En el canviant món de les tendències, les marques i els models van i venen en el vaivé d'una indústria afamada per col·locar desenes d'exemplars a uns usuaris que l'any vinent en buscaran de nous perquè els que tenen ja no seran la moda. Davant d'això, l'usuari arrossegat per les modes pot accedir a diverses solucions de reciclatge, filles o no de l'ecoblanqueig i fruit de diverses iniciatives incipients sobre la matèria. Per exemple, Nike ha creat el programa Move to Zero, que preveu que els consumidors els tornin vambes de qualsevol marca "quan ja no aguanten ni un quilòmetre més" per poder reciclar-les o donar-les. Més ambiciosa és NNormal, la nova marca de Kilian Jornet que sota el programa No Trace Program promou el reciclatge de l'equipació esportiva. Segons els impulsors de la iniciativa, anualment es venen 20.000 milions de parells de sabatilles i el 90% mai acaben sent reciclats malgrat trigar més d'un miler d'anys a descompondre's. La majoria acaben en platges i abocadors. Davant d'això, NNormal promou que els consumidors duguin el material esportiu de manera gratuïta a diversos punts de recollida d'Europa i els Estats Unit. Volen, així, recuperar el màxim de vambes i de roba perquè tinguin una segona vida o es reciclin.
El boom de les vambes: el cas d'èxit d'una moda que sedueix a tothom
El boom de les sabates esportives no para de créixer i s'acosta a públics i espais que fins ara no havia conquerit
BarcelonaQui hauria pensat mai que les vambes serien les reines de passarel·les, pistes de ball i fins i tot oficines de les grans corporacions? Doncs aquest fenomen, a banda de fer anys que està instaurat a casa nostra, ja és capaç fins i tot de trencar estocs, fer que s'esgotin els models a les botigues físiques, provocar importants pujades de preus i donar lloc a edicions de col·leccionista, així com liderar estèticament tota una cultura de masses. Com a comú denominador, sol passar que aquests models tornen del passat; és a dir, que no són noves creacions o dissenys, sinó que es tracta de reversions de clàssics de la infància i l'adolescència d'aquells que avui es considerarien joves: generació Z i mil·lennials.
Per a Matilda Antón, creadora digital i reputada prescriptora de sneakers, ja fa uns quants anys que la comoditat s'ha convertit en tendència, i això "sens dubte ha ajudat a fer que les sabatilles esportives es posin en el punt de mira". Ella destaca que també els estils més athleisure (que combinen el punt esportiu amb el punt casual) i més sporty (esportius) continuen ara mateix en ple creixement i es continuen considerant tendència.
"Sembla que el boom de les sneakers seguirà per un temps més en el top del que considerem l'estil actual", considera. Per la seva banda, l'expert en vambes Kike Marina, autor de l'exitós blog especialitzat 25 gramos, assenyala que les vambes sempre han estat relacionades amb la joventut i l'adolescència i una "suposada rebel·lia", i des de la indústria exploten aquest concepte per oferir-lo als que ja no són tan joves. Per a ell, en els últims anys s'han donat dos fenòmens que han convertit les vambes en un objecte de compra massiva. El primer, el canvi de discurs de Nike, que va passar de ser una marca centrada en l'esport a crear el 2012 les Roshe Run per arribar a tothom. I, en segon lloc, el fet que les marques de luxe "han acceptat que les vambes són una part del seu negoci", i alhora també les marques esportives han intentat imitar el comportament de les marques de luxe, detalla.
Revendes i edicions especials
Ara bé, dintre de l'ampli panorama de fabricants, què fa que uns models triomfin per sobre dels altres? Per a Antón, això depèn de molts factors, però primer hi ha el paper dels prescriptors o sneakerheads i després dels influencers, que quan les comencen a portar fan que automàticament "tothom les vulgui per poder ser una icona d'estil". Segons ella, actualment és molt fàcil que amb les xarxes socials un model de vamba es faci popular i s'esgoti a tot arreu, sobretot si hi sumem "la increïble feina de màrqueting que estan fent les marques de sneakers". Per a Marina, també hi ha un mecanisme del mercat que ho promou: "l'escassetat com a model de negoci" al fer-les inaccessibles per preu. "Crear-ne molt poques unitats i esperar que aquest caràcter inaccessible impregni la resta de la marca", explica.
