Vacances sobre rodes: l'alternativa turística d'alguns municipis catalans

TàrregaLes autocaravanes continuen a l’alça. Es tracta d’una modalitat turística que va aparèixer amb força a Catalunya fa més d’una dècada, però va ser el 2020 quan va consolidar-se com un dels pocs sectors econòmics que van sortir beneficiats de la pandèmia. Encara avui es manté en auge. França figura com el país capdavanter en aquesta activitat turística sobre rodes (compta amb més de 9.000 àrees de descans per a aquests vehicles), però l’estat espanyol hi ha irromput en els darrers anys i presenta actualment uns 1.500 espais. Catalunya n’és capdavantera, amb una quota que arriba al 35% de l’aparador espanyol, un índex que supera els seus “rivals”: el País Valencià, Aragó i Andalusia.

La proliferació d’aquests miniapartaments sobre rodes ha generat un boom econòmic important però, a la vegada, un problema tant urbanístic com de convivència social. I és per això que l’administració pública ha volgut assumir-ne el control, sense esperar que el sector privat ho absorbeixi. Una de les primeres comarques a tenir una visió premonitòria va ser Osona. Allí, la marca Osona Turisme del consell comarcal fa anys que promou la creació d’àrees públiques per atraure una activitat que ha vist créixer com l’escuma.

Cap a l’any 2015, diversos municipis veien que alguns dels seus carrers i places començaven a registrar la presència nocturna d’aquests enormes vehicles i van plantejar-se la possibilitat de posar-hi ordre. Alguns consistoris van adreçar-se al consell per demanar assessorament i els tècnics comarcals de turisme van plantejar un projecte que veuria la llum el 2018. “En aquell temps teníem un total desconeixement del sector i vam haver de contractar una empresa externa per tal d’identificar els requisits que havien de presentar aquestes àrees públiques”, explica Sandra Fumaña, la responsable comarcal de turisme.

El seu document aconsellava que els consistoris dediquessin àrees per concentrar les autocaravanes i allunyar-les dels carrers: un terreny pla, accessos adequats i places ben delimitades, il·luminat i amb punts de connexió elèctrica per als vehicles i per a l’abocament d’aigües brutes. Aquestes eren les condicions mínimes aconsellables per tal de garantir el seu preuat reordenament.

Una línia d’ajudes de la Generalitat (els anomenats Plans de Foment Territorial de Turisme del departament de Treball) va permetre que una dotzena d’ajuntaments trobessin finançament per adequar zones públiques per al descans de les autocaravanes. Entre aquests consistoris que van acollir-se a les ajudes també hi havia els de Vic i Viladrau, que ja feia anys que tenien un espai per a autocaravanes i el volien millorar. Tant, que avui en dia els experts consideren que el pàrquing de Viladrau, amb capacitat per a vint autocaravanes, és un dels més ben valorats de tot l’estat. Amb zona pícnic i wifi, els usuaris han de pagar tres euros al dia (cinc, si és cap de setmana). “És un preu simbòlic perquè els turistes prenguin consciència del seu valor”, justifica Fumaña.

Amb la creació de totes les àrees de la comarca, el consell va iniciar-ne la promoció a través de la seva pàgina web i els seus responsables es reuneixen anualment per fer-ne valoracions i prendre decisions de millora.

Suport al turisme privat o competència deslleial?

Es dona la circumstància que allí on més ha augmentat la inversió pública en el turisme d’autocaravanes és precisament allà on hotels, cases rurals i fins i tot càmpings tenen menys pes. Segons les últimes dades de l’Agència Tributària de Catalunya, tota la zona central del país és la que presenta els índexs més baixos en la recaptació de la taxa turística. Amb les Garrigues a la cua (que l’estiu passat va recaptar menys de 3.000 euros), a la part baixa del rànquing recaptatori destaquen tota la plana de Lleida (Urgell, Pla d’Urgell, Noguera i la Segarra), la zona nord de Tarragona (Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta) i la Catalunya Central (Anoia, el Penedès, el Lluçanès, el Moianès i també Osona). Moltes d’aquestes comarques són precisament, a hores d’ara, les que més han invertit en infraestructures públiques per acollir i cuidar el turisme d’autocaravanes, una activitat que no imposa la mencionada taxa.

Quan Osona Turisme va iniciar el seu projecte de promoció d’autocaravanes, va esclatar un debat amb el sector hoteler i, sobretot, amb els propietaris de càmpings, per un possible cas de competència deslleial. Però els experts asseguren que es va resoldre positivament. “És una evidència –opina Fumaña–, perquè els usuaris dels nostres pàrquings sols poden estar un màxim de dues nits i són turistes que van sempre en ruta, que no volen establir-se als càmpings”.

A l’Urgell, una altra comarca on també s’ha potenciat molt l’activitat d’autocaravanes, pensen el mateix. Encara més, creuen que els pàrquings municipals són un complement a l’oferta d’allotjaments convencionals. De fet, asseguren que, des que van començar a potenciar els seus espais per a autocaravanes, l’ocupació mitjana als hotels i càmpings ha augmentat també deu punts, i ha superat el 50% de mitjana anual.

L’actual consellera de Turisme de l’Urgell, Gràcia Auró, va ser una de les ideòlogues del projecte a partir del 2019. “Volíem promoure un turisme de qualitat, respectuós amb el nostre patrimoni i el paisatge, un perfil de visitant familiar i de classe mitjana-alta que vingués a consumir els nostres productes”, argumenta Auró.

El projecte de l’Urgell va idear-se en nom del repoblament, sobretot dels micropobles que han estat perdent habitants i serveis. La pandèmia va donar-hi una empenta i la comarca ha culminat amb setze àrees per pernoctar gratuïtament amb tota mena de serveis, entre els quals destaquen els que ofereixen les de Tàrrega, Vallbona de les Monges i Preixana.

Per donar a conèixer encara més les seves àrees, el consell comarcal va invitar mitja dotzena de bloguers catalans perquè en fessin difusió. Uns van ser els propietaris de Kucavana, un blog gestionat per una família de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental), força coneguts al sector. Van arribar a publicar tot un catàleg per descriure les àrees, fer propostes de rutes i batejar la comarca com la Toscana catalana.

Amb la seva autocaravana han viatjat per una gran part del món i han ajudat altres comarques a desenvolupar millors serveis per a aquest tipus de turisme. “El Penedès s’ha posat també molt les piles i, últimament, també el Bages i el Berguedà”, explica la cap de família, Pilar Àvila, politòloga i assessora d’ajuntaments.

En altres indrets, la iniciativa no està organitzada comarcalment, sinó de forma aïllada pels seus municipis. Són els exemples de la Garrotxa i, sobretot, de les Garrigues.

En aquesta darrera comarca lleidatana, en els últims anys s’han habilitat mitja dotzena d’àrees municipals. La de Fulleda és de les poques de cobrament, perquè inclou serveis extra com l’accés a les dutxes de les piscines municipals. A la majoria d’àrees (a Bovera, Vinaixa, el Vilosell, les Borges Blanques, l’Albi, la Pobla de Cérvoles i Tarrés), l’accés és lliure i gratuït.

Bovera va ser el primer ajuntament que va apostar per aquest tipus de turisme a les Garrigues. L'alcalde de Bovera, Òscar Acero, explica: “Quan vaig començar amb la construcció d’una àrea al poble, em van tractar de boig, però ara molts han seguit el meu exemple”, es congratula. Al llindar amb la Ribera d’Ebre, Bovera pateix els efectes més dramàtics del despoblament, però insisteix en iniciatives per salvar-se de la desaparició, com la trobada d’autocaravanes que convoca anualment des del 2006. “Per a nosaltres, els turistes que venen no són forasters, sinó uns veïns més", emfatitza l’alcalde. “Els caravanistes no són turistes, són visitants, que els agrada fer ruta sense soroll”, comenta la consellera de turisme de l’Urgell. “I és que el millor turista és el que no es nota”, conclou.

Les millors recomanacions a Catalunya

Tot i la motivació aficionada de la família de Pilar Àvila, Kucavana s’ha convertit en un dels referents informatius en turisme d’autocaravanes a Catalunya i en un portal molt visitat per als amants d’aquest sector. Manuals, normatives, consells i guies són alguns dels materials que aquesta família ha publicat després dels seus múltiples viatges a bord de la seva Challenger 396, la que ells anomenem la Kucavana, que van adquirir el 2018. Amb dos nens i tres gossos, la família va assumir un model de vida molt particular i una manera compromesa de difondre-la.

Entre les recomanacions que figuren al seu blog, que inclouen òbviament les que van relacionades amb les vacances amb nens, han inclòs una llista top-10 de destins catalans per anar-hi amb una autocaravana o una càmper.

A part de les ja mencionades àrees de l’Urgell i la de Viladrau, la família Kucavana en destaca algunes més com a imperdibles: l’Estartit, Olot i la zona volcànica de la Garrotxa, Gironella, la Seu d’Urgell i la Cerdanya, Rialp, Espot, el Parc Natural d’Aigüestortes, Sant Maurici, Àger, el Delta de l’Ebre, Tarragona, Reus i el Montsant.

Òbviament, ells són honestos i adverteixen que les seves recomanacions estan basades en la seva pròpia experiència. Però la sinceritat es concentra sobretot en aquells consells bàsics per als qui vulguin posar-se a la carretera i no sofrir imprevistos incòmodes. Una farmaciola amb medicaments bàsics, un bon rebost, la cartilla veterinària per a les mascotes, pastilles i líquid per al WC químic i una bona assegurança són algunes de les cinquanta coses útils que ells asseguren portar sempre a sobre. I les més sorprenents? Walkie talkies (bàsicament per jugar), humidificadors, una manta refrigerant per al gos, subjectacaps per als nens i sensors d’aparcament. I és que la llista pot ser inacabable per tal de millorar el nivell de qualitat de les vacances.