Per què tothom porta vambes retro?
Marques com Veja, Sayes i Pompeii basen els models en la influència de les sabatilles esportives de tota la vida
BarcelonaL'edat d'or de les vambes, o sneakers com a terme en anglès universalitzat, sembla que no tingui fi. Ja formaven part de la cultura urbana i juvenil des de fa cinc dècades, però els últims temps han passat a ser un element indispensable del dia a dia per a quasi tothom. En altres paraules: ja no és un calçat estrictament d'esport o infantil, sinó el complement preferit de molts adults, una tendència afavorida per la casualització general a l'hora de vestir de l'era actual. El millor exemple és quan anem a treballar: fins fa uns anys era vist com un acte massa formal anar-hi amb calçat esportiu o urbà, i ara és gairebé la cosa més habitual. Les vambes han passat per davant de les sabates en moltes oficines.
S'han fet fortes en la rutina i aquest context ha afavorit l'aparició de noves marques que competeixen en una guerra de guerrilles davant les poderoses i mastodòntiques multinacionals. El que uneix moltes d'aquestes empreses relativament petites, a banda de sentir-se com un David contra Goliat, és que han anat creixent a partir de la invocació de la nostàlgia: la majoria de les que més han funcionat opten per un model clàssic per damunt dels nous materials i tecnologies. En aquest camp, un dels grans referents d'avui són les populars Veja, de moda a tot el planeta, però també n'hi ha de més proximitat com Pompeii i les Saye, una popular marca de Barcelona.
Sinònim de distinció
Per entendre per què tantes firmes tendeixen cap a l'estètica vintage cal tenir una visió completa de la història de les sneakers. Hi ha dues transicions clau: la popularització de les sabatilles de tenis i l'entrada de les vambes com a element indivisible de la cultura urbana. "Als anys 70 hi ha una explosió en la comunitat afroamericana que es reivindica a partir de la roba, i especialment de les vambes, perquè no disposa de prou recursos per aspirar a altres elements de luxe", explica Orlando Chico, responsable del podcast Suelas de goma, especialitzat en cultura sneaker. Les vambes urbanes han anat evolucionant cada vegada més i, evidentment, unes senzilles Puma Suede no s'assemblen gens a les futuristes Nike Yeezy, però sí que coincideixen en una cosa: s'han convertit en icòniques i, si bé unes ja han transcendit, les altres ho acabaran fent.
Perquè un model esdevingui un clàssic sovint es vincula a personalitats importants del món de la moda i l'esport. El millor exemple de la transversalitat i persistència són les Adidas Stan Smith, unes vambes que fa cinquanta anys que estan de moda i que han copiat multitud de marques d'una manera més o menys dissimulada. El primer moviment d'èxit va ser aconseguir la legitimitat d'un gran esportista, però no va ser l'únic element triomfador: "Són sabatilles molt simples, d'estètica senzilla, blanques, clàssiques del tenis i amb un preu competitiu, perquè es comercialitzen amb materials diferents que fan variar el preu", explica Chico. L'expert de Suelas de goma cita algunes de les vambes que han inspirat els models retro d'avui. "A banda de les Stan Smith, les més influents són les Nike Wimbledon, que són molt semblants, no passen dels 75 euros i van entrant i sortint del mercat; les Adidas Superstar, o les Chuck Taylor All Stars, de Converse, que juntament amb els models clàssics de Vans, són els eterns. S'han venut sempre, tota subcultura urbana les ha comprat i les han portat totes les estrelles".
L'exemple de Veja
Aquests models icònics de grans marques han fet història en la moda urbana i la seva persistència ha impulsat la creació de noves companyies. Si no vols portar les sneakers de tota la vida, pots tenir-ne unes de molt semblants però de firmes més petites, exclusives i a un preu una mica més elevat. És el cas de Veja, amb un model popular que és clarament un tipus de vamba inspirat en les sneakers clàssiques. Molt pròxim al vintage de models com Stan Smith, han aconseguit ser una de les marques més vistes a la ciutat fora de les grans multinacionals històriques de la indústria. Fundada el 2004 per Sébastien Kopp i François-Ghislain Morillion, Veja és una firma francesa que inclou una icònica V al lateral de tots els models. Més enllà de l'estètica, l'empresa ven una certa ideologia ètica: les sabatilles es fan a partir de cotó agroecològic obtingut de cooperatives del Brasil, seguint principis de comerç just i centralitzant-ne l'emmagatzematge i la distribució amb Atelier Sans Frontières, una associació de reinserció laboral francesa.
"Aquesta mena de marques venen el fet diferencial, però quan es fan grans això es perd, tal com va passar amb la marca Etnies, que venia del món de l'skateboard", explica Chico. En aquest sentit, l'exclusivitat de tenir unes Veja, ara ben fàcils de trobar en moltes botigues de la ciutat, comença a ser més baixa. Tot i això, la marca francesa continua sense gastar ni un sol euro en publicitat, un dels seus grans trets diferencials.
Un altre nom que ha optat pels models d'estètica retro és Pompeii. La companyia espanyola va debutar el 2014 apartir de quatre amics, amb Jaime Garrastazu al capdavant. Van començar a sonar gràcies al seu model Higby, un híbrid de vamba i sabata, amb el qual van començar a tenir distribució a França, Alemanya, els Països Baixos i el Regne Unit, a més de botigues físiques a Barcelona i València, entre més ciutats. També disposen d'un model vintage cada cop més exitós i que està guanyant presència a internet, les Elan. Blanques, com marca el cànon, són un model que beu indissimuladament de sneakers tan històriques com les Adidas Continental i les Reebok.
Precisament Reebok i la seva característica doble línia lateral és la referència que tothom recorda quan veu les Saye. Si hi ha unes vambes catalanes que els últims anys s'han anat fent un lloc entre les d'estètica retro urbanes, són aquestes. Fundades amb el nom de Wado el 2018, el 2021 ja van vendre més de 50.000 parells de sabatilles esportives a tot el món. El projecte va començar amb micromecenatge i, de la mateixa manera que Veja –la seva gran referència–, també aposta per la sostenibilitat. "Produïm en petites fàbriques artesanals de Portugal on es respecten escrupolosament els drets laborals, la igualtat de gènere, hi ha salaris ètics...", explicava fa dos anys una de les seves fundadores, Marta Llaquet, a l'ARA. Sobre el seu model estrella, el 89, l'any de naixement dels quatre responsables de Saye, van tenir clar que l'estètica vintage era el camí a seguir des del principi: "Pensàvem que podia ser una tendència de moda present i futura i s'han complert les nostres prediccions".
Inspirar-se en models de multinacionals no és gens nou, només cal veure què feien firmes com J'hayber i Paredes als anys 80 i 90. El que és clar és que aquestes marques estan fent del vintage la seva marca diferencial. Vambes retro per mirar al futur.