Treballar amb foc a 1.200 graus de temperatura: torna la passió pel vidre bufat

BarcelonaTreballen a 1.200 graus de temperatura, juguen amb el foc i l'aire i bufen el vidre per esculpir-lo i donar-li forma. Aquest és el procés creatiu que segueixen els artesans del vidre bufat per obtenir peces de joieria i objectes pràctics i decoratius únics.

Un ofici antiquíssim amb segles d'història que malgrat que va estar a punt de desaparèixer viu actualment una creixent popularitat. És cada vegada més habitual topar amb tallers intensius que ofereixen un acostament al vidre bufat, però lluny de convertir-se en una experiència d'oci més que busca entreteniment o de provar alguna cosa nova, està esdevenint un pol d'atracció de gent que busca un ofici del qual poder viure.

Agustina Ros, dissenyadora i artesana del vidre, va emigrar de Misiones a Barcelona atreta pel bufat en canya a l'estil venecià, però va ser gràcies al seu mestre vidrier, Ferran Collado, que va descobrir la tècnica del flamework, que requereix una infraestructura menor que el bufat en canya i que treballa el vidre a partir d'un bufador. A més ho fan amb un tipus de vidre d'alta qualitat anomenat vidre de borosilicat. Tots aquests canvis respecte a la tècnica antiga del bufat en canya fan que el flamework sigui molt més segur i ja no impliqui problemes de salut ni riscos per als treballadors.

En un moment que l'ofici del vidre bufat era gairebé inexistent, Ros i Collado van començar a treballar i experimentar junts barrejant tècniques modernes i antigues. "Fa deu anys estava tot mort. La fàbrica s'havia menjat els petits artesans i el valor del treball artesanal s'havia perdut; no hi havia cap raó per la qual continuar desenvolupant l'ofici artesà, ja que ningú estava disposat a pagar-lo", explica l'artista Agustina Ros.

Si bé el context apuntava a la desaparició de la professió, la màgia de la seva tècnica i procés de creació ha anat atrapant més i més persones. Que el vidre sigui tendència de moda hi ha ajudat, però espais pioners de coworking de vidre bufat com el Barcelona Glass Studio han estat decisius per revifar l'ofici. "Arran dels tallers que vaig fer als Estats Units vaig trobar el concepte de cowork. Durant el dia podies llogar un espai on practicar i a les nits feies classes. Això et permetia crear i alhora generar comunitat i intercanviar coneixements", recorda Ros. Una manera de treballar que combina aprenentatge i creació constant i que l'artista argentina va voler replicar a la capital catalana. El seu estudi va obrir les portes l'any 2017 i ja n'han sortit artesanes de vidre bufat que s'han fet un lloc dins l'ofici.

Parlem per exemple de Julieta Cajal, que després de quedar eclipsada pel vidre, va decidir canviar de vida i va travessar l'Atlàntic des de Buenos Aires fins a Barcelona disposada a deixar enrere el món empresarial. "Em dedicava a completar excels, la vida diària no era creativa i era monòtona. Quan vaig descobrir el vidre bufat i el treball de la meva mentora, Agustina Ros, vaig quedar totalment fascinada", explica Julieta Cajal.

Així, d'un curs intensiu d'un parell de dies va sorgir una amistat entre Ros i Cajal. Una unió que generaria sororitat i enfortiria l'ofici, donant lloc a altres estudis de coworking com Cajal, que a més d'oferir classes de vidre bufat, també proporciona un espai de treball i creació. "Cajal és un espai de materialització d'idees i conceptes; un lloc per jugar i experimentar. M'agrada mostrar diversió en cada una de les meves peces, i per això les joies que oferim tenen un disseny contemporani amb un toc informal. Són obres d'art pensades per portar cada dia", afegeix l'artista Julieta Cajal.

Altres vies de negoci

De fet, oferir classes és una de les principals vies que permet a les artesanes de vidre bufat sostenir-se econòmicament, ja que viure únicament de vendre les seves peces de joieria és un escenari utòpic que ara per ara no consideren. "Actualment no puc viure d'això. I és una realitat de l'art. Es viu a través de buscar altres vies, com fer classes o tallers; això és la manera de generar els diners que necessitem per crear i experimentar", reconeix la dissenyadora Laia Casademont, que fa quatre anys que treballa amb vidre i té el seu propi estudi en una antiga casa familiar del riu Onyar.

Casademont és de les poques artesanes del vidre que té el seu taller fora de la capital i, per aquest motiu, té clar quin és el pròxim pas a assolir. "L’idíl·lic seria que es descentralitzés aquest art de Barcelona. En un futur pròxim proporcionaré un espai de creació i aprenentatge a la meva ciutat, Girona", afirma l'artista.

Malgrat que viure avui dia del vidre bufat passa per una combinació entre la venda de peces i la impartició de classes, és cert que saber-se diferenciar és clau. Treballar amb vidre implica una profunda concentració, dedicació absoluta i formació constant. El procés i manera d'arribar a un resultat determinat pot variar, si bé el tipus de vidre i la tècnica de treball coincideixen. Així doncs, quin és el secret de la diferenciació?

Segons Agustina Ros, ser capaç de generar una obra que ningú més pot imitar és el que li ha brindat un desenvolupament estètic diferent, i s'ha convertit així en una de les artesanes del vidre més reconegudes internacionalment. "Treballar amb la família Collado em va permetre palpar el treball artesanal antic i vaig barrejar tècniques ancestrals i modernes. Sabia que si generava una obra que tècnicament fos fàcil d'aconseguir seria ràpidament replicada. Per això sempre he buscat que la meva obra fos tècnicament única", detalla l'artesana Ros.

Una exclusivitat que requereix esforç, molt de temps i tenir els ulls i la ment ben oberts. "El vidre t'ensenya a ser més flexible, a deixar anar i que tot surt a còpia de prova i error. Pots tenir una idea molt clara i sovint acabes fent una cosa totalment diferent. Treballar amb vidre és imprevisible, sobretot al principi", afirma Laia Martínez, que fa tot just uns mesos que ha començat a treballar amb vidre.

Així mateix, si bé treballar amb vidre i jugar amb foc porta implícit un factor sorpresa, les artesanes del vidre bufat també coincideixen en el poder terapèutic que té aquest art. "Treballar amb vidre és millor que pintar mandales, et calma i és hipnotitzador. Requereix paciència, amor i delicadesa i t'obliga a anar al seu ritme, ni més ràpid ni més lent", matisa Julieta Cajal.

Per tant, els beneficis de crear amb vidre compensen la constància que exigeix. Un art que captiva més persones cada dia, fins al punt de donar lloc a noves marques de joieria especialitzades en vidre. Més popularitat que es tradueix en més competència i dificultat per destacar, però que és alhora la condició que permetrà la supervivència de l'ofici. "Em fa feliç veure que hi ha cada vegada més persones fent vidre. És important que hi hagi un respecte a través de l'ofici i no ens hem de perdre en si hi haurà competència o no", expressa Agustina Ros.

Una revalorització de l'art del vidre bufat que aplanarà el camí als artistes que vinguin, i els facilitarà poder-s'hi dedicar. "Quan vaig començar i buscava llocs on poder aprendre l'ofici, crear o comprar el material, era complicadíssim. És positiu que cada vegada siguem més i no hem de ser competència, sinó companys", recalca la dissenyadora Laia Casademont.