Aquest estiu, descobreix el teu passat

“Al matí vaig a l’arxiu i a la tarda a la platja”, diu Susana Hernández, que fa dos anys que dedica les seves vacances d’estiu, a Menorca, per fer recerca sobre els seus orígens familiars. “També aprofito per fer entrevistes a membres de la família i per visitar llocs on van viure alguns avantpassats -explica-. És una feina que vol temps i les vacances són una bona oportunitat per fer-ho”. Hernández va començar a interessar-se per recuperar la història de la seva família l’any 2018. “Quan la meva filla tenia tres anys va veure una foto del meu avi penjada a la paret de casa i em va preguntar: «Qui és aquest, mare?» Aleshores vaig fer un clic. Vaig pensar que si jo no li parlava dels meus avis, ella no en sabria res, ni tan sols els coneixeria, i eren una part importantíssima de mi -relata Hernández-. El meu primer objectiu va ser fer un arbre genealògic i un petit recull de la història familiar, però em van començar a sorgir preguntes. Amb la meva família anàvem cada any a estiuejar a Menorca perquè el meu avi hi havia construït una casa i hi tenia cosins llunyans, però ningú sabia ben bé qui hi havia nascut. Investigant vaig descobrir, entre altres coses, que els meus rebesavis eren de Maó”, diu Hernández.

Visitar un lloc amb l’objectiu de fer recerca familiar es coneix com a turisme genealògic. “És una part molt important de la recerca dels orígens familiars i, a més, dona valor afegit a les vacances i al viatge”, opina Mireia Nieto, que fa deu anys que fa recerca de la seva família i és fundadora de l’empresa Tataranietos, a través de la qual acompanya i assessora tothom qui vol dur a terme aquest procés. “Cada cop hi ha més documentació digitalitzada, però a internet encara no hi és tot. Visitar el lloc et permet fer una part de recerca, com ara consultar arxius o entrevistar familiars. Sempre és interessant visitar el lloc on van néixer o créixer els teus avantpassats, per veure el barri, el carrer o la casa on vivien, impregnar-se del paisatge, conèixer persones que encara hi viuen i fixar-se en la seva manera de parlar i expressar-se -exposa la professional-. T’aporta noves perspectives i et pot ajudar a entendre coses de tu mateix, com ara per què fas servir certes paraules o un tipus d’entonació, etc. A més, es pot combinar amb estones d’oci i de turisme per la zona”. Nieto opina que les vacances d’estiu són un bon moment per fer-ho, però cal assegurar-se que els arxius que es volen visitar estan oberts.

“Gràcies a seguir el rastre de diverses branques de la meva família, en els últims vint anys he descobert molts pobles de Catalunya que no coneixia”, diu Marc Ventura, que l’any 2000 va començar a investigar la seva família i amb els anys es va anar professionalitzant fins a fundar l’empresa Genealogia Ventura. Segons l’expert, que acaba de publicar el llibre 1001 curiositats dels cognoms catalans (L’arca, 2020), consultant els registres civils és possible conèixer amb precisió on van néixer, viure i morir alguns dels nostres avantpassats. “Hi ha persones que descobreixen que la seva família va viure durant generacions en un únic poble, ja que abans la gent no es movia tant, i poden trobar el carrer, la casa i informació sobre els membres de la família”, diu Ventura, que reconeix que les excursions genealògiques són una de les parts que més li agraden de la recerca. “M’omplen molt. Estar davant d’una casa on fa dos-cents anys vivia un familiar és molt emocionant. Te l’imagines amb roba de l’època passejant pels carrers, treballant... És com fer un viatge en el temps. A més, ara, amb internet, és més fàcil trobar parents llunyans vius als llocs que visites i contactar-hi”.

Abans d’emprendre un viatge, però, cal fer l’arbre genealògic per conèixer els llocs on van créixer i viure els nostres avantpassats. “La primera font d’informació són els pares i els avis, si tenim la sort que segueixen vius. Si es vol anar més enrere, cal consultar registres civils, padrons i arxius parroquials i notarials. En alguns pobles o comunitats l’accés és més fàcil que en d’altres”, exposa Ventura, que assegura que en la majoria de casos és una feina que requereix molta paciència i perseverança. “En moltes zones de Catalunya i de l’estat espanyol els arxius es van cremar durant la Guerra Civil i això dificulta molt la recerca. És un dels principals entrebancs amb què es troba la gent aquí. Però si els arxius es conserven es pot arribar fàcilment fins al segle XVII”. En aquesta línia, Nieto recomana començar el procés de recerca sense unes expectatives concretes. “És millor fer-ho amb una actitud oberta, perquè no sabem mai què ens trobarem. Hi ha misteris de família que potser no podrem resoldre -exposa-. A més, és una feina que no s’acaba mai. La família es va ampliant cada cop més quan comencem a tirar enrere, es poden investigar moltes branques diferents i sempre van sorgint noves preguntes”.

La genealogia també pot ser una eina de creixement personal. Aquesta és la idea revolucionària de Mireia Nieto, que desenvolupa en el seu últim llibre Genealogía viva. El árbol genealógico como vía de crecimiento personal. “En la recerca hi ha una part només d’investigació de dades, de conèixer noms, cognoms, llocs..., però si es va una mica més enllà també hi pot haver una part psicològica i emocional important”, diu Nieto. Es tracta de fer una anàlisi de l’arbre genealògic per poder-lo interpretar. Fer-se la pregunta: de quina manera ens assemblem o ens diferenciem dels nostres avantpassats? “Ens pot ajudar a agafar consciència d’aspectes de la nostra personalitat, del nostre comportament afectiu, entendre les decisions que prenem. Fins i tot podem descobrir per què se’ns donen bé certes coses o ens sentim bloquejats en d’altres. El que els nostres avantpassats van ser, van fer i van decidir ens influeix. Hi ha una herència genètica i patrimonial que ens pot explicar moltes coses”, exposa Nieto.

“Jo he descobert que soc clavat al meu avi matern”, diu Ventura. “Ell va deixar el món de la química i el tèxtil per anar a la Guerra Civil i quan va tornar es va dedicar a una altra cosa. Jo vaig estudiar química i fa anys que treballo en el sector tèxtil. És com si hagués estat predestinat a seguir el seu camí -exposa-. No parlo de res esotèric, hi ha una part de transmissió genètica. Per això conèixer el passat ens ajuda a entendre el present”. La Susana Hernández hi està d’acord. “És certa aquesta frase d’«Ensenya’m el teu arbre i et diré com ets». Observant l’arbre genealògic, parlant amb la meva mare i analitzant les dones de la meva família he detectat certes característiques que tenim en comú. Conèixer-les i saber què les va influir m’ajuda a entendre maneres de fer meves”, diu Hernández, que assegura que per a ella ha sigut i continua sent un procés molt emocionant. “Ho recomano a tothom. Per a mi una de les coses més importants és compartir aquest procés amb la família, amb la meva mare, el meu germà... També és una manera d’apropar-nos als familiars que encara hi són. M’hauria agradat fer-ho quan els meus avis eren vius”, diu.