Quan un model arriba a l'estrellat es donen mecanismes molt diversos, com la revenda, les edicions especials i l'augment de preus, "res que no passi en altres mercats", diu Antón, que celebra l'interès dels usuaris per productes que "tenen història". En el mateix sentit, Marina remarca que tots els mercats solen seguir les mateixes tendències que la resta, i que el col·leccionisme de vambes actual està relacionat amb un afany "per conèixer la història i mantenir-la viva", que en l'univers de les vambes està molt relacionat amb el mercat de segona mà americà i la seva interacció amb el Japó. Ara bé, Antón afegeix que un aspecte positiu d'aquest boom és que la seva democratització ha beneficiat sobretot les dones: "Quan jo vaig començar, moltes de les sabatilles que m'agradaven només les trobava per a homes i nens, i avui m'al·lucina veure la quantitat de col·leccions que es fan només per a dones", subratlla.
El triomf d'una icona 'genderless'
Ara mateix, les reines urbanes són les Adidas Samba, un model que ha tornat perquè, segons Antón, ara "hi ha una moda vintage d'estil genderless, senzill, còmode i d'inspiració retro". Aquest model encaixa a la perfecció amb aquesta tendència actual, i a més a més són molt "portables", de manera que s'adapten a molts gustos i estils. També hi ha contribuït el fet que les influencers més conegudes les han abraçat amb els ulls tancats. Marina recorda que les Samba són un dels models històrics de la marca, que continuen l'estela de models anteriors com les Superstar i les Gazelle. "La primera vamba a tenir aquesta estratègia va ser l'Stan Smith", remarca. En el cas de les Samba, a més han tingut col·laboracions amb Jonah Hill, Wales Bonner, Pharrell Williams o C.P. Company.
Un cas històric
Un altre model imbatible ara mateix són les Converse Chuck Taylor All Star, que, tanmateix, "no han deixat de ser mai al focus i han estat sempre presents a la moda", diu Antón, que les considera un clàssic atemporal que funciona per als usuaris des dels "més rockers fins als més senyorets". Per contra, l'empresa no publicita gaire aquest model perquè sap que no li cal i que té les vendes assegurades. També Marina coincideix en remarcar que aquest "és un cas únic" i que no es pot comparar a cap altre model. "Amb petits canvis, està a la venda des del 1917 i, si fem l'excepció d'un moment en què va ser una vamba esportiva, sempre ha estat relacionada amb les subcultures i la rebel·lia malgrat ser un èxit comercial", explica Marina, que avisa que en aquest cas des de l'empresa sí que s'han jugat amb l'escassetat i les edicions limitades. Tanmateix, per a ell, aquesta sabatilla s'ha convertit en un "bàsic atemporal" com ho poden ser els Levi's 501, una samarreta blanca o una gorra de NY, segons exemplifica.
Vambes de la vella escola
També ara estan en boca de tots les Nike Air Max, tot i que durant molt de temps models anteriors com les Air Max 87, 90 o 97 "han estat molt cobdiciats per col·leccionistes de la vella escola", diu Antón. Ella considera que són creacions que van marcar un abans i un després en el món del calçat esportiu, i per això obtenen "tanta admiració i afecte" en aquest àmbit. Marina precisa que les Air Max van sortir el 1986 i s'actualitzen gairebé cada temporada. "Aquí Nike intenta mantenir l'estatus dels seus models més clàssics amb els colors originals limitant els seus llançaments i intenta arribar a tothom amb altres colors i materials", explica.