Necessito vacances de les vacances

BARCELONALa Mireia i el Jordi acaben de tornar del Japó i estan esgotats. Hi han estat 14 dies de lluna de mel i no han parat de caminar. I en tenen la prova: ho tenen tot registrat en una aplicació del mòbil que els mostra totes les rutes que han fet, els passos i les distàncies que han recorregut, i també hi poden veure un pic que els indica que en un sol dia –el que més van caminar– van arribar a fer gairebé 30 quilòmetres.

Com ells, són moltes les persones que quan estan de vacances caminen molt més que en el seu dia a dia –o, si més no, que quan són a la seva ciutat–, empesos per una “necessitat de veure-ho tot”, segons afirma la professora dels estudis de psicologia de la UOC Sílvia Sumell. Per a l’experta, aquesta situació ha anat evolucionant amb els anys, ja que creu que “abans no es feien recorreguts tan llargs” perquè no hi havia tanta pressió per “no perdre’s res”.

Preparació necessària

A diferència de quan es planeja una sortida a la muntanya, en què la majoria de la gent és conscient que cal una bona preparació física i mental, a més de la corresponent equipació per a cada tipus d’excursió, en el turisme de ciutat sovint no es tenen en compte aquests aspectes. És per això que al final de cada jornada, a més d’una sensació d’esgotament que pot arribar a sorprendre, els peus també solen acabar destrossats, inflats o plens de butllofes. En aquest sentit, el podòleg Martín Rueda recalca la importància d’utilitzar un calçat adequat: “Així com a la muntanya cal portar un calçat de sola gruixuda i amb un dibuix especial per a terrenys irregulars, per evitar que se'ns clavin les pedres, per a la ciutat cal anar amb unes vambes de 'running' que siguin lleugeres i transpirables”.

I és que, al capdavall, a ningú se li acudiria anar amb sandàlies o xancletes sabent que es recorreran 12, 15 o 30 quilòmetres, que són les distàncies que es poden acabar fent en un dia de viatge. Si es traslladessin aquestes xifres al mapa de la pròpia ciutat, o al dia a dia de cadascú, el resultat podria semblar una autèntica bogeria. A la zona de Barcelona, per exemple, tranquil·lament podria equivaler a travessar la ciutat des de l’Hospitalet de Llobregat fins a Santa Coloma de Gramenet, o bé caminar des de la plaça Catalunya de Barcelona fins a Sant Cugat, o, encara més, fins a Terrassa, Mataró o el Garraf.

Barcelona a peu

Per conèixer bé la ciutat, els turistes prefereixen anar als llocs caminant que no pas agafar el transport públic. És el cas de la Johanna i el Mario, dos joves veneçolans que actualment viuen a València i que s’estan una setmana a Barcelona. “El metro l’agafaríem només si haguéssim d’anar molt lluny –comenten–. De transports només hem agafat un cop el Bus Turístic, res més”. A ells, és una polsera d’activitat la que els indica els 14.620 passos que han fet durant el dia, l’equivalent a 10,71 quilòmetres, tot i que afegeixen que la mitjana habitual durant les seves vacances és d’uns 12 quilòmetres.

Una mica més llarga és la distància que han arribat a fer en un dia –15 quilòmetres, segons els marca el mòbil– la Valérie i la seva família, francesos que viatgen amb avis i nets i que confessen que acaben la jornada rebentats. Com que només s’estan quatre dies a Barcelona, opinen que han d'“aprofitar el temps”, i per això es passen el dia consultant quina és la millor ruta per anar, sempre que poden a peu, a tots els llocs que volen visitar.

Aplicacions i xarxes

La manca d’informacions i de recomanacions sobre com accedir a les atraccions de les aplicacions de turisme també pot ser un motiu perquè els que les visiten prefereixin anar-hi caminant. Així ho considera Pablo Díaz, expert en turisme i TIC i professor d’economia i empresa de la UOC, que afegeix que, en general, cal mirar els comentaris per veure les qüestions referides al desplaçament, a menys que es tracti de punts amb dificultats d’accés.

Tot i això, per moure’s per la ciutat, l’expert apunta que Citymapper és una aplicació cada cop més utilitzada que mostra “trucs” del transport públic o altres informacions útils, com ara les relatives a les incidències i que, per tant, facilita la mobilitat en aquest sentit, cosa que encara no inclouen altres aplicacions similars com ara Google Maps. De fet, aquesta primera és la que utilitzen tres amigues hawaianes que s’estan uns dies a Barcelona i que, tot i que remarquen que també han fet llargues distàncies a peu, admeten que es desplacen amb autobús seguint les indicacions de l’aplicació, que, de passada, els indica els quilòmetres que recorren –i les calories que cremen.

D’altra banda, Díaz afegeix que “hi ha determinades aplicacions, o fins i tot els patinets geolocalitzats, que generen moltes dades i informacions molt útils, però no les comparteixen amb les autoritats gestores de les destinacions, com ara TMB i l’Ajuntament de Barcelona”. En aquest sentit, l’expert també alerta del perill que suposa l’ús de les aplicacions que et fan mantenir la ubicació activada constantment i, sobretot, dels rellotges intel·ligents: “Els donem permís perquè ens segueixin els passos –apunta–, i no som conscients de tota la informació que poden arribar a emmagatzemar. Poden saber on t’atures, on vius... tot el que fas a cada moment, fins i tot les teves pulsacions”.

Però, més enllà de la seguretat, l’ús d’aquestes aplicacions també pot acabar suposant “un factor més d’estrès”, tal com apunta Sumell. Per a la professora, una planificació excessiva per voler-ho fer tot fa que les vacances s’acabin convertint en un “contrarellotge”, una situació que encara es pot agreujar si s’està pendent dels passos i els quilòmetres recorreguts, que poden incitar a caminar més. Segons el parer de Díaz, hi ha una tipologia de turistes que encara es mantenen al marge de la tecnologia i que, per tant, senten “zero estrès”, tot i que també n’hi ha d’altres que estan més pendents de les xarxes socials i de publicar-ho tot, “essencialment els mil·lennials, que són els més oberts a la seguretat”. Sumell creu que aquest tipus de turistes que volen compartir totes les seves activitats i tot el que han vist senten una necessitat de demostrar que han tingut el millor estiu, mentre que, per a ella, amb tan poc espai per descansar, “això no són vacances”.