Vaixelles d’autor i taps centenaris: l’artesania de l’Empordà es reivindica

La Bisbal d'EmpordàTreballen la ceràmica, la pedra, el suro, el vímet, la porcellana, la fusta, l’espart, el vidre o els teixits. Tots els artesans de la comarca que representen el territori i són destres amb el que fan tenen cabuda a Gla Empordà, una concept store situada a la Bisbal. “L’artesania és el luxe d’un territori i hauria d’estar a l’abast de tothom”, explica Piluca Paulí, fundadora al costat de Marta Xuclà de la iniciativa, que a banda d'oferir productes locals també proporciona tallers i experiències amb els artesans involucrats. "Volem que es conegui l’Empordà des d’una perspectiva més autèntica", assegura Xuclà, interiorista i creadora de les decoracions efímeres de l'espai.

Dos dels artesans que formen part del projecte són David Rosell i Anna Ballesté. Fa 20 anys van descobrir amb la ceràmica un amor tan fort com el que van acabar compartint més tard, com a socis d’un projecte genuí i també com a parella. “Som uns friquis d’aquest material i, al final, tots ens acabem unint d’una manera o altra”, bromeja el David. De Barcelona van viatjar al cor del Baix Empordà per instal·lar-se a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal. Després d’aprendre els secrets d’aquest art ancestral i seduïts, com diuen ells, “per l’aigua i el foc” necessaris en el procés de creació, aquest tàndem va desenvolupar el seu estil i va crear noves tècniques amb la firma Estudi Ceràmic [ba_Ro], un projecte de disseny situat a Vulpellac amb el qual signen les col·leccions de vaixelles d’autor i objectes per a la llar, elaborats artesanalment amb les argiles del territori.

Ballesté i Rosell tenen el seu mètode a través d’una exclusiva tècnica de cocció, que es basa en la combinació d’una temperatura límit amb l’absència d’oxigen. Això fa que cada peça de ceràmica adquireixi característiques pròpies del gres, poc habituals en productes fets d’argila vermella, com la vitrificació, duresa i mínima porositat. El resultat són peces de ceràmica de qualitat, cuidades al detall amb matèries de km 0 que destaquen també per la seva singularitat. Fins i tot, la mà de cada artesà marca la diferència. “Sabem qui ha fet cada peça perquè reconeixem l’empremta de cadascú”, explica a tall d’anècdota el David.

Tot i que produeixen a petita escala, la vaixella i els objectes de disseny d’Estudi Ceràmic [ba_Ro] acompanyen les viandes d'alguns dels millors restaurants catalans. Hi confien segells gastronòmics com l’Enoteca de Paco Pérez dins l’Hotel Arts Barcelona, l’Àbac de Jordi Cruz, Casa Jondal de Rafa Zafra a Eivissa o, per la zona, el restaurant Saó de Vicenç Fajardo, el Vicus de Pals o Casamar de Llafranc. “Els oferim un servei de personalització sobre peces que ja tenim fetes i les adeqüem a les seves necessitats”, detalla l’Anna.

Tradició surera

Més enllà de la ceràmica, qui coneix com ningú l'artesania empordanesa és la família Llenas, que treballa el suro des de fa cinc generacions. La seva empresa, LlenasNaturCork, es va fundar l'any 1893 i està especialitzada a fabricar productes de suro a mida, principalment taps, que exporta a països com França, Itàlia i Anglaterra. “Aquesta història comença amb el meu besavi i la seva capacitat d’emprenedoria. Amb 14 anys es va posar a treballar pel seu compte, armat només amb un ganivet i molta determinació”, explica Jaume Llenas, quarta generació del negoci. Al cap d'uns anys va néixer una empresa que, amb el pas del temps, ha introduït la maquinària i ha perfeccionat la tècnica i els processos de producció, treballant un material autòcton que és sostenible, únic i estretament vinculat a la història de la demarcació, ja que està present a les Gavarres, l’Albera i les Guilleries. “Aquest ofici ha sobreviscut gràcies a l’amor per la feina i la voluntat de preservar una tradició que ha estat part de la nostra família”, detalla Llenas.

De l’arbre a les mans del Jaume, tot i la industrialització d’alguns processos, el suro encara es manipula manualment per convertir aquesta matèria natural en tota mena d’elements utilitaris i de decoració. Amb la incorporació de Lluís Llenas, la saba nova de la saga familiar, s’han introduït altres innovacions tècniques com la impressió en 3D. “Vaig començar a crear nous productes a partir de suro, donant-li una visió més tecnològica i un toc més creatiu”, diu aquest jove de 32 anys, que desenvolupa productes amb altres dissenyadors. Això sí, per molt que es modernitzi l’empresa, l’essència és la mateixa. “Mantenim el respecte i l’arrelament a una tradició que ens defineix”, conclou.

L’escultor i picapedrer de la Sagrada Família

Un altre dels artesans que formen part de Gla Empordà és el belga Gaëtan Chapel, que de jove, quan treballava en un despatx d'advocats, va decidir canviar les lleis per l'art d'esculpir pedra. “Això d’estar entre quatre parets no era per a mi”, recorda. Tenia 23 anys i després d’uns anys de formació per aprendre l’ofici, es va estrenar remodelant els detalls ornamentals i arquitectònics dels edificis més emblemàtics de Brussel·les. Més tard, va treballar a França i Anglaterra per acabar establint-se a Barcelona l’any 2000. “La meva parella estava molt a gust a la ciutat i la meva particular volta al món es va acabar fa gairebé 25 anys”, diu en to burleta. A la Ciutat Comtal va trobar feina a la Sagrada Família. “He restaurat diversos elements del claustre”, especifica qui també ha esculpit la pedra de la catedral de Barcelona. L’ofici de picapedrer, però, ràpidament va agafar un nou rumb, ja que considera que no estava ben valorat. “Em vaig cansar del tracte: les empreses em consideraven més un manobre que un artista”, diu Chapel.

De Barcelona, l’escultor i picapedrer va emprendre un nou viatge fins a Corçà, on des del 2004 s’ha establert treballant per compte propi. Al seu taller, Chapel ha creat la seva marca homònima, i ha donat una segona vida a retalls de pedres de diferents pobles de l’Empordà. “Veig la bellesa de la pedra a tot arreu i intento apropar-la a tothom”, explica aquest artista bolcat en la pedagogia i la divulgació de l’ofici. Precisament, Gaëtan Chapel esculpeix la pedra natural i l’adapta per crear formes orgàniques que es converteixen en objectes únics d’artesania contemporània que tant poden ser peces escultòriques com ornamentals o bé utilitàries. Des d’una sabonera fins a estris de cuina.

A banda de l'Estudi Ceràmic [ba_Ro], l'empresa surera de la família Llenas i l'obra de Gaëtan Chapel, Gla Empordà aglutina més d’una cinquantena de marques artesanes. “Connectem amb ells per desenvolupar productes específics com obsequis que representin la cultura i el patrimoni de l’Empordà per a hotels, empreses i altres establiments turístics”, explica Paulí, experta en comunicació i encarregada de crear aquests vincles. “Que l’artesania no només sigui un objecte de decoració o d’ornamentació, sinó que s’integri com un patrimoni cultural que tenim i que mostrem amb orgull”, afegeix.