Estem cada vegada més conscienciats sobre els animals?

Què sabem realment sobre el menjar que tenim al plat? Una pregunta que cada vegada es fa més gent arreu del món i que, des de fa uns anys, suma consciències també entre personatges públics. Sense anar més lluny, aquest dijous es projectarà al CosmoCaixa ‘Eating animals’ [Menjant animals], un documental narrat per l’actriu i coproductora Natalie Portman, que des de fa anys denuncia les pràctiques de la indústria càrnia i les seves conseqüències per als animals, el planeta i la democràcia. En el film es mostra com l’agricultura ha passat de ser local i sostenible a convertir-se en un monstre corporatiu que ofereix ous, carn i productes lactis a preus hiperbarats. Uns preus que oculten uns costos reals molt elevats: l’explotació d’animals, l’ús nociu d'antibiòtics i hormones, i la contaminació de l’aire, el sòl i l’aigua.

La projecció de la pel·lícula de Portman es fa en el marc de la 25a edició del Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient (FICMA), que fins aquest divendres projectarà en diferents sales de Barcelona més de 120 treballs audiovisuals en què es vol conscienciar el ciutadà sobre les diferents problemàtiques ambientals que afecten el nostre planeta –com el plàstic dels oceans, el canvi climàtic, la caça il·legal, la desforestació o la indústria alimentària– i les alternatives que hi ha –com les energies renovables–. Entre les pel·lícules hi ha ‘Sharkwater extinction’, feta pel recentment desaparegut Rob Stewart, i ‘Poisoning paradise’, produïda per l’actor Pierce Brosnan.

De fet, són moltes les 'celebrities' que des de fa anys aprofiten la seva fama per denunciar les males pràctiques amb els animals i la indústria alimentària. El cantant Paul McCartney ha confessat més d’una vegada que es va fer vegà després de veure com un peix que havia pescat lluitava per la seva vida. Arran d’això també va començar a col·laborar amb PETA (People for the Ethical Treatment of Animals), associació en defensa de tractar èticament els animals. Uns passos que també ha seguit la seva filla, Stella McCartney, que, a part de ser vegetariana, també opta per utilitzar només roba d’origen orgànic i llana sostenible. Una de les seves clientes habituals és Cameron Diaz. Altres famosos que des de fa anys també promouen el veganisme i lluiten activament en contra de la indústria càrnia i el maltractament animal són el cantant Bryan Adams, les actrius Kim Basinger i Ellen Page o els actors Leonardo DiCaprio, Joaquin Phoenix i Woody Harrelson, entre molts altres.

"Cada vegada hi ha més interès i conscienciació entre el públic", assegura Jaume Gil, director del festival FICMA. Després de 25 edicions i una mitjana de 8.000 espectadors a l’any, Gil creu que el seu públic té moltes ganes de saber coma es pot millorar la salut del planeta i la dels humans. "Tenen moltes inquietuds per saber de quina manera es pot consumir millor per repercutir positivament en el medi ambient i en la salut humana", resumeix. A més, Gil assegura que cada vegada hi ha més produccions sobre el respecte pels animal i sobre com s'ha de tractar els éssers vius del planeta. "Tot el que té a veure amb la vida i l’ésser humà com a part de l’entorn és el que el públic rep amb més interès". Per aquest motiu, en aquesta edició del festival s’ha optat perquè el nexe en comú de totes les produccions sigui que sempre hi hagi una història humana al darrere, una persona que s’enfronta a una situació mediambiental.

Indústria qüestionada

Que cada vegada hi ha més conscienciació sobre els productes que mengem queda palès fins i tot en estudis del sector. El març passat la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies (FECIC) va presentar un estudi en què es detectava una constant disminució del consum de la carn, tendència que era afavorida per la pressió social i els canvis d’estil de vida dels consumidors. I segons l’estudi, els que seguien consumint carn ho feien "amb culpa i preocupació", davant tota la "informació negativa que es publica als mitjans de comunicació". D’altra banda, també es detectava que els consumidors apostaven per productes que haguessin passat més controls de qualitat, que comptessin amb segells de carns locals ecològiques i que no tinguessin presència d'additius i químics perjudicials per a la salut. Paradoxalment, els mateixos consumidors també demanaven que aquesta carn tingués un preu més assequible als punts de venda i que fos més present als establiments d'hostaleria.

Dades alarmants

Des de fa anys diferents grups animalistes vetllen per denunciar els danys que provoca aquesta indústria. Un exemple és l’associació Anima Naturalis, que fa diferents accions al carrer, o Pacma, el Partit Animalista Contra el Maltractament Animal, que fa intenses campanyes de divulgació sobre la producció de la carn, que segons un informe del Worldwatch Institute s’ha quadruplicat des del 1960. Segons expliquen els responsables de Pacma, hi ha diverses raons per les quals la indústria de la carn està acabant amb el planeta.

Per començar, alerten sobre la Xina, que produeix el 28% de la carn mundial però que, alhora, és un país que té molt poca regulació mediambiental. Tot i que el gegant asiàtic va anunciar fa dos anys que intentaria reduir la ingesta de carn a la meitat, encara que això s'aconseguís el consum en l’àmbit mundial encara seria molt elevat. Des de Pacma s’assegura que en països industrialitzats com Espanya el consum mitjà de la carn és de 75,9 quilos a l’any per persona, mentre que als que estan en vies d’industrialització és de 33,7 quilos, tot i que la seva demanda va en augment. Per poder oferir carn a tanta població, actualment es destina el 70% del terreny agrícola del planeta a pastures per alimentar els animals que mengem. Això no tan sols limita l’espai per cultivar aliments per als humans, sinó que també provoca la desforestació de boscos i selves, necessaris per combatre l’efecte hivernacle i el canvi climàtic.

D’altra banda, les entitats animalistes consideren alarmant la utilització d'antibiòtics en els animals: es calcula que el 2011 els Estats Units van vendre 13.600 tones d’antibiòtics als animals de les granges, gairebé quatre vegades més que els antibiòtics subministrats a les persones. Unes dades que semblen poca cosa en comparació amb les 100.000 tones d'antibiòtics subministrats als animals de la Xina. Un tractament dels animals que, alhora, pot causar malalties i problemes de salut als consumidors, que no sempre saben què estan menjant realment.

Per si això no fos prou, es calcula que es necessiten 15.415 litres d’aigua per produir un quilo de carn de vaca, i el 20% de l’aigua dolça que es consumeix al planeta s’utilitza per cultivar cereals i gra per alimentar els animals. En definitiva, es calcula que el cost ecològic del consum de carn augmenta fins a 100 vegades les emissions de CO2 d'una dieta vegetariana. Tot això sense oblidar el maltractament al qual són sotmesos els animals per poder-ne obtenir una producció rendible i a un preu assequible per a tots els consumidors.