i menjar envasat una mostra d'intrusisme i competència deslleial. Fonts municipals expliquen a l'ARA que "l'Ajuntament treballa des de fa mesos en un nou model de negoci i té previst elevar al plenari durant les pròximes setmanes l'aprovació provisional". Afegeixen que la proposta cal treballar-la "amb els grups municipals i altres interessats", entre els quals hi ha l'associació APVPBP dels quiosquers barcelonins. El vicepresident, Jordi Bastardas, reclama a l'Ajuntament agilitat: "A pràcticament res diu que no, però no tirem res endavant o es triga molt".

Entretant i sense detallar-los, l'Ajuntament diu que té oberts 14 expedients per incompliments. N'hi ha de vinculats al cafè perquè almenys algun és de News & Coffee, confirma Robial. Al mateix temps, amb l'obertura del seu quiosc de vinils, Cagna ha vist com l'Ajuntament és "superflexible" davant de "la nova onada de joves amb ganes d'emprendre" i creu que el futur dels quioscos implica especialitzar-se com ella: vendre còmics, jocs de taula o articles per a gossos i tenir la corresponent premsa especialitzada. El quiosc queer Odd Kiosk del carrer València, que té publicacions i obres d'art LGTBIQ+, n'és un exemple.