Un vell escorxador de porcs i ovelles, convertit en refugi per a gats i gossos
El poble de Sudanell rehabilita, amb la intervenció de veïns i artistes, un equipament municipal en desús per atendre les mascotes perdudes o malaltes
SudanellL’antic escorxador de Sudanell (al Segrià), el mateix indret on fins fa deu anys se sacrificaven porcs, cabres i ovelles, ara és tot el contrari. Ha quedat reconvertit en un espai per protegir, atendre i fins i tot salvar animals, principalment gats i gossos.
Antigament, era un equipament públic on els carnissers locals portaven regularment el bestiar per sacrificar-lo i vendre’l a peces a les seves botigues. Ara, la realitat és una altra. Amb el tancament progressiu de molts establiments petits i la producció intensiva de carn al si de les grans càrnies privades, l’existència de l’escorxador va esdevenir innecessària.
D’una forma gairebé inversa, la presència de mascotes a les llars s'ha anat incrementant exponencialment en la darrera dècada. I, amb això, també els casos d’animals perduts i, fins i tot, abandonats.
Sudanell, un poble que mai ha arribat al miler d’habitants, té censats actualment més d’una seixantena de gats que viuen al carrer, però a la pràctica podrien superar fàcilment el centenar. Estan repartits en sis colònies gestionades per voluntaris, membres de l’associació local Lo Portal.
L’entitat, integrada per més de 150 membres des de la seva creació el 2022, compta des de fa un any amb una secció animalista que gestiona les colònies felines. Aquesta mateixa secció ha estat la impulsora del nou equipament de Sudanell, inèdit a la zona rural de Ponent. “Volem ser un projecte pilot inspirador per als municipis de l’entorn”, reivindiquen.
Un canvi radical
Sudanell va tancar les portes del seu escorxador el juliol del 2013 i, des d’aleshores, l’edifici es va convertir en un improvisat magatzem municipal on s’anaven acumulant tota mena de materials, fins i tot deixalles. L’estiu de l’any passat, el col·lectiu animalista de Lo Portal va arribar a un acord amb l’ajuntament per aprofitar l’espai i reconvertir allò que servia abans per matar animals en un indret per salvar-los.
“Ha estat un canvi radical”, manifesta Lara Escartín, una de les responsables de l’associació. Un canvi no sols de fons, sinó també de forma. Des de l’agost passat, els voluntaris han estat netejant el magatzem, reciclant tota mena de residus i reaprofitant objectes, incorporant noves connexions de llum i aigua, refent parets i instal·lant-hi finestres. Paletes, lampistes, electricistes, fusters metàl·lics i pintors han col·laborat en una iniciativa que ha regenerat l’immoble completament. I el retoc final l’han afegit fa molt poc una parella d’artistes argentins creant un mural de quatre metres d’alçada i catorze d’amplada de contingut purament animalista.
Vero Gatti i Guido Ferro, que tenen la seva residència a Buenos Aires, organitzen regularment gires per Europa per executar projectes socials i didàctics a través dels seus pinzells. “Amb els nostres viatges busquem generar ponts i traslladar l’art a la comunitat”, diuen. En el viatge d’enguany han passat per l’escola pública de Vilanova de Bellpuig (Pla d’Urgell) i per l’associació de garantia agroalimentària La Botiga del Prat del Llobregat, entre altres parades. I també han estat a Sudanell.
El mural que van pintar durant tota una setmana recrea, a partir de fotografies, les imatges de mitja dotzena de gats (i un gos) que durant els darrers mesos han estat sota la custòdia de l’associació i que han acabat sent adoptats. Amb pintura acrílica de diversos tons (groc, lila, verd, taronja i blau) els dos argentins han buscat donar vida als animals amb molts contrastos i detalls, alguns d’ells humanitzadors. Fins i tot, hi han incorporat reproduccions de plantes autòctones, algunes d’elles en perill de desaparèixer dels camps de Ponent, com l’espígol i la porrassina. “Aquest projecte ha estat tot un plaer”, manifesta Guido Ferro.
La parella d’argentins treballa sovint en projectes vinculats amb la natura. “La seva feina és molt reconeguda en el sector animalista i aquesta iniciativa de Sudanell els era molt escaient”, argumenta la dissenyadora Lara Costafreda, una de les voluntàries de Lo Portal que l’any 2019 va coincidir amb els argentins al festival internacional Trimarchi de Mar del Plata. “Vam connectar molt aviat i, quan vaig assabentar-me que ells preparaven una altra gira per aquest any, ràpidament els vaig fer aquesta proposta”, explica la dissenyadora lleidatana.
Un projecte inspirador
El vell escorxador no serà un allotjament permanent per a les mascotes, sinó exclusivament un refugi temporal per protegir-los, curar-los i impulsar la seva adopció el més àgilment possible. De fet, des que el projecte va arrencar fa uns mesos (sense encara tenir l’escorxador del tot reconvertit), l’associació ha donat ja en adopció prop d’una vintena de gats i gossos. “El nostre objectiu és difondre un model descongestionat i evitar estar mai col·lapsats d’animals”, reclama un altre dels voluntaris, Roger Perejuan. “A més, pretén donar un respir a les protectores i les cases d'acollida, que estan saturades des de fa molts anys, i sensibilitzar la població sobre el respecte i la cura pel medi ambient i els animals”, afegeixen.
Una sala d’atenció veterinària, una altra de quarantena per a animals malalts, dues gosseres, una recepció i una sala d’adopció. Aquestes són ara les noves dependències del vell escorxador. El protocol d’adopcions de Lo Portal inclou un contracte perquè la família acollidora es comprometi a cuidar sempre l’animal i reivindicar que “un animal que rescates dels carrers, és igual de bo que el que hi ha a les cases”.
Paral·lelament, el grup de voluntaris continuarà ocupant-se de controlar les colònies de gats del carrer a través del mètode CER (captura, esterilització i retorn) amb l'objectiu d'assegurar la convivència amb el veïnat i la qualitat de vida dels felins. “Els animals que vinguin del carrer per ser atesos a l’espai, tornaran novament al carrer”, asseguren.
Una entitat compromesa
Lo Portal va néixer el 2022 amb l'objectiu de donar resposta a diferents problemàtiques urgents del municipi. Un dels seus plats forts va ser crear un Pla Pilot per a la inclusió a través de l'aprenentatge de la llengua catalana en el qual participa el 90% de la població estrangera del municipi, “un programa de cultura transformadora anual”, descriuen. En aquests moments, l’entitat està desenvolupant un Pla Transversal de Cures per a la gent gran, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida d'aquesta població i assegurar que puguin acabar els seus dies de la manera que ells desitgin.