Mudança a la vista? Dona una segona vida als mobles
Us donem idees i us proposem recursos perquè altres persones aprofitin el que no pots endur-te
BarcelonaUn trasllat pot ser un moment de canvi cap a una nova vida, però també un maldecap per a qui no sàpiga què fer amb tot el que ha acumulat durant anys. Bé perquè la nova llar ja estigui moblada, perquè no hi càpiguen els mobles o bé perquè el transport no sigui factible, cada vegada que algú entrega les claus hi ha mobiliari que queda orfe. Per sort, però, hi ha alternatives a tenir en compte abans de llençar-los al contenidor.
Tirar d’agenda
“Hola a tothom! Ja tenim data per marxar de Barcelona, serà a principis d’octubre i necessitem desfer-nos d’alguns mobles i trastos. Us enviem un PDF amb tot el que tenim a la venda i si hi ha res que us faci servei ens aviseu”. Amb aquest missatge la Violeta i l’Alba esperen poder desfer-se del sofà, taules i cadires, llits i altres objectes abans de deixar la que ha sigut casa seva durant cinc anys. Han fet un inventari amb fotografies, descripció i preu detallant tot allò que els és més urgent vendre i ho han fet arribar als contactes més pròxims per WhatsApp perquè també ho enviïn a gent de confiança.
“Els mobles són un problema quan t'has de mudar i no te'ls pots endur”, lamenta la Violeta. Aquestes dues germanes han optat per l’opció de l’inventari, que no exclou la venda a través d’internet, per veure tot el que havien acumulat aquests anys i decidir què guardar, vendre o regalar. “És més fàcil vendre tot allò que no requereix desmuntatge i que cap en un cotxe. Els llits, còmodes i sofàs són més complicats perquè es necessita una furgoneta o camió”, expliquen. “Com que hi ha coses a les quals els tenim cert afecte, ens agrada la idea que algú conegut es quedi alguna cosa nostra com a record”, afegeix l’Alba. Per ara van venent les coses més petites i confien en desfer-se dels mobles més grans a temps de marxar.
Botiga d'oportunitats
Pisos que cal buidar i són plens de tresors. A vegades de rampoines, però molts guarden calaixeres, còmodes, vitrines, cadires, tauletes, armaris o fins i tot vaixelles dignes de ser rescatades. Això és el que fan a Columpiu, botiga de l'Eixample on donen segones i terceres oportunitats a tots aquests articles. “Oferim el servei de buidatge gratuït o de pagament segons la quantitat d’ítems que puguem aprofitar després per la botiga. Ens enduem sobretot mobles vells que es puguin fer servir com estan o que siguin fàcils de restaurar”, comenta la Mónica Gentile, una de les propietàries del local al carrer Casanova de Barcelona.
“Hi ha modes com la de buscar articles d’inspiració nòrdica, però principalment la gent els busca de fusta, antics i no gaire grans, perquè els pisos són cada vegada més petits”. Pel que fa al públic de la botiga, Gentile explica que bàsicament reben veïns i veïnes del barri, però que en definitiva hi entra qualsevol persona que busqui articles per “donar-li un toc diferent a la casa i posar ànima a les estances”.
Pel que fa a l’aspecte sostenible de vendre i comprar mobles ja fabricats i usats, Gentile reconeix que va haver-hi una època en què la gent “ho llençava tot”, però ara entre “que està de moda i hi ha més consciència” s'està donant més sortida a tot allò de segona mà. A més, de tant en tant es donen situacions que en una botiga de mobles nous serien impensables. “A vegades coneixem la història dels mobles i d'altres no, però ens hem arribat a trobar àlbums de fotos familiars i hem trobat les persones que hi apareixien o familiars a través d’Instagram”, explica Gentile.
A un clic de distància
El Dani Morales ha fet una mudança aquest estiu i, en el seu cas, afirma haver-se desfet només d’un 10% de tot el que tenia. L’altre 90% l'ha mogut d’un traster a l’altre. “He aprofitat el dia del moble, he anat al punt verd, he regalat coses i d’altres les he venut a Wallapop”, diu. Vendre mobles per internet és ja una activitat habitual i amb aplis com Wallapop o similars només cal connexió a internet, algunes fotos i bastanta paciència.
“Vendre així és una mica desesperant i pots arribar a perdre molt de temps rebent persones interessades en els teus articles”, reconeix. “Ignoro la gent que obre el xat de conversa només amb una xifra i que ni saluden”, explica. Alhora, però, assegura haver tingut bones experiències amb usuaris de l’apli: “He conegut gent molt maca que acabava d'arribar al barri i fins i tot els he fet una mica de guia mentre els ajudava a portar un moble”, comenta.
Troballes a sota de casa
El dia que toca i en l’horari indicat, qui ho necessiti pot baixar mobles i estris domèstics vells perquè siguin aplegats a sota de casa pel servei de recollida dels ajuntaments. Aquest dia, però, també és un moment esperat pels cercadors de gangues o trastos per restaurar. Les voreres i xamfrans de la ciutat s’omplen a partir del vespre de qui es desfà d’algun article i de qui en busca. Aquests últims passen per davant una vegada i una altra, remenen i valoren possibles desperfectes. Miralls, DVD antics i qualsevol tipus de moble pot estar esperant una nova llar. Per a uns, una opció econòmica, un pèl arriscada però sobretot atzarosa que permet aconseguir nous elements per a la casa. Per a d’altres, l’oportunitat de desfer-se gratuïtament i sense maldecaps del que ja no necessiten.
Mercats de segona mà
Cada cap de setmana en algun punt de Catalunya se celebren mercats d’antiguitats, de brocanters, de segona mà o vintage. Duguin el nom que duguin aquests punts de trobada són sovint llocs perfectes per vendre, i també comprar, mobles i articles per la llar. Amb històries familiars o trets de magatzems de l’Ikea, els trastos que s’hi poden trobar són per a tots els estils i butxaques. Hi ha qui ho ven a un preu elevat perquè no té pressa per desfer-se’n, perquè vol recuperar el cost inicial o perquè té un gran valor sentimental. També hi ha qui ven cadires a cinc euros perquè els materials no són de qualitat o té urgència per treure-se-les de sobre. En la majoria de casos cal reservar i pagar per la plaça que s’ocupa en el mercat, però sovint surt a compte si s’aconsegueix vendre força i es tenen habilitats socials o bons preus.