Amb l'explosió de les aplicacions de cites la manera de buscar i trobar parella ha canviat radicalment. Som en un punt en què l'ús que se'n fa és tan generalitzat que hem entrat en plena era de la targetització, i per això d'aplicacions que ens ajuden a conèixer algú especial n'hi ha per a tots els gustos: condició sexual, edat, localització, aficions comunes o, fins i tot, poder adquisitiu. Hi ha tanta oferta que les novetats que destaquen mínimament han de tenir alguna cosa nova que les diferenciï de la resta, ja que el mercat sembla haver cobert totes les expectatives de sobra. En aquest sentit, ha aparegut una nova manera de lligar que, si presenta una gran novetat, és que funciona mitjançant Twitter. A més, té tres diferències de pes respecte de la majoria d'aplicacions: no hi ha cap gran empresa al darrere, ni tan sols una d'emergent amb elaborats plans financers; l'exposició dels usuaris és totalment pública i gratuïta i està pensada en català i per a usuaris dels Països Catalans.
TinderCat no és el resultat d'una gran troballa a base d'hores de pluja d'idees. Tot al contrari, la seva força és l'espontaneïtat. Va aparèixer l'11 d'abril de l'any passat, quan Gerard Querol, conegut a internet com a Gerry Querry, va fer una crida des del seu compte de Twitter: "Fent Amics Catalunya, qui busqui parella que entri". I resulta que la gent hi va entrar. Així va néixer aquest projecte, que orgànicament no té res a veure amb la conegudíssima aplicació californiana Tinder, com una eina que va esprémer totes les possibilitats que ofereix Twitter, adaptant-lo a l'objectiu de trobar parella o conèixer gent nova. La idea principal era aprofitar els nous espais de conversa que ofereix l'aplicació de l'ocellet al marge de les publicacions generals: "Creia que calia començar a treure el potencial de les sales de conversa, una opció llavors força nova i que pràcticament ningú estava fent servir", explica Querol. Al jove estudiant de dret i relacions internacionals s'hi van unir Carla Junyent i Ramon Pera quan les trobades virtuals van començar a fer-se més grans i difícils de controlar.
Cançons i amor
El funcionament és ben senzill: els organitzadors creen una d'aquestes sales amb el nom de TinderCat i ells mateixos la moderen. Un cop són dins, els usuaris tenen dues maneres de presentar-se: anunciant-se a un dels moderadors per via interna (els coneguts com a DMs), que els presenten a tothom, o utilitzant el hashtag públic, un mètode molt agraït, perquè ha aconseguit que, cada vegada que s'organitza, l'eina sigui trending topic a Espanya.
A partir d'aquí, i un cop fetes les presentacions, els candidats comencen a interactuar, sigui públicament o per privat, fent servir totes les possibilitats que Twitter ofereix als seus usuaris. D'aquí en surt, o no, la màgia: "Cada dia que passa és millor, perquè es crea un ambient molt divertit i distès", explica Querol. Avui dia TinderCat s'organitza cada dues o tres setmanes, sense un dia de la setmana o periodicitat concreta ni tancada: "M'agrada que la gent trobi a faltar les nostres nits, no vull que sigui un costum i es perdi el hype", diu l'organitzador.
La trobada està oberta a tothom, qui vulgui entrar-hi només ha de ser usuari de Twitter, i s'hi afegeix el plus que està retransmès, amb molta gràcia i en directe, pel seu trio de moderadors, que defineixen el producte com "una mena de podcast interactiu, més o menys com funcionava Club House". A més, entre presentació i presentació sonen cançons, fins i tot en exclusiva, ja que van poder estrenar un avançament del nou disc de Ginestà. Les recomanacions dels organitzadors per als nouvinguts són, abans que res, seguir el compte oficial, que és on s'anuncien els dies que es farà l'esdeveniment virtual, després connectar-se a l'hora indicada, i un cop allà reaccionar amb el hashtag o presentar-se als moderadors. A l'espai hi ha fins a 13 persones que poden parlar alhora, però s'hi han arribat a connectar més de 8.000 persones a la vegada, una xifra espectacular per a una iniciativa sense cap plataforma al darrere. Els organitzadors demanen pocs requisits però molt clars perquè s'hi doni una convivència sana entre tots: tenir més de 18 anys i actuar amb respecte. "S'ha de ser 100% tolerant amb totes les orientacions sexuals i parlar amb consideració a la resta de gent de la comunitat", expliquen els impulsors de TinderCat. Quan han vist comentaris fora de to, han bloquejat els usuaris.
Sense patrocini
En els pocs mesos que fa que funciona, els organitzadors asseguren que ja s'han creat força parelles en aquestes trobades. De fet, un d'ells n'ha trobat una d'estable allà mateix, així que l'eina sembla que funciona. Els impulsors s'han establert com una petita productora, perquè ha anat creixent en tots els sentits i el volum de feina cada vegada és més gran, gestionant una comunitat que suma milers d'usuaris. "Tot això ho fem principalment perquè ens ho passem bé, no hem tingut motivacions econòmiques tot i que no ens aniria malament tenir un patrocinador. Quan a algú se li ha trencat el mòbil n'ha hagut de demanar a familiars perquè n'hi deixin un".
Lligar en públic, el nou paradigma
L'aparició de TinderCat trenca una barrera que fins ara s'ha mantingut quasi sagrada: la privacitat i la intimitat quan es busca parella. Acostumats a aplicacions molt receloses que els seus usuaris puguin ser trobats per persones conegudes, en aquesta eina es lliga obertament i de manera pública. Les persones que hi participen ho fan a cara descoberta i amb el seu compte de Twitter al davant (sempre que no utilitzin noms inventats, esclar); tot i que les interaccions sí que poden ser privades, les presentacions són accessibles per a tothom.
Aquesta manera de reconèixer que es busca parella, de manera oberta i natural, té a veure amb la nova manera de relacionar-se entre els joves a internet, que ha "difuminat el que sempre s'havien considerat com a espais privats", explica Francesc Núñez, sociòleg i professor dels estudis d'arts i humanitats de la UOC. En aquesta acció hi ha un biaix clarament generacional i és que la cerca de parella encara pot ser tabú entre persones més grans. "Lligar en l'esfera pública és de les últimes fronteres que quedaven. Les noves generacions cada cop difuminen més la diferència entre públic i privat, tenen unes fronteres menys definides", afirma Núñez, que remarca que molts d'aquests joves que participen en eines com TinderCat "no tenen la consciència d'estar transitant espais privats", ja que després a la vida real poden ser persones molt vergonyoses.