On són les dones a Twitch?

BarcelonaEl 2020 ha sigut l’any de Twitch. Aquesta plataforma d'Amazon ofereix sobretot vídeos en directe de joves gamers jugant a videojocs i ha disparat les visites gràcies al confinament. A l’Estat, les retransmissions de Twitch han arribat a més de dos milions de persones connectades a la vegada i les hores de visionat durant la pandèmia han augmentat un 83%. I a escala mundial, la plataforma rep 17,5 milions de visitants cada dia i té una audiència mitjana d'1,5 milions d’espectadors, segons les seves pròpies dades. L’èxit de la xarxa també es deu a la popularitat d’alguns jocs en línia que permeten jugar amb grups d’amics i retransmetre-ho en directe, de manera que s’ha convertit en un lloc de trobada durant els mesos de restriccions socials, sobretot per als més joves. 

Però Twitch arrossega des de fa temps crítiques i polèmiques per comentaris i actituds masclistes de molts dels seus usuaris i seguidors i per la infrarepresentació que hi ha de les dones. El juny passat més d’un centenar de dones gamers dels EUA van fer públics casos de discriminació, assetjament i hostilitat que pateixen en plataformes de jocs online com Twitch. A l’Estat, al gener hi va haver una forta polèmica durant una de les trobades més esperades per als gamers, Egoland, que va ser el lloc d’una baralla entre jugadors amb comentaris masclistes i grollers cap a una de les gamers. 

Una xarxa “que deixa fora les dones”

Però això no és cap novetat. Ho diuen les jugadores que dia a dia conviuen amb comentaris d'aquesta mena. Una de les últimes que s’ha sumat a les crítiques és la parella d’activistes feministes Towanda Rebels, formada per Zua Méndez i Teresa Lozano, que aquesta setmana denunciaven a través de les seves xarxes que Twitch “deixa fora les dones”. Les dues activistes afirmaven: “Al món digital encara hi ha una bretxa de gènere molt gran perquè a les nenes i a les dones se’ns diu i se’ns repeteix que no és un món per a nosaltres, que ells tenen més aptituds i més capacitats i a nosaltres se’ns qüestiona constantment”. Per això el món dels videojocs continua sent, diuen, “un espai molt masculinitzat, perquè moltes noies senten que envaeixen un terreny que no és seu, i a més les temàtiques, la representació dels personatges, l’elevada agressivitat i la competitivitat de molts jocs fan que atreguin un públic molt més masculí”. Així, actualment, dels deu perfils més seguits de Twitch a l’Estat, només hi ha una noia, tot i que les usuàries de la plataforma estan creixent i han passat de ser el 20% de fa dos anys al 35%. 

Gisela Vaquero és gamer, desenvolupadora de videojocs, presidenta de l’Associació Women in Games i professora de la UOC, i confirma que “Twitch és encara un espai molt masculinitzat, on tot està molt dirigit al públic masculí”. L'experta diu que tot i que el nombre d’usuàries pugi, “passa el que passa sempre en entorns on hi ha molts homes, i és que les dones no hi són ben rebudes". "Hi ha comportaments ben poc amistosos amb la presència femenina, fins i tot insults i assetjament, i molta hostilitat –relata–, perquè encara pesa molt l’estereotip que afirma que el món dels videojocs és per als homes”.

Per a ella, tot plegat demostra que “hi ha un problema de falta d’educació”, perquè Twitch és una xarxa utilitzada sobretot per gent jove, d’entre 16 i 24 anys. “És clar que el masclisme no depèn de l’edat, sinó de l’educació i de la cultura, i ara mateix queda palès que està fallant perquè hi ha molts joves que mostren actituds masclistes amb l’afegitó que molts utilitzen l’anonimat per atacar de manera més virulenta”. 

Dones que tiren la tovallola

Vaquero destaca que una de les conseqüències del masclisme digital és que “a les dones els costa molt més tenir seguidors en plataformes com Twitch”: “Conec companyes gamers que han patit aquesta mena d’assetjament i comentaris masclistes, i tot plegat fa que moltes ho acabin deixant perquè si, a part que et costa més tenir seguidors, has d’aguantar tot això, et passen les ganes”. Ella relata que en xarxes com Twitch algunes dones, per intentar amagar la seva identitat, es posen nicknames neutres i apaguen el micro “perquè el que volen és jugar i que les valorin per com juguen”. Però quan els altres usuaris descobreixen que són noies “comencen els problemes”. 

Núria Vergés, doctora en societat de la informació, professora de sociologia a la UB i cofundadora del Col·lectiu Donestech, explica que el que passa a Twitch “forma part de les desigualtats i del patriarcat sistèmic imperant i que es veu molt més en el món tecnològic perquè hi ha una inèrcia acumulada a base de privilegis masculins, estereotips i influència masculina”. 

I això ve d’enrere, explica. “En els mons tecnològic i digital hi ha més homes per molts motius, però un de bàsic és que les nenes encara no tenen referents en qui emmirallar-se en aquests sectors perquè les poques dones que hi ha o hi ha hagut han estat invisibilitzades, i a més des de ben petits els pressionem amb l’estereotip que és un món per a ells, associem la tecnologia als homes i elles se’n senten excloses. A escala educativa, familiar i social, els estereotips són molt actius encara avui i el missatge és clar: aquest món no és per a nenes”, lamenta. Això fa que “en el món tecnològic els ambients siguin molt masculinitzats, però no només per nombre sinó també per la manera de funcionar: el tipus de relacions, de bromes, la competitivitat, l’agressivitat..." "Hi ha un munt de coses subtils que continuen expulsant-nos-en, i això es veu molt en els videojocs”, conclou. 

Es penalitza l’ambició femenina

A més, en el cas de xarxes com Twitch, un dels grans reclams és ser un “bon jugador”, i aquí encara hi ha una implicació de gènere molt gran, afegeix Vergés. “No és el mateix que aparegui un noi dient que és un crac, que en sap moltíssim i que ho fa superbé, que el fet que aparegui una noia dient el mateix. L’ambició femenina es penalitza i així com a un noi se l’aplaudeix i se’l felicita, a una noia se li recrimina ser una creguda”. 

Però hi ha més motius que expliquen la poca presència femenina al món dels videojocs, i un d'aparentment banal però molt important és el temps. “Els jocs són una cosa lúdica, pròpia del temps lliure, i les dones patim més pobresa de temps”, diu Vergés: “En general tenim menys temps lliure que els homes, sobretot a mesura que ens anem fent grans i anem assumint responsabilitats laborals, familiars, domèstiques...”. Amb tot, creu que “això no és un cas aïllat de Twitch, sinó que és un fenomen patriarcal amb arrels històriques que forma part d’un sistema que encara és molt masclista”. 

Solucions?

Per a Zua Méndez i Teresa Lozano, les Towanda Rebels: “La solució passa perquè les dones entrem en aquests espais i els conquerim, hem de demanar la meitat de tot i ser molt responsables i donar suport a les companyes que ja hi són”. I ho resumeixen així: “Cal posar fi a la síndrome de la impostora en el món tecnològic i a les xarxes”. Per a Núria Vergés és important que al món dels videojocs “es comenci a treballar amb perspectiva de gènere per incloure-hi altres interessos, altres gustos, altres valors i altres maneres de fer més enllà dels que hi ha ara, que només representen un grup petit de la població i són molt poc diversos”. Creu que és molt important que les mateixes plataformes “treballin i facin més esforços per lluitar contra el sexisme, per establir codis ètics, de moderació en funció del gènere... Cal més feina”.

I alerta que moltes xarxes tenen tendència a presentar-se com a “llocs neutrals”, on són els mateixos usuaris els que pengen els seus continguts. Vergés creu que “això no s'hi val”. “No hi ha res neutre: la tecnologia i la societat s’afecten mútuament, i al món virtual hi ha els mateixos estereotips que al món real. Per tant, no podem comprar la teoria que són espais neutrals”. Quan el juny passat als EUA va esclatar l’escàndol perquè moltes gamers van denunciar assetjament a Twitch, el director executiu de l’empresa, Emmet Shear, va fer públic un comunicat en què assegurava que s’estaven introduint accions per resoldre els casos i convertir la plataforma en “un espai segur per a tothom”. L'ARA ha preguntat per aquestes mesures i fonts de l'empresa asseguren: "Tenim uns quants projectes en marxa per abordar l'assetjament al qual s'enfronten els streamers, que sabem que afecta de manera desproporcionada les dones i altres grups infrarepresentats". I afegeixen: "Les últimes actualitzacions de la nostra política de conducta d'odi i assetjament adopten una posició més clara i coherent contra l'odi i l'assetjament, i ens permeten aplicar les nostres directrius de manera més coherent. L'assetjament sexual mai és acceptable a Twitch i hem adoptat una tolerància molt de menor". Tot i això, moltes dones demanen més accions contundents i implicació per posar fi al masclisme també a les xarxes